Guarir els malalts amb “coses naturals”. Dedicat a Ana Mato.

26/06/2012

Pseudociències, Sanitat

Faré curta aquesta entrada: amb el vídeo i els enllaços, poques explicacions més calen. Disculpes, per cert, per no haver trobat cap enllaç amb subtítols: tanmateix, crec que s’entén sense problemes de què va l’sketch. Actualització: Ja he pogut penjar un vídeo amb subtítols, gràcies a un enllaç que em passa @EvaAlloza. Mil gràcies!

Ahir, la ministra Ana Mato, cèlebre ja per vergonyoses rodes de premsa com aquesta, va pujar un esglaó més a l’escala de la incompetència política. Sembla una cursa desfermada dels ministres de Rajoy per vore qui la diu més grossa; Cañete, Mato, Bánez i Wert encapçalen la classificació. Va demanar substituir certs medicaments per a dolències lleus per “productes naturals”. Més enllà de la precarització gens encoberta de la sanitat que això suposa, la ministra exhibeix una palesa ignorància pel que respecta al món terapèutic, i dóna joc a l’entrada d’estafadors al nostre magnífic sistema sanitari. L’ús de productes “naturals” –entre els quals no es troba l’homeopatia, flors de Bach, etcètera, que de naturals tenen ben poc- és vàlid en tant que continguen principis actius d’efectes contrastats. Amb la diferència, però, que no tenim informació sobre la posologia, conservació, dosi i efectes secundaris. El que diu la ministra, de forma més o menys vetllada, és que si ens fa mal la panxa, ens fem un poliol. I escolteu, que jo me’l faig, i està boníssim -Maria, de fet, n’és fan, de les herbes- però si tinc un problema mèdic, més enllà d’haver menjat massa, prenc allò que el metge m’ha receptat. L’etnobotànica és una ciència meravellosa, que ens parla de la relació dels pobles amb el seu entorn, de com han fet ús de la farmaciola natural que tenien a l’abast. Però l’avanç de la ciència mèdica ha aconseguit que deixem d’arrencar arbustos de la muntanya -insostenible, si ho haguéssem de fer tots els urbanites del País Valencià- i posar a la nostra disposició el mateix principi actiu, amb menor impacte ambiental i en dosis controlades.

Per acabar: ací trobareu les esmolades paraules de J.M. Mulet (@jmmulet), en un post que és un fibló necessari per a entendre de què parlem quan parlem de “teràpies naturals”.

Anuncis
, , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: