Toni Cantó, o l’exhibicionisme impúdic de la ignorància

28/08/2012

Llengua

Diu el senyor Toni Cantó, diputat per València al Congrés dels Diputats, que li sembla un error que els valencians –joves, s’entén- parlen un perfecte valencià i no sàpiguen anglès, i ho atribueix a les “prioritats” del PP en matèria educativa. Tot això, basant-se en experiències d’amics, és clar: d’estudis contrastats ni en parlem. Ací teniu la piulada:

La piulada de Toni Cantó, una meravellosa i molt simptomàtica exhibició d’ignorància lingüística, històrica i sociològica.

Podríem parlar llargament d’aquest tuit, de tot el que representa, però no ho farem. Senzillament, perquè això es cau pel seu propi pes. Tan sols uns breus i ràpids apunts que no puc evitar deixar escrits, i que crec que tenen cabuda al bloc perquè el diputat obvia tots els coneixements històrics, filològics, sociològics i fins i tot neurològics que tenim actualment sobre el valencià i l’aprenentatge de distintes llengües a la infantesa.

  • El valencià, senyor Cantó, és la llengua MATERNA dels valencians. No sóc tan estúpid ni ignorant com per a pensar que ho és de tots –de fet, hi ha parts del País Valencià històricament castellanoparlants-, però sí d’aquells que, segons vostè, parlen un “perfecte” valencià. Que per què? Senzill: els qui aprenen el valencià a l’escola, com una assignatura més –abans de les mates, just després d’educació física-, ni l’usen, ni el parlen amb fluïdesa, ni en tenen un domini total. Ni tan sols, senyor Cantó, els qui han aprovat el Superior. D’això pot estar ben segur. I per això ens cal la immersió lingüística, de la qual el seu partit abomina: perquè està comprovat que és l’única forma d’acceptar la llengua com a pròpia, de combatre la diglòssia, d’esdevenir bilingüe de facto.
  • No puc evitar repetir-li-ho: el que ha dit vostè és com si un francès es queixés de que els infants, allà, parlaren un perfecte francès i no tingueren ni idea de flamenc. Senyor diputat: és que som valencians, sap? No com vostè, que té de valencià el que jo d’afganès (comparació que li he d’agrair a @rafabonay). És cert que tots aquells que parlen valencià són bilingües, però això no implica que el valencià no siga la llengua pròpia d’aquesta terra. Ser bilingües és una sort, al meu parer, però la nostra llengua no és la de Castella: és la de València, la de Ses Illes, la de Catalunya.
  • Ara bé, sembla que algun dels seus simpatitzants pensa que ens pot dir, des de Madrid, quina és la nostra llengua materna. Que fins i tot és un tema “opinable”: això és tan aberrant que tan sols us copiaré la piulada, i prou.

    La meua llengua materna, ara, és opinable des de Madrid.

  • També erra vostè entre la contraposició de l’aprenentatge de valencià i anglès: jo mateix en sóc la prova, poden conviure tots dos –i més idiomes, és clar- al mateix cervell. No només això: des de fa anys hi ha cada vegada més evidències que els xiquets bilingües aprenen més, millor i més ràpid que els monolingües, i que troben menys dificultats per a aprendre terceres, quartes i successives llengües. Ací li’n deixe un exemple: un article recent a una revista de barri, la PNAS, del qual se’n fan ressò en aquest article del NY Times: Why Bilinguals Are Smarter. (De res, home.) I per cert, al cas concret del valencià, a més, s’afavoreix –i de quina manera- l’aprenentatge de francès i italià, pels seus estrets vincles lingüístics –i històrics, òbviament. Li agrairia també que m’aporte vostè estudis que demostren la menor competència lingüística en anglès en comunitats autònomes amb dos llengües cooficials. Qui sap, potser s’endurà una sorpresa. Per no parlar del castellà: esbrine vostè els índexs de domini del castellà arreu de l’Estat Espanyol, i se sorprendrà. Paraula.

I de moment, això és tot. Quan vullga vostè, fem un cafè: el saludaré en valencià -que més no en sap parlar, tinc entès-, parlarem en castellà, li faré alguna broma en anglès, demanaré la cervesa en francès i m’acomiadaré en japonès. Si hi ha ocasió, li indicaré a algun italià despistat com arribar a la plaça de la Verge i usaré les dos paraules de finès que sé amb aquells xics rossos que el miren sense saber que vostè, sense mereixer-s’ho, és diputat per aquesta terra, la gent, la llengua i la història de la qual desconeix i menysprea.

La propina, a la manera d’@antonirubio.

Ho vaig piular l’altre dia: estic fart que polítics monolingües em parlen de decrets de plurilingüisme, de l’anglès sempitern a les aules, de posar al mateix nivell valencià i anglès. Fart, perquè la major part d’aquestos polítics dominen –amb prou feines, en alguns casos- un sol idioma, i volen donar-nos lliçons sobre què important és parlar anglès, i francès, i alemany, i… Curiosament, polítics nacionalistes com Carod-Rovira o Pujol (el dimoni, nacionalistes excloents) saben molts més idiomes que els “estadistes”, que els “integradors”, fins i tot que els “ciutadans del món”.

Al País Valencià hem tingut tres presidents autonòmics analfabets en la llengua del país que governaven. Penseu-ho bé: és esfereïdor, simptomàtic i ben trist. Així que aquest senyor, Alberto Fabra, que ni tan sols pot mantenir una conversa llarga i coherent a l’idioma del país que l’ha escollit que governa, que no pot reunir-se amb homòlegs europeus sense traductors, així que aquest senyor, deia, no deixa de repetir allò de la primera generació plurilingüe, del món globalitzat, de la mobilitat al mercat de treball europeu. I la meua proposta és: si això és així, per què no torna vostè a l’escola, senyor president?

ACTUALITZACIÓ

Han passat molts dies des que vaig publicar l’entrada, i us vull tornar a donar les gràcies als milers que l’heu compartit i llegit. Per Twitter m’arriba un document esfereïdor al qual no només es fa palesa una terrible ignorància, sinó també un menyspreu patològic pel valencià, un concepte pervers de la utilitat de les assignatures i una ràbia continguda que posa els pèls de punta. El que més por fa, tot i això, és qui ens ho explica al vídeo: un xicot d’institut. A mi em provoca calfreds i m’amara d’una tristor profundíssima. Quan Toni Cantó fa eixes declaracions, ni que siga en Twitter, està alimentant la bèstia: fornades de xiquets analfabets a la llengua del seu país, de la qual se’n qüestionen l’aprenentatge i la utilitat. Està nodrint la incultura, l’analfabetisme, la desídia i l’egoisme: està ajudant a bastir un país més pobre i aïllat, està contribuint, sense cap mena de dubte, al seu genocidi cultural. El vídeo, vist gràcies a @ensodien i @EmboiratPV

Anuncis
, , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

31 comentaris a “Toni Cantó, o l’exhibicionisme impúdic de la ignorància”

  1. GustavAmadeus Says:

    Excel.lent repàs a un mediocre actor i pitjor polític. Good bye, Mr. Cantó…

    Resposta

  2. pobredemi Says:

    Lamento decir que no el valenciano no se hace negocio, y hoy por hoy es lo que cuenta………….. Y yo se valenciano, pero nunca me lo han pedido. Es bueno saber, pero no obligaraa aprenderlo a menos que obligues al resto del mundo. Para mi sería mejor que fuera el valenciano imprescindible, pero no es así. El inglés en cambio si……lo lamento

    Resposta

    • Mónica Says:

      Parles de negoci. Ací s’està parlant d’un assumpte totalment diferent: les arrels, la cultura, la identitat, el que fa a les persones, que és la seua llengua. El pensament és llengua. No parlem d’interessos econòmics.

      Resposta

      • pobredemi Says:

        Es cierto, hablo de negocios!

      • Benet Tallaferro Says:

        no t´hi escarrassis mònica, és pensament únic i totalitarista, aquell que es nudreix de l´analfabetisme, la incultura i la demagògia…no saben ni que són!!!!

    • Elisa Says:

      Primer aprén a escriure la teua bonica llengua, cosa que no fas bé. I després estaràs en condicions d’aprendre’n altres i, fins i tot, de fer negocis amb eixes altres llengües. Per cert, el teu comentari és totalment prescindible. Jo també ho lamente -tanta niciesa, vull dir!

      Resposta

    • Laura Says:

      Pues fíjate, a mi me lo requirieron para trabajar. De hecho, fue el trabajo de mi vida. Y algunos colegas castellanoparlantes se quedaron sin él. Era en Baleares, y como algunas veces tenías que hablar con la prensa y los medios de comunicación, el idioma era imprescindible.

      Resposta

    • valenciapelmon Says:

      Pues res, no cal que estudiem castellà tampoc, anglés i tots a fer negocis! jajaja! Ací ningú parla de estudiar anglés o valencià exclusivament, s’han d’estudiar els dos i el castellà. Per cert, teu diu un valencianoparlant que ha estudiat en la línia en valencià, i que a més de dominar perfectament el castellà, també domina perfectament l’anglés (que no sé perquè sospite que tú no tant). I et diré més, saber valencià m’ha ajudat a aprendre més fàcilment la pronúncia anglesa. Només un exemple clar: un valencià sap pronunciar bé la “g” de la paraula “agent” en anglés. Un castellà que no sap valencià li costa la vida dir altra cosa que no siga “eiyent”. De pena!

      Resposta

  3. marti Says:

    Bé, tampoc ens ha de sorprendre, està ben clar que aquest Cantó no té gaire trellat i UPyD és el partit que és. El més divertit de tot és que titlli el PP de defensar la prioritat del valencià. L’única cosa bona que en pot sortir és que trenqui una mica l’hegemonia del PP, però sempre hi ha el perill que aquest es radicalitzi encara més.

    Resposta

  4. Mónica Says:

    No puc estar més d’acord. Sempre he dit el mateix que tu: el anglès és important, com també ho són altres idiomes. Però el més important, el que cal saber sí o sí, és el nostre.
    Pots aprendre moltes coses d’una llengua estudiant-la, com m’ha passat a mi; però mai la saps si no la utilitzes.

    Resposta

  5. Oliver Says:

    Jo sóc alemany i de xiquet sempre parlava un dialecte alamànic (el suabi) que es prou diferent de l’alemany estandard. L’alemany estandard sempre entendia però vaig aprendre parlar-ne només a les 13 o 14 anys. I hui el domine perfectament.
    A l’escola vaig aprendre l’anglés, el llatí i el francés. A les 16 anys vaig començar amb el castellà i el vaig estudiar a la universitat junt amb l’anglés.
    Durant la meua carrera i sobre tot durant el meu ERASMUS a València vaig aprendre el valencià/català (jo només he aprés una llengua que em serveix tot arreu del domini lingüístic).
    El que vull dir és que parle moltes llengües i cap d’elles no mai ha sigut un entrebanc per un altre. Cap. Sempre ha sigut enriquidor el fet de poder accedir a llengües ja conegudes a l’ hora d’aprendre’n una nova.
    Tot i que ja domine tants idiomes, mai no he renunciat al meu dialecte matern i el seguisc parlant amb orgull.

    Resposta

    • mariona canals Says:

      I tan que si, com mes llengues millor, sense oblidar la llengua de la mare, que es la que varem mamar!!

      Resposta

    • Benet Tallaferro Says:

      el més greu de tot, és que es plenen la boca de políglotes, i cap desl seus dos presidents ( per anomenar-los d´alguna manera ) parla cap idioma!!!! colla d´analfabets!!!

      Resposta

  6. Rafa Zanón (@Rafagot) Says:

    Fantàstic, jo no ho haguera dit millor!!!!

    Resposta

  7. Pere Says:

    I dels que som monolingües valencians, què? Per què m’imposen a mi el castellà a l’escola?

    Resposta

  8. maisseblog Says:

    Genial! És perfecte… Enhorabona!

    Resposta

  9. Juan J. Pérez Campos Says:

    Y quien es ese figuramen del Manuel éste, para decidir por los valencianos cuala es su lengua materna y cual no. Cuando convoquen las opositas para dios, que se presente, da el perfil. A mamarla, tontolnabo.

    Resposta

  10. Multivac Says:

    No deixa de ser curiós que algú pensi que li pot ensenyar a un altre quina és la seva llengüa materna…

    Resposta

  11. Espe Says:

    Recordem als lectors que el TS (Tribunal suprem)
    no aceptá la denominació de “País Valencià” per a denominar a la Comunitat Valenciana. Tant si jo tinc que aceptar que segons el mateix parle “català”. Thankes

    Resposta

    • Ximo Says:

      Les denominacions del País Valencià són diverses, encara que “Comunitat Valenciana” és l’única que té consideració oficial en el seu actual Estatut d’Autonomia. Este text legal, a més, arreplega al seu Preàmbul i a l’articulat altres dues denominacions legals que són les denominacions de “Regne de València” (al preàmbul i a l’articulat) i “País Valencià” (al preàmbul). Ara mateix l’acció legal combativa de la Generalitat governada pel PP fa que el terme “Comunitat Valenciana” siga la denominació utilitzada per imperatiu legal en la documentació legal de les entitats públiques al País Valencià, d’acord amb dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de València dictada en els anys 2005 i 2006, i una altra del Tribunal Suprem de Justícia en l’any 2007, pero aquesta es una denominació mes histórica que la que actualmente ens obliguen a usar

      Resposta

      • Albert Says:

        Si la qüestió fóra per historicitat, gastariem “Regne de Valencia” o, si vols, Taifa. ¿Ara la denominació actual i moderna, és un imperatiu legal? Si hem de prendre la història, la prenem en lo més representatiu (que no és País). Si no, s’ha d’atendre la legalitat vigent. I no veig cap problema en fer-ho. No és difícil.

  12. Espe Says:

    i si, se m’ha colat la “e”!!!

    Resposta

  13. Toni Pérez Says:

    Lo dejaré escrito en castellano, por ser paisano deToni Cantó, y por si acaso llegara a gobernar en esta comunidad autónoma y por una de aquellas alguien le remitiera a este blog…..y, para que engañarnos, por no saber escribir correctamente en Valenciano.

    Me gustaría en ese caso apenas debatir unos minutos con él solo para contarle dos cositas que posiblemente sepa, pero por si no tiene hijos se lo cuento:

    Primera reflexión. Personalmente pienso que es mucho mejor para un crío recibir durante sus primeros años de escolarización su formación bilingüe, y no me sabe mal, en absoluto que la reciban en castellano y valenciano. El problema que yo veo, es que lo mismo que mi pequeño de 7 años habla ya perfectamente las dos lenguas y teniendo en cuenta que en su entorno familiar nadie habla valenciano, me pregunto que nivel tendría si en lugar de bilingüe su enseñanza fuera trilingüe…tal vez a los 7 años no dominaría tres como domina dos……aunque en el fondo estoy convencido que a estas alturas dominaría las tres, y ahí se basa la estafa del debate. ¿por que se empeñan los mediocres de los políticos que tenemos en forzar esta eterna y bastarda discusión entre dos lenguas, siendo que apenas sería mas costoso si fueran tres directamente, cuando los beneficios de la inversión económica serían prácticamente inmediatos? yo creo que la respuesta es sencilla: Los políticos están en su salsa cuando se ven rodeados de mediocres, y cuanto mas mediocre es el político mas mediocre necesita al pueblo.

    Segunda reflexión. (Espero que esta no lo disuada de que si seguramente tiene un heredero en un colegio británico lo saque de él, no lo vaya a matricular en el mismo público que van los míos y la jodamos) Con respecto al aprendizaje de idiomas a edad temprana me gustaría poner otro ejemplo cercano. Ahora mismo tengo una sobrina que aún no ha cumplido 6 años. Su padre es francés, mi hermana española, y hasta ahora se han podido permitir su escolarización en un colegio británico (con todas sus virtudes, que por cierto no son muchas y sus defectos, que son principalmente de tipo económico/rateros….y aún así la pequeña habla las tres lenguas con toda naturalidad. Así que no nos tomen el pelo. Lenguas se pueden aprender muchas y al mismo tiempo, al mismo tiempo que estamos jugando, solo hay un problema, que esa capacidad casi infinita la tenemos en la infancia. Y en eso no creen los ignorantes que nos gobiernan, al fin y al cabo, si ante una hola de frío tuvieran que elegir entre enchufar la calefacción de una carcel o la de una guardería, apagarían la de la guardería….ellos saben que no han de volver a ninguna guardería.

    Resposta

  14. Pablo Says:

    Yo soy valenciano de nacimiento y respeto vuestra posición, pero para mí el valenciano es jodidamente difícil. No es mi lengua materna ni paterna, ya que NADIE de mi familia habla ni papa de valenciano y me lo han impuesto a la fuerza en el colegio y en el instituto. Opino que el valenciano debería ser OPTATIVO y que lo escogieran, lógicamente, los alumnos con familias valencianoparlantes. Sólo así se solucionaría este conflicto. Esto ya es dejando aparte el inglés (el cual opino que es un idioma más fácil e infinitamente más útil para encontrar trabajo que el valenciano).

    Saludos.

    Resposta

  15. Xevi Says:

    cap castellà o valenciano( és el mateix) m’ha de dir qui sóc i quina llengua parle. Prou és que fa massa anys van escurant-me la butxaca els mateixos que m’obliguen a parlar una llengua que no és la meua.

    Resposta

  16. andreuescriva Says:

    Bo, tan sols dir-vos que moltíssimes gràcies per passar-vos i comentar: n’aprenc de tots els comentaris, hi estiga d’acord o no 😉 També per haver mantingut un tò respectuos en un tema molt delicat. I no diré quina és la meua postura, perquè vaja, crec que ja esta prou clara a l’entrada.

    Resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. A ousada ignorancia da ultradereita « O divino ferrete - 02/09/2012

    […] histórica e sociolóxica máis profunda. É moi recomendable a lectura da análise titulada Toni Cantó, o l’exhibicionisme impúdic de la ignorancia e publicada en Ciència i Política. […]

  2. Crònica d’un agraïment | CIÈNCIA I POLÍTICA - 31/12/2012

    […] ha estat el més vist? “Toni Cantó, o l’exhibicionisme impúdic de la ignorància”, amb 7669 vistes. En segon lloc, “L’incendi de Dos Aguas, o com hem arribat fins ací”, […]

  3. El valencianisme d’UPyD | CIÈNCIA I POLÍTICA - 19/02/2013

    […] Vaig escriure fa un temps sobre un tuit de Toni Cantó. El recupere, perquè sintetitza com cap altre el que pensa –sóc generós a l’hora d’escollir el verb, ho sé- UPyD sobre el valencià. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: