El transvasament no era necessari, o l’anècdota amb García Antón

01/08/2012

Aigua

De vegades, a la premsa, hi ha notícies que passen desapercebudes, tot i l’enorme rellevància que tenen, o que haurien de tindre. Fa ja uns dies, en va sortir una. El Levante-EMV titulava així “El regadiu estalvia ja més aigua de la que hauria arribat amb el transvasament de l’Ebre” [A València]. La rellevància de la notícia és difícilment menyspreable: significa que no calia el transvasament, que el propi PP ho admet i ha enfonsat la seua mentida de l’aigua que ens calia (i que ens furtaven). Significa encara més, però.

Quan una immensa majoria dels implicats a la gestió ambiental ens oposàvem al transvasament de l’Ebre, no ho fèiem per gust, ni per cap suborn a costa de l’or català, ni per anar sempre a la contra. Ho fèiem, simplement, perquè era, és i serà una autèntic despropòsit, no ja ambiental –que també-, sinó econòmic, fruit d’un plantejament decimonònic, anacrònic i obsolet. A l’hora de solucionar un problema estructural de manca d’aigua –si és que n’hi ha manca, cosa que només es pot afirmar amb rotunditat a la conca del Segura- hi ha, sempre, diverses alternatives. La primera, la més evident, la que se li acudiria fins i tot a un xiquet de cinc anys –que algú porte un xiquet de cinc anys!- és estalviar aigua. De tan òbvia sembla que ni s’hauria d’esmentar, i tanmateix el govern valencià ni la va considerar. Després, en un ordre que depèn de l’àrea a abastir, el cost econòmic, els impactes ambientals i la geografia de la zona, es poden prioritzar la resta d’alternatives. Perquè d’això va la cosa: de prioritzar, no de demonitzar. I qualsevol persona amb dos dits de front i una mica de formació en la matèria us dirà el mateix: que un transvasament és l’última de les alternatives. Jo no dic que siga el mal absolut: tan sols que, al nostre país, és la pitjor de les opcions per a incrementar l’aport d’aigua.

Us vaig dir, a una altra entrada, que tenia una anècdota amb Jose Ramón García Antón, ex-conseller de Medi Ambient i lamentablement traspassat fa ja uns anys. A una xerrada, al Club Diario Levante, on la cosa anava d’aigua i regants, vaig demanar la paraula al torn de preguntes. Jo acabava de llicenciar-me en Ciències Ambientals, una carrera a la qual hi ha una enorme diversitat de matèries, i en tenia frescos els coneixements. Li vaig preguntar, al senyor Conseller, per què, si dels meus professors d’Economia, Química, Geografia, Ecologia, Sociologia, Dret, Física, Enginyeria, Geologia, Edafologia i molts més, cap ni un aconsellava el transvasament, la única raó que es coneixia per a dur-lo a terme era que s’havia de fer “por cojones”, com va dir l’aleshores ministre Arias Cañete. El Conseller, visiblement irritat, em va contestar que lamentava que jo hagués rebut una formació tan parcial i deficient, i que la gent com jo érem “gent del caos”. Em vaig quedar de pedra, no perquè m’afectés en excés la crítica, sino pel fet que un conseller al qual se li suposava un mínim de respecte pel món acadèmic havia desdenyat una llicenciatura sencera i a tots els involucrats, i ens qualificava, a tots els qui qüestionàvem el PHN –que ara companys del seu partit han ensorrat per sempre- de gent “del caos”. Ara, amb els anys, me’n ric quan faig memòria.

Que això de dur aigua de l’Ebre es cau per si mateix, ja ho sabíem, molts, des de fa anys. Ara, a més, ho sap el PP, el Consell, la Generalitat: tapar els forats de les canonades surt més barat. Ara bé, això -l’estalvi silent- no dóna vots: llàstima!

Aquesta, amics, és la defunció del PHN. I l’ha signada el PP, no jo.

Anuncis
, , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Trackbacks/Pingbacks

  1. Victòria: el punt i final del transvasament de l’Ebre | CIÈNCIA I POLÍTICA - 14/01/2013

    […] rellevant. En part, perquè saben que els propis populars admeten –com ja en parlàrem- que avui no faria falta la transferència d’aigua des de Catalunya. Les dades cauen a pes sobre la demagògia hídrica. I en part, també, perquè […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: