Il·lusions òptiques: curset de política accelerat al Facebook

Fer política –fer-la bé, s’entén- és una art complicada. Front al descrèdit de la classe política, més que justificat donats determinats casos, jo en sóc un ferm defensor. Hem de destriar el gra de la palla, i no deixar-nos enganyar per estudis (?) de molt dubtosa credibilitat, l’objectiu del qual és tan sols promoure l’eslògan: “Sobren polítics”. Ens calen representants competents, dignes i honrats que, sense oblidar que estan de pas i això no és el seu treball, aposten de valent per la feina conjunta i fer avançar el país.

Malauradament, els bons polítics no són aquells qui ens diuen el que volem escoltar: de fet, eixa forma de fer política és fàcil, buida i, al remat, inútil. Sempre és reconfortant escoltar allò que u pensa (les religions en són un exemple excel·lent), però amb les paraules exactes i la mètrica justa: a mi, de fet, em passa amb Iñaki Gabilondo, J. J. Millás o Ignacio Escolar. No saps massa bé com, però han aconseguit transformar allò que tu tenies al cap, més o menys boirós i desordenat, en un discurs incisiu, esmolat i contundent. Per això, i per moltes més coses, els admire i respecte.

Allò que anava dient és que al nostre panorama polític abunda el discurs buit, planer, previsible, redundant. Per a la gent de dretes, com rellegir La Razón constantment (el revival  blaver és ja increïble); per als d’esquerres, com anar a un dels shows de Xavi Castillo. Eixim contents i reafirmats a les nostres creences, sense haver-nos-les plantejat en absolut. Quan Mònica Oltra li escridassa –amb raó- al senyor conseller, acudim al YouTube per a escoltar això de “la clòtxina més gran del món”. Però de forment, poc; no diré “ni un gra”, perquè seria faltar a la veritat.

Ximo Puig, secretari general del PSPV, s’afanyà a dir que no trauria rèdit dels incendis, i que el primer era solucionar la situació. Una vegada controlats els incendisx, això sí, ha realitzat declaracions i rodes de premsa amb dures crítiques al Consell. I no, no em voreu criticar-ho: primer, les persones, però després, la denúncia. Acompanyà Rubalcaba, qui va rebre crítiques per vindre, que no es van estendre a Cayo Lara o a Joan Baldoví. I sí, això és un retret, perquè jo vull que vinguen tots -Toni Cantó inclòs, si m’apureu-, i tant em fa que siga per a la foto: un incendi, la cendra, la devastació i l’horror o es viuen en primera persona o no s’entenen. Em van contar que gent dels pobles anava cap a ells, i els demanava oïdes, paraules d’ànims, que no els oblidaren. Això potser serà fer-se la foto, però és una foto, i una presència, necessària. Això també és política, i ho dic pels puristes, que no en són pocs.

El cas: que el discurs està bastit. Les retallades condueixen als incendis, que a més són gairebé desitjats pel PP, que ha modificat la llei per a poder edificar en sòl cremat. A més, ens menteixen en les hectàrees cremades: diuen que són 50.000 quan, eps! Jo he vist al Facebook que les taques són més grans que Eivissa, i la illa ja en són 57.000! En són com a mínim 100.000!

Però no és tot tan fàcil: ni les retallades es poden quantificar tan fàcilment a nivell econòmic (per molta cronologia que hi haja recopilada a aquesta entrada i notícies recents) , ni la modificació de la llei és una carta blanca (tot i que hauria d’eliminar-se immediatament), ni s’han cremat 100.000 hectàrees. Com que no? Com que no.

El càlcul de les 100.000 hectàrees neix d’una imatge de la NASA, en concret del FIRMS, l’aplicació de detecció d’incendis actius al planeta. Dies anteriors havien circulat les imatges del MODIS, fotografies satèl·lit amb els colors reforçats per tal d’evidenciar els focs (i que també vaig recopilar ací). A aquestes, es veia clarament que l’incendi de Cortes-Dos Aguas superava l’extensió del Parc Natural de l’Albufera (21.000 ha.), i que el d’Andilla, malauradament, no anava a ser molt distint.

Però a la imatge del FIRMS (us pose una de les que més ha circulat al Facebook), a la zona de Cortes es veu clarament una taca taronja de la grandària d’Eivissa: 571 km2. I a Andilla hi ha una molt semblant. A primera vista, com veieu a la imatge de baix, això és així. Però aprofundim una mica més.

Sembla claríssim que s’han cremat més de 50.000 hectàrees… O no?

El primer de tot és comparar amb la fotografia satèl·lit: a aquesta, no hi ha cap dubte: la taca de Cortes és menor que l’illa, com també ho és la d’Andilla. De fet, sembla que podrien encabir-s’hi les dos a Eivissa, no amb certes dificultats. Però, com que no en tenim prou, continuem navegant per la web de la NASA.

Si entrem al visor FIRMS, podrem filar més prim, i vore com el que es detecta no és la superfície a partir de la imatge, sinó que s’atorga el valor de “àrea cremada” als quadrats que composen la malla amb la qual subdivideixen el territori. És a dir: per a que aparega un quadradet roig no cal que creme tota l’àrea del mateix: el satèl·lit detecta el foc i tota la superfície adquireix la propietat de zona amb foc. Això implica que poden quedar espais entre els punts, o que alguns d’ells, per qüestions d’escala al mapa, excedeixen la seua demarcació.  Ací ho expliquen (al FAQ), però us pose la captura.

Explicació a la web del FIRMS a la qual es mostra que no cal que creme tota l’àrea per a que el sensor així ho detecte

Però em seguia semblant que calia alguna cosa més, i em vaig preguntar si es podrien obtenir les dades en brut per a tractar-les per mi mateix. I sí: es pot. Ajuntant-ho, mitjançant el SIG (Sistema d’Informació Geogràfica) amb el DIVA-GIS (gratuït) i la capa dels límits de l’Estat Espanyol, la cosa canvia: tot i tindre una escala similar a la primera imatge, ja no sembla més gran, i es veuen els buits entre punts. Aquestos buits poden correspondre a les zones no cremades a les muntanyes i també, és evident, als pobles i urbanitzacions que s’han salvat del foc.

Mapa realitzat amb les dades del FIRMS (format .shp) i el DIVA-GIS

A partir d’aquest material, les meues estimacions de l’àrea (que NO cal prendre com un referent) no són mai inferiors a 48.000 hectàrees, que probablement hauran tret arrapant metre a metre (eliminant carreteres, marges, etc), sino que oscil·len entre 50.000-60.000 hectàrees. I una cosa, que cal tindre clara, és que no és el mateix superfície cremada que superfície afectada, i que cal considerar els usos del sòl a l’hora de sitingir (urbà, forestal, cultiu, infraestructures, etc). Però això és un altre (i complicat) tema, i no és tampoc l’objectiu d’aquesta entrada del bloc: en unes setmanes, tindrem un dictamen oficial de l’ICV que ens traurà els dubtes del damunt.

Sobre el que sí voldria que reflexionàrem -tots- és sobre la rapidesa i la poca fiabilitat de certes informacions que s’escampen a les xarxes socials (com l’estudi abans esmentat dels 500.000 polítics). És normal i comprensible que, una vegada vista aquesta imatge, ens duguem les mans al cap i dubtem de la paraula de l’Honorable Conseller de Governació, Serafín Castellano: està mentint sobre les retallades en prevenció i extinció d’incendis, així que… perquè no fer-ho també sobre la superfície cremada? El problema ve quan, més enllà de ser els amics de Facebook els qui s’indignen, ho fa i ho penja Enric Morera: <<La superfície d’Eivissa són 57.000 hectàrees. La foto és de la Nasa, del servei d’incendis. La zona afectada fa prop de les 90.000 hh. la GVA diu que cremades hi ha 49.000. La catàstrofe és immensa.>> Enric -a qui aprecie i valore com a polític, tot i els tocs d’atenció que, quan puc, li pegue- i jo coincidim: la catàstrofe és immensa. I potser, d’ací uns dies la xifra oficial serà de 65.000, o, qui sap, les 90.000 que ell esmenta. El que no es pot fer -no si ets un diputat electe i síndic a les Corts de la tercera força política- és assegurar, taxatiu, que són quasi el doble del que diu la font oficial. Perquè la dada real, de moment, no se sap.

Perquè de vegades, Enric, els ulls ens enganyen, i cal anar una mica més lluny del Facebook dels amics.

Aclariment: No tinc res contra Enric Morera. És més: després de conéixer-lo en persona, encara tinc millor opinió de la que tenia. Si el pose com a exemple és, única i exclusivament, perquè el tinc al Facebook i vaig vore la foto del FIRMS gràcies a ell. Estic convençut que moltíssima més gent hem caigut a aquesta il·lusió òptica: tenim motius i raons per a desconfiar del Consell. Això, però, no ens ha de fer perdre la perspectiva, que per alguna cosa aquest bloc és de política, però també de ciència.

Anuncis
, , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: