El camí de Canal 9 a la BBC passa per ETB, o per què ens cal una televisió pública.

Com supose que sabreu, Canal 9 –bé, tot el grup de Radiotelevisió Valenciana, en realitat- està patint un ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) que està aprimant fins la indecència la plantilla. Això sí, és clar, amb la marca de la casa: de directius, endollats i inútils –per manca d’utilitat-, no en tocaran cap. Massa amics i coneguts es voran afectats per a no parlar-ne amb un punt de ràbia, amb un menyspreu àcid cap a aquells qui mutilen les vides de milers de treballadors sense cap explicació ni justificació. I compte: jo no parle de mantindre una plantilla mastodòntica, hipertrofiada: parle de tallar allà on no deurien haver deixat créixer cap cunyat, cap amic, cap militant que, com sangoneres, s’han enganxat a les artèries per les quals fluïen els bitllets i els contractes pornogràficament indecents.

Tot el que està passant amb RTVV, més enllà del debat de les formes –com reunir-se a les 00.00 hores un dimarts d’agost– i del fons –sobrecontractació injustificada a un ens públic- s’emmarca dins del debat sobre la supervivència de les televisions públiques. De la mateixa manera que amb l’Estat del Benestar, hi ha una corrent que aposta per la demolició –quant més ràpida millor- de les ràdios i televisions autonòmiques. Tot i que volen camuflar-ho d’estalvi, de mesura d’austeritat, de reduir despeses prescindibles, en realitat busquen quelcom molt més tangible: ocupar el seu lloc amb productores privades, bastir un negoci sobre contractacions precàries però amb la infraestructura comprada a preu de saldo.

Concentració davant la seu d’RTVV el dia que s’aprovà l’ERO, de matinada. (Imatge: Levante-EMV)

Les televisions públiques no són barates, certament. Però no perquè siga cap mena d’inexcusable atribut: tan sols perquè no les fem com cal. Si ens les plantejàrem com un servei públic –que per a això els seus pressupostos surten dels impostos, en gran part-, no les pensaríem en termes de balanços comptables, d’ingressos i despeses, de la mateixa forma que no ho hauríem de fer amb el transport públic (però això, amics, és un altre post). Fer bona televisió no és car: fer un programa de debat sense famosos de silicona i cordes vocals gimnastes és possible; fer uns informatius rigorosos i amb els corresponsals ben distribuïts, també; de fòrmules per a programes d’entreteniment i educatius, n’hi ha un fum.

Eixos programes ens són necessaris: la televisió pot educar, formar, ajudar a formar un esperit crític a la societat, fer-la més adulta i oferir-li una panòplia d’arguments i coneixement per a enfrontar-se a un món canviant i incert. I què millor que reivindicar una televisió al servei de la societat que fer-ho amb un exemple actual.

“Escépticos” es un programa que es va emetre l’any passat al País Basc, a l’ETB, i tractava, des d’una perspectiva científica, molts temes actuals que ens poden preocupar o interessar: les ones electromagnètiques i la salut, els transgènics i l’agricultura ecològica, la conspiració lunar, l’homeopatia… Sabent que pel mig estaven Luis Alfonso Gámez (autor del bloc “Magonia”, col·laborador de El Correo –secció de ciència-, divulgador –us recomane els podcasts– i activista contra els fraus científics) i Jose A. Perez ( excepcional guionista, periodista i el que se li pose per davant, i autor de la magistral web www.mimesacojea.com i cervell de la divertidíssima sèrie Ciudad K., emesa a La 2), la cosa prometia, i molt. I tant ho va fer, que va sortir el millor programa de televisió que s’ha emès a Espanya els últims anys (si exceptuem, al plànol humorístic, Polònia, de TV3).

Jose A. Pérez i L. Alfonso Gámez, els autors intel·lectuals de la sèrie (Imatge: El Correo)

Amb un estil directe, clar, obert, participatiu, rigoròs i didàctic, el programa tracta temes d’actualitat, amb el denominador comú de les idees preconcebudes que són habituals als respecte: que si els transgènics són roïns, que si el Wi-fi afecta als xiquets, que si no arribàrem a la lluna i és tot un muntatge, que si “a mi em funciona”… Una vegada qüestionada la gent que s’hi troben al carrer i els xiquets  d’una escola qualsevol, es succeeixen entrevistes a implicats i especialistes, sense negar cap veu, però deixant ben clara quina és una postura argumentada i fiable i quina, a la mínima que hi vulguem endinsar la llanterna  a l’escletxa que hi intuïm, s’esfondra. Un programa, en definitiva, necessari, d’imprescindible visionat per a una societat cada dia més analfabeta en ciència, més susceptible d’ésser enganyada per venedors de la por, per anuncis de cosmètics, de creure en conspiranoies diverses i dubtar dels fets irrefutables.

Cartell promocional del programa pilot d’Escépticos.

Un programa que jo els passaria a tots els diputats, a la sala Vinatea de l’edifici de les Corts, que allà hi tenen una pantalla ben gran, uns altaveus ben potents per a que escoltar sense interferències el que és una televisió pública, digna, de qualitat. I per a que, de pas, n’aprenguen una mica de tants temes que desconeixen i dels quals en parlen amb una desconcertant alegria.

Ací podreu trobar tots els capítols emesos d’Escépticos, que us recomane encaridament, ací trobareu la web del programa i ací el bloc.

Advertisements
, , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

4 comentaris a “El camí de Canal 9 a la BBC passa per ETB, o per què ens cal una televisió pública.”

  1. Gustav Amadeus Says:

    RTVV Ja feia la puta i la Ramoneta amb el PSPV. Però amb els peperos nomès ha fet la puta. I cara.
    D’acord amb el que dius d’ “Escépticos”, però poca broma amb Polònia…

    Resposta

  2. JoanGalve Says:

    He vist vàrios capitols d’aquesta serie de programes i la veritat és que és bonissima.
    El més semblant que hi ha a TV3 és un que es diu “QueQuiCom”, però és més de divulgació general, no pretén desmontar mites.
    Jo vaig veure el “Escepticos” dedicat a la homeopatía´i hi ha una escena en que entrevisten a dos responsables de laboratoris Boirón, que són el principal fabricant de productes homeopàtics. La cara que s’els queda als de Boirón és per a emmarcar-la
    Té un punt de crítica subtil semblant al “Salvados”.

    Resposta

    • andreuescriva Says:

      Sí, és una cara per a fer un “meme” 😉 Gràcies per l’apunt del “QueQuiCom”, ara que ens tenen tallada TV3 la tinc una mica abandonada…

      Resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. L’homeopatia explicada en tres llibres, tres vídeos, nou webs, un còmic i tres vinyetes | CIÈNCIA I POLÍTICA - 14/02/2013

    […] a l’entrevista que li fan al capítol d’Escépticos –la magnífica serie d’ETB de la que ja vos vaig parlar- anomenat “¿A ti te […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: