Article recuperat: Càncer de Pulmó, o com el Parc Natural del Túria nasqué mort.

18/07/2012

Espais Protegits

[Inicie amb aquesta entrada la mai desitjable costum de l’autocita, l’autobombo i la recuperació d’escrits anteriors. En aquest cast, un article publicat al Levante-EMV fa cinc anys, al qual tractava d’esbrinar si l’aleshores recent Parc Natural del Túria aportaria una protecció efectiva al territori. Les coses, malauradament, no han canviat, i si aquest càncer del que parle no s’ha extés, és perquè el coma econòmic al qual està sotmés el País Valencià, sense diners per a l’atovó, no el deixa avançar. Es fa urgent i necessària no ja la moratoria, sino la revisió dels espais protegits, estratègies territorials i vertebració de l’espai rural.]

CÀNCER DE PULMÓ (publicat al Levante-EMV el 3 d’Abril de 2007)

Des de fa ja unes setmanes ens envaeix la tradicional publicitat institucional prèvia a les eleccions, però hi mancava un actor destacat, en aquestes coses de la propaganda: el senyor González Pons. Ja ha entrat en acció. Des de la seua conselleria es publicita el recentment creat Parc Natural del Túria com al nou pulmó verd del País Valencià. Deixant de banda el tema de la publicitat governamental just abans de la celebració dels comicis, és interessant saber si realment, amb el nou parc natural s’augmenta la protecció del territori valencià i s´aconsegueix crear un nou pulmó verd per a una València cada dia més grisa. La resposta, malaraudament, és negativa.

La protecció abarca el riu Túria, des de Quart de Poblet fins a Pedralba (València apareix al mapa de la publicitat com una inverosímil i enorme taca verda, quan en realitat no s´inclou al parc, confonent al lector). Són 35 quilòmetres de riu i zones forestals i agrícoles circumdants: la Vallesa, les Rodanes i la Pea, que sumen vora 4.500 hectàrees. Però, sorpresa! Les Rodanes, al terme municipal de Vilamarxant, es troba actualment protegit per la llei 11/1994, sota la figura de paratge natural municipal. Això implica, òbviament, que aquesta part del pulmó no és nova, i que hauríem de descontar les 582 hectàrees aportades per aquest paratge al total que diuen haver protegit amb la creació del parc fluvial: el resultat, menys de quatre mil noves hectàrees protegides. Però, amb tot, aquesta re-protecció no és la qüestió més greu de l’assumpte. De moment tenim un pulmó reutilitzat i més xicotet del que ens pensàvem, però el tenim. El problema ve amb el càncer.

Tal com va explicar magistralment fa uns mesos a València J. M. Naredo, un dels més prestigiosos economistes espanyols, i que a més a més dedica bona part de la seua investigació a la relació entre economia i medi ambient, els processos d’urbanització difusa que estem patint arreu del país s’assemblen perillosament a un càncer, tant en la seua morfologia com en la seua evolució. A les etapes inicials, és fàcil identificar-los, acotar-los i extirpar-los, o almenys limitar-ne dràsticament el creixement. Una vegada s´ha produït la metàstasi i s´ha extés el model de ciutat dispersa arreu del territori, és impossible frenar la dinàmica cancerosa, que consumirà irreversiblement els recursos vitals del malalt (aigua, natura, sòl, aire?).

Imatge

El riu Túria, prop de la seua confluència amb la Rambla Castellarda, amenaçada per quads, pedreres i abocadors. Novembre de 2006.

Vostés podran imaginar-se la perillositat d´un càncer si afecta a un òrgan vital, i més encara si aquest òrgan és un pulmó. No parlem doncs d´un creixement desordenat a zones metropolitanes o suburbanes ja degradades, sinó al que se´ns ven com el pulmó que haurà d´abastir València i els seus voltants d´aire, bosc i aigua; especialment quan el cap i casal està cada dia més i més congestionat i amb uns índexs realment preocupants de contaminació atmosfèrica. I és que això és el que està passant amb el nou parc natural: que, limitant amb el verd que ha pintat de forma grollera la conselleria, ens trobem amb una capa de pintura roja que no apareix a la publicitat, però que si ens acostem al Túria podrem palpar ja mateix o com a molt d’ací pocs anys.

La Coordinadora per un Camp de Túria Habitable, que integra diverses plataformes de caràcter local, ha elaborat un mapa que posa nerviós el mateix conseller de Territori i Habitatge: una radiografia acurada del nou parc natural on s´hi poden observar, sense cap mena de dubtes, els tumors que el recorren de dalt a baix, i com el parc s´ha dissenyat per tal de no envair cap espai on s´hi haja presentat una requalificació urbanística. Porxinos n´és el més conegut: està projectat just on acaba les Rodanes, i trencarà la connectivitat ecològica del paratge amb la resta de forest que l´envolta, a més a més de l´innegable impacte que produirà la urbanització al costat d´una zona protegida.
I així amb tots els buits que sospitosament apareixen al nou projecte d´espai protegit, fins a conformar una alarmant imatge de més de 25 taques roges que s´imposen, amb més de 30.000.000 de m2 (3.000 hectàrees) , al verd del pulmó. Això significa aire brut, soroll, més abocaments al Túria i una pèrdua general de la biodiversitat que es publicita a l´anunci (qui dubta que els animals pegaran a fugir?).

MAPA PARC RETOLAT

Mapa -radiografia- d’un Parc Natural que neix mort, i malalt.

 

És llavors el Parc Natural del Túria el nou pulmó verd que necessita València i la seua àrea metropolitana? La resposta és no, per tres motius:
1. És un parc que reutilitza espais protegits amb anterioritat.
2. Està dissenyat en funció de les expectatives urbanístiques circumdants, i no com un veritable espai natural que permeta la connectivitat ecològica i el manteniment dels valors ambientals.
3. No podrà complir cap funció de pulmó verd si està envoltat d´urbanitzacions disperses que obliguen a l´ús del transport privat i fomenten les emissions contaminants.

Andreu Escrivà
* Llicenciat en Ciències Ambientals i membre de la Plataforma per una Llíria Habitable.

 

Anuncis
, ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Trackbacks/Pingbacks

  1. Hem après alguna cosa set anys després? | CIÈNCIA I POLÍTICA - 31/07/2013

    […] recuperar allò possible i planificar sense que la rajola indique el camí a seguir, com passà fins i tot en alguns parcs naturals. Baix trobareu la imatge, de El País, sobre la urbanització del territori entre 2000 i 2006. No […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: