La primera persona del plural: el cas de l’Eurocopa, els Jocs Olímpics i la Curiosity. O per què Benedetti estava equivocat.

Últimament, i més després dels últims èxits esportius, no és estrany –per no dir que és d’allò més habitual- escoltar com els locutors usen reiteradament la primera persona del plural: “hem guanyat l’Eurocopa”, “hem jugat malament”, “hem d’estar més alerta quan ens toque defensar”. A banda del “Podemos”, intraduïble per naturalesa, sempre m’ha fascinat eixa capacitat no ja d’empatia, sinó d’assimilació per a u mateix d’èxits esportius aliens: què du a la gent a pensar que “ha guanyat” un partit, si qui ho ha fet en realitat és un adolescent que s’embutxaca en un any el que ell en tota una vida? Quin és el lligam, quina la substància de la relació entre ambdós, a banda de la suposada –exagerada en un cas, inexistent a l’altre- estima per uns colors, o haver compartit el lloc de naixement? Potser sóc un replicant que no passaria el test de Voight-Kampff, potser em perd alguna cosa fonamental, però a mi, m’haureu de perdonar, m’emocionen molt més altres coses. Com el fet d’arribar a Mart, per exemple.

Perquè la Curiosity, que acaba de xafar sòl marcià, que ha arribat sense problemes després d’un viatge de centenars de milions de quilòmetres, sí que és un triomf compartit. Com a espècie, com a societat avançada, “hem” arribat a Mart: ni tu ni jo ho hem fet, ni ho farem mai, però el desenvolupament comú, el coneixement compartit i acumulat durant mil·lennis ens ha dut a açò, a que un vehicle de la grandària d’un utilitari s’empolsegue, buit estel·lar enllà, amb la sorra d’un planeta estrany. Que ens parle de móns llunyans, que siguem capaços d’enviar-lo amb precisió mil·limètrica a Mart, que analitze l’aire, terra, roques, la física i química d’un planeta germà. Això és una veritable fita com a espècie; això ens diferencia de guepards, taurons i mosquits. La curiositat, l’espenta per seguir endavant, per veure què hi ha darrere de la duna, de l’arbre, del mar, de l’espai.

Benedetti, enorme poeta, proper i amo d’una poesia directa, crua i tendríssima alhora, s’equivocava quan escrivia aquestos versos:

“Sabios de pacotilla interrogaban a Marte
comprueban que está muerto y sin historia
y en esa nada invierten
los millones del hambre”

S’equivocava, perquè ni són els milions de la fam els que s’hi inverteixen, ni el planeta está “muerto y sin historia”. Res més lluny de la veritat. És un vers contundent, però fals i fins i tot groller: posats a assignar “los millones del hambre” a una partida pressupostària a l’atzar, podria haver escollit la despesa armamentística o, qui sap, fins i tot les cerimònies inaugurals dels Jocs Olímpics. Perquè l’exploració espacial és molt més gran que una assignació de diners, un projecte tecnològic compartit: és un desig, un anhel que tenim inserit als gens, gràcies als quals hem triomfat com a espècie i sabem més de nosaltres mateixos que mai. La “nada” de Benedetti són milers de respostes a preguntes que encara no ens hem formulat, el relat de la història més gran que mai podrem escriure. No crec que hi haja res més important.

M’haureu d’excusar –repetisc- que això de baixar en unes mil·lèsimes el rècord olímpic d’una carrera inventada em semble quelcom irrisori, mínim, marginal a la història de la humanitat. Que ho contemple amb enveja i admiració, però sense l’emoció visceral que em produeix vore les primeres imatges del Curiosity. Perquè eixe és també el meu triomf.

“Aquesta és la raó per la qual necessitem astronautes”. No hi podria estar més d’acord. (Imatge de Stuart Atkinson, via Gizmodo)

Advertisements
, , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

2 comentaris a “La primera persona del plural: el cas de l’Eurocopa, els Jocs Olímpics i la Curiosity. O per què Benedetti estava equivocat.”

  1. Eva Alloza (@EvaAlloza) Says:

    Primer de tot dir-te que m’ha agradat molt la teva reflexió, i també l’enllaç que fas amb la literatura. No estic molt segura a què pot ser degut el que comentes, però potser estigui molt lligat a instints animals. Possiblement rescati aquests instints de forma més significativa el vèncer a una altra “tribu” en termes físics que no pas pensar en saber el que hi ha més enllà. Per gran part de la població els enigmes del que ens envolta i del que hi ha fora de la Terra ho tenen resolt amb la religió, o bé, de base ja no pretenen entendre-ho. Però bé, s’ha de dir que jo no havia frisat tant com darrerament amb el Curiosity, el Higgs o els neutrins hiperlumínics… suposo que hi ha gent per a tot 😉

    Resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. Fabra, els Nòbel, la Teoria de Cordes i l’Estació Espacial Internacional | CIÈNCIA I POLÍTICA - 22/01/2013

    […] Al Miraikan, el Museu de Ciència Emergent i la Innovació de Japó, situat a la badia d’Odaiba (Tòquio), vaig gaudir d’una visita meravellosament didàctica, tot i les dificultats idiomàtiques. Infinitament superior a l’experiència museística de la Ciutat de les Arts i les Ciències, no cal dir-ho, i en un edifici més pràctic i barat: funcional. El cas, que no només vaig poder estar dins d’una rèplica de l’Estació Espacial Internacional (ISS, en les seues sigles angleses), sinó que també vaig poder parar-me uns quants minuts davant d’aquest panell amb tres vídeos simultanis on se’ns pregunta, directament i sense embuts, si creiem que la ISS és essencial per als humans. El meu admirat Benedetti, ja vos ho vaig comentar, en donà una resposta errònia. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: