Una visió parcial, apressada i esbiaixada dels incendis forestals (I)

30/06/2012

Incendis

Abans que cap altra cosa: moltíssimes gràcies per la difusió de l’entrada d’ahir al bloc. Jo en sóc el primer sorprès, perquè amb tan sols quatre dies de vida d’aquest quadern –i amb una mitjana diària de visites que no arribava al centenar- assolir 1500 –mil cinc-centes!- visites en un dia (i avui ja anem per les 800) és senzillament increïble. Ho atribuïsc més a les circumstàncies i a la temàtica, que no al post en sí; potser l’únic mèrit del qual puc estar orgullós és el d’haver posat conjuntament les retallades dels últims anys. Però això no hauria estat possible, sens dubte, sense el treball i denúncia de periodistes, brigadistes forestals, treballadors de l’administració, sindicats i partits polítics. Jo sóc un inexpert i prescindible cronista, tan sols això.

Ara bé, hi ha hagut gent que m’ha atribuït certa intencionalitat a l’hora de relacionar les retallades i els incendis que estem patint en aquestos moments al País. I potser és cert, perquè el títol és tendenciós, i perquè el post surt arrel dels incendis. Tanmateix, he de confessar que eixa informació ja la tenia guardada de feia temps: que jo, poc a poc, col·leccione les notícies en premsa del desgavell ambiental que patim al País Valencià. En part per deformació professional –coses de ser ambientòleg i haver-te especialitzat en biodiversitat- i en part per militància personal. Això sí, qui m’acuse de fer un ús polític dels incendis, senzillament s’equivoca de persona.

Ho diré clar, i ho diré ara: les retallades en prevenció d’incendis NO són les responsables directes dels focs que cremen Andilla i Dos Aguas. No hi ha una causalitat, una relació unívoca entre ambdós successos, i mai la podrem establir. Responsables directes són els instal·ladors de plaques solars a Cortes, i qui cremava brossa a Andilla. Potser tindríem el resultat actual amb tres vegades la inversió de 2012, o sense haver retallat un euro del 70% que s’ha estalviat la conselleria des de 2008. Dit això: els incendis que cremen Andilla i Dos Aguas són, en part, conseqüència de les retallades en prevenció d’incendis. I sí, són compatibles ambdós afirmacions. I sí, tenim dret i motius més que de sobra per a exigir responsabilitat polítques.

[SPOILER]: No hi ha una solució única i meravellosa per a la gestió del bosc valencià. Si era això el que volies saber, no cal que llegeixques res més.

La prevenció dels incendis forestals –que emmarca la vigilància, la gestió forestal i la silvicultura preventiva- és un tema tant o més controvertit que els passos a seguir amb el terreny cremat. Hi ha una polèmica que dura dècades sobre què és “el millor” per al bosc: tallafocs, tales selectives, desbrossament, no fer-hi res, realitzar petits incendis a l’hivern… I no, no hi ha consens en absolut. De la mateixa manera que en altres temes de medi ambient el consens és total –per exemple, amb el rebuig al transvassament de l’Ebre, que cap especialista us defensarà-, a la gestió forestal hi ha un confrontament d’idees que impedeixen l’establiment de protocols clars d’actuació. Els partidaris de realitzar tales –és a dir, d’allò que s’anomena “silvicultura preventiva”- ho fan quasi sempre des de la perspectiva de boscos europeus, no amb la imatge del bosc mediterrani al cap. Són gent formada amb uns paràmetres distints, els d’aquells qui repoblaven amb pins i abocaven la peixos exòtics als embassaments. Gent que, tot i que no de mala fe, actuava –actua- de forma equivocada i, aquí sí que hi ha cert consens, amb una visió productivista que no beneficia el bosc. Perquè els nostres boscos, heu de saber, són atapeïts per natura, foscos, amb lianes, arbustos, herbes, i multitud d’arbres (de la família Quercus, quasi sempre). Són boscos als quals l’estrat arbori, arbustiu i herbaci conformen un tot, i als quals el verb “netejar” equival a fragmentar l’ecosistema i destrossar hàbitats. “Netejar” el bosc és un contrasentit en sí mateix.

Aleshores, feien mal els nostres avis aprofitant la llenya? No, o no del tot: per molt que s’afirme que el foc és part essencial del bosc mediterrani –i ho és, perquè en facilita l’evolució, el rejoveniment i l’aparició d’espècies piròfites al seu nínxol ecològic-, a nosaltres no ens agrada que se’ns creme el xalet, la casa, el camp o la fàbrica. La gestió del risc –risc d’incendi, en aquest cas- és una qüestió intrínsecament humana. Si nosaltres no estiguérem, hi hauria també incendis –però molt menors degut al bon estat de les masses forestals- i a ningú li importaria. Sembla una obvietat –ho sé- però no ho és: ara penseu que totes les accions d’allò que se’n diu gestió forestal estan encaminades a que no es creme el bosc i ens perjudique als humans. A les reserves naturals o espais protegits ben gestionats, les intervencions forestals són mínimes, i no es cremen: són boscos amb capacitat de resistència front a un foc, amb humitat ambiental, ombra, sòl en bon estat. El que ens importa, en definitiva, és gestionar el risc d’un incendi forestal. I ara com ara, és molt alt al País Valencià.

El nostre territori només te un 2% de superfície natural –és a dir, aquella originària, el que s’anomena “vegetació potencial”- i tenim extenses plantacions –que no boscos- de pins. Perquè un pinar no és un bosc, companys: és una filera de cossiols naturals amb arbres que no els pertoca estar allà, si parlem de qualsevol part del país que no siga l’alta muntanya o zones costaneres. I és ací on que cal gestionar el risc d’una planta piròfita –el pi- que es crema fantàsticament bé, colonitza el terreny conjuntament amb l’argelaga abans que la carrasca i forma masses forestals amb un alt risc de patir incendis. És ací on cal recollir la brossa si es poden els arbres, on cal disposar de pistes forestals i basses d’aigua, on cal realitzar experiències pilot amb focs controlats, on obrir el bosc per a facilitar que hi torne la carrasca a la que és, sense dubte, la seua casa.

Conclusions? Poques i apressades. Si de cas, que no, que no podrem dir mai que la catàstrofe de Dos Aguas i Andilla siga conseqüència de tindre menys vigilància. I això no es contradiu amb el post d’ahir, però tan sols matisse. Jo, personalment -remarque: personalment– crec que amb més mitjans de vigilància, potser no estaríem parlant d’una catàstrofe d’aquesta magnitud. Resulta evident que, si retalles en prevenció, la teua capacitat de reacció disminueix. Que tardes més en vore el foc i posar-hi els mitjans necessaris. Que un estalvi puntual d’uns pocs milions d’euros –a penes mig cànon del la Fórmula 1, una bancada de seients al Palau de les Arts- et poc hipotecar el país durant cinquanta anys. I això ho dic i ho repetiré on calga: s’han confiat, han retallat fins a deixar en els ossos els operatius i brigades, i ara ens volen vendre que és un incendi “incontrolable”. No, senyor Castellano, serà dantesc (què poc original!) com diu el seu cap, Fabra, però tot es pot controlar. Pose vostè el triple de mitjans aeris, duplique el personal de terra, augmente un 400% la vigilància. I ja parlem, aleshores “d’incontrolable”. Li sembla?

Anuncis
, , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

5 comentaris a “Una visió parcial, apressada i esbiaixada dels incendis forestals (I)”

  1. pmiguel600k Says:

    Molt aclaridora la diferència entre bosc i plantació. Les Pinades són molt boniques i a voltes se’ns oblida que no són del tot naturals. Això és molt difícil de fer entendre.

    Jo també pense que sí hi ha responsabilitats en la gestió. Per suposat, els gestors no provocaren l’espurna, ells estaven als seus despatxos. Ara només falta que criminalitzen als dos treballadors de Cortes. Cadascú tindrà les seues responsabilitats, però els que prenen les decisions sobre prevenció en tenen. El què no podran dir és que no tenen gent preparada, tècnics, en aquest camp.
    Una de les coses que passen és que els polítics no deuen entendre de temps de recurrència, ells només calculen de quatre en quatre anys.

    Un bon article per començar un curs de CTMA si es que no s’extingueix l’assignatura, que va en camí.

    Resposta

  2. Marcel Says:

    Company no compartisc la teua definició de silvicultura preventiva, és molt més que fer aclarides o com tu dius tales i com a enginyer de forest et puc assegurar que la silvicultura que hem aprés és aplicada al bosc mediterrani…

    La visió de plantapins franquistes va ser una realitat d’altres temps i és injust que siga un estigma per als nous professionals que intentem treballar en el medi natural, i que no sé per què des de altres carreres de perfil ambiental sempre ens tiren en cara.

    Salut.

    Resposta

    • andreuescriva Says:

      Hola Marcel. Disculpes si he donat eixa impressió, tot i que tens raó: des d’altres carreres ens fan vore que eixa és la visió que molts enginyers forestals tenen dels boscos. Lamentablement, quan he tractat amb alguns companys que ho éren, s’assemblaven més al que relate que al que contes, però tens raó, en que no deixa de ser un judici de valor subjectiu. És normal i desitjable que canvien les coses, després del paradigma dels 60-70-80, de repoblaments inexplicables i tales injustificades. Me n’alegre.

      Resposta

  3. GustavAmadeus Says:

    Amb mig milió d’euros tens un bon helicòpter ber combatre els incendis forestals. Un EF-2000 de l’exercit de l’aire costa vora 120 kilos.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: