Lladres, soterradors: jo vos maleïsc

16/07/2012

Fotografia, Incendis

Aquest és un post que se n’ix d’allò que vull que siga aquesta pàgina, però que el cos em demana. Vos demane disculpes per avançat. Sense cap ànim de comparar-me amb aquells qui han patit en primera persona en foc, amb els qui ho han perdut tot, he de dir que a mi, aquestos incendis també m’han cremat els records, i, de retruc la formació. Amb els incendis de Dos Aguas i Cortes se m’ha cremat part del meu bagatge com a ambientòleg: a Bejís vaig rebre i donar classe, a la Concòrdia de Llíria vaig fer el meu projecte final de carrera, sobre el Caroig acabe de fer un pòster parlant-ne dels valors naturals i la necessària protecció. Però no és eixa la part a la qual se’m salten les llàgrimes.

A Dos Aguas, poble que vàrem descobrir un dia per casualitat, com aquell qui diu, hi anàvem cada estiu a banyar-nos, i allà hi tinc alguns dels meus millors records de bany a un riu. Allà, a Dos Aguas, coneguérem a un home major, Juan, el del Castillo, qui va insistir a acompanyar-nos per tal d’ensenyar-nos unes petjades fòssils al talús de la carretera: certament, allà hi eren, passant desapercebudes als conductors que passaven pel costat. A Dos Aguas, pensava jo mentre em banyava entre madrilles, un incendi seria catastròfic, i no veia cap tipus d’intervenció, precaució o avís de cara als qui trepitjàvem el terme.

Però encara em dol més l’incendi del nord. Fa temps que pujava a la Concòrdia: hi he anat a mostrejar basses de ramat, on no només hi ha una diversitat increïble de plàncton i bentos, tot i la petita grandària: també hi ha l’ofegabous, plantes aquàtiques, aus que paren a beure i reposar. Hi he anat quan estava coberta d’un tel finíssim de neu, a jugar i a gaudir del blanc. Hi he anat a seure al mirador del Puntal dels Llops i contemplar el Camp de Túria, l’Horta, una València aliena a si mateixa que creixia, embogidament, per la CV-35. Hi he anat amb la mare, quan estava malalta, i el capvespre afegia un posat transcendent a la mirada i l’abraç. També, a casa, m’amarava el pa d’oli d’Alcublas, de la Penya Ramiro; i després pujava als Molins i assaboria la vista d’un poble tan proper i tan desconegut, envoltat de camps i muntanyes en una harmonia perfecta. Allà, a Alcubles, anaven també els meus avis cada estiu, a vore al senyor Emilio i la senyora Fina, ex-botiguers i encara residents de Campanar, i quan tornaven sempre ho feien amb prunes, olives, atmelles, oli i més queviures que ens engalanaven els sopars a Llíria, a la fresca.

Per tot això, vos maleïsc. Per tot això, per haver-ho perdut, pel vostre somriure i les vostres paraules buides, plenes de cendra i tarquim, pel vostre cinisme esmoladíssim, capaç de disseccionar les veritats i bastir, amb els pedaços, un relat oficial al qual no es reconeix un sol dels qui ha patit les flames.

Per tot això, vaig pujar fa una setmana a Alcublas, vaig fer el camí que connecta el poble amb la Concòrdia, vaig seure al mirador, i vaig entendre que havíeu cremat el meu passat, que m’havíeu ennegrit el futur. Però no em llevareu l’esperança que arribe un dia al qual això –tot això que teniu davant els ulls, que els braços i la vista no poden abastar- serà considerat patrimoni valuós, serà tractat amb la cura i l’estima que es mereix, i vosaltres –vosaltres, els homes de negre del País Valencià- sereu només un mal record.

Aquest post està dedicat a @micijor, qui segur que ha patit, i patirà, molt més que jo pel foc. Però compartim un país, un paisatge i un dol.

Alcublas Molinos

Negre i encara un poc de verd, hores després de l’incendi.

DSC_2865

Un solar amb la nova Llei Forestal (Alcublas, vista des de Los Molinos)

DSC_2863

Els cultius, potser els millor tallafocs

DSC_2868

Des de “Los Molinos” d’Alcublas, es veu com les flames van estar a punt de cremar aquest hort solar.

DSC_2869

Un solar amb la nova Llei Forestal (Alcublas, vista des de Los Molinos)

DSC_2874

Alcublas, vista des de Los Molinos

DSC_2884

Un solar amb la nova Llei Forestal (Alcublas, vista des de Los Molinos)

DSC_2889

Un solar amb la nova Llei Forestal (Alcublas, vista des de Los Molinos)

DSC_2899

Cendra: el que queda, la tinta amb la qual s’escriu la negror

DSC_2907

La brutícia emergeix

DSC_2925

Un futur cendrós

DSC_2927

Olor a fum

DSC_2931

El color càlid no és pel capvespre: és el llegat del foc i la mort

DSC_2933

L’urpa difusa del foc

DSC_2936

Després del foc

Bassa

Una bassa, reservori de biodiversitat, ara cremada i seca.

Miradorq

El paisatge abans de la devastació

arbre

Verd, abans

Pares

Una mala època, un refugi enmig de la natura.

COncor

Abans

Patrimoni

També crema el patrimoni

Alcublas

Un solar amb la nova Llei Forestal (Alcublas, vista des de Los Molinos)

 

 

Anuncis
, , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

2 comentaris a “Lladres, soterradors: jo vos maleïsc”

  1. GustavAmadeus Says:

    Extraordinariament emotiu.

    Resposta

  2. marisa lacuesta Says:

    no tinc paraules…

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: