Parcs Naturals, la consellera Bonig i Canal 9: una història de manipulació.

17/09/2012

Espais Protegits

Que Canal 9 és una televisió indigna, insultantment roïna, manipuladora fins al paroxisme i d’un servilisme absolut als successius governs del PP és un fet més que evident per a qualsevol telespectador amb dos dits de front. No us descobriré res que no sapigueu en aquesta entrada, però us en donaré un exemple més.

Habitualment, les denúncies sobre Canal 9 van dirigides al seu tractament de notícies de rellevància política, bé siga per flagrants omissions (com als casos de corrupció del PP al nostre país, o les manifestacions multitudinàries que no són de gust dels directius), bé per inventar-se realitats paral·leles sense el més mínim rubor. Però la seua grollera manipulació de les notícies va més enllà dels titolars de vergonya aliena i les gomes d’esborrar al més pur estil estalinista: hi ha una corrent de fons, subtil i quasi inaudible, que modula el dia a dia, que canvia les paraules de lloc i evita contrastar la informació. És aquesta la més perillosa de les interpretacions de la realitat: com el monòxid de carboni, costa de detectar –no té olor ni sabor- però és letal.

Fa uns dies, la desapareguda Consellera Bonig va fer les següents declaracions i Canal 9 ho explicava com a Es consolida el turisme mediambiental a la Comunitat. (No em permet enllaçar el vídeo, disculpes) Quedeu-vos amb el peu de pàgina: després hi tornarem.

La consellera Isabel Bonig, d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, just quan diu que tenim vint parcs naturals. Captura de la web d’RTVV.

És una notícia, curta, clara: actuacions de millora a un parc natural i dades magnífiques sobre els visitants. Ara bé: com són eixes dades de bones comparades amb anys anteriors? I amb altres comunitats autònomes? I encara més important: són CERTES eixes dades?

La consellera ens parla de 470.000 visitants al 2011. Quines fonts tenim per contrastar-ho? Fàcil: la Revista Consumer fa informes regulars sobre medi ambient i parcs naturals, recopilant informació que, òbviament, li han facilitat prèviament les administracions. A l’últim informe, sobre 2011, separa els Parcs Naturals dels Parcs Nacionals, així que podem fer comparacions com cal entre comunitats autònomes que compten amb els dos tipus d’espais protegits (recordem que el País Valencià no té cap Parc Nacional). A la taula de baix podem vore les dades detalladament.

I, efectivament, les dades que dona la consellera Bonig NO són certes: diu 470.000 visitants en comptes dels 401.000 que podem vore a la taula. Ara és quan heu de tornar al peu de la notícia: diu, textualment, “en un any, mig milió de turistes mediambientals”. Partim de la base que els redactors no han de saber que les dades de la consellera estan equivocades: se n’han anat de 30.000 persones. Posar un “quasi” no fa mal a ningú, i millora la credibilitat. La consellera ja ho borda quan diu que tenim vint Parcs Naturals: senyora Bonig, faça el favor de consultar la seua pròpia web. En tenim vint-i-dos!

[Apunt necessari: dic que en tenim vint-i-dos, com apareix a la web de la conselleria, i no vint-i-tres, com apareix al fullet promocional sobre Parcs Naturals, perquè és que en tenim vint-i-dos. El parc que “falta” és el PN de Sierra Escalona y Dehesa de Campoamor, el Plà d’Ordenació de Recursos Naturals -PORN- està tramitat des de 2006, però no aprovat. Això no impedeix, és clar, que la conselleria el publicite com un Parc Natural més. I mentres, els grups ecologistes desesperats per les contínues agressions al medi.]

Sierra Escalona

Captura de la web de Conselleria: el parc fantasma de la “Sierra Escalona y Dehesa de Campoamor” està allà des de 2008, tot i no estar declarat. Màrketing i incompetència.

Però… un moment. Què diu ací? “Los parques naturales de la Comunitat perdieron 47.000 visitantes en 2011”. És a dir, la consellera dona una xifra unflada i amaga que s’han perdut visitants. I això és el que Canal 9 entén per “consolidar” el turisme rural? Francesc Signes (PSPV) va denunciar fa poc aquesta disminució de visitants, vinculant-la a la falta d’inversió; Lluís Torró (EUPV) ha denunciat la manca de personal a la Font Roja (el segon parc més visitat) i Mònica Oltra (Compromís) preguntava sobre la desatenció de la vigilància i atenció als campistes del PN de Penyagolosa. Uns exemples clars que no hi ha cap consolidació, sinó precarització dels mitjans i incentius per visitar els nostres espais protegits.

Però ep! Compte. Encara hi ha més sorpreses: només el Penyal d’Ifach representa més del 25% de les visites. Si hi heu estat, sabreu que és un parc minúscul (com no podria ser d’altra forma), que no inclou les salines (una errada històrica) i les visites del qual estan vinculades a un turisme de sol i platja, model desarrollismo. Què vull dir? Que la gent s’hi acosta, fa un petit passeig i torna a l’hamaca i l’arena. Que això no és cap consolidació de Turisme mediambiental. En absolut.

Voleu el repòquer? podem vore una altra dada interessant a la taula: només un 7,45% del territori valencià està protegit sota la figura de parc natural.  Els successius consellers de medi ambient afirmaven, sense pudor, que la superfície protegida era del 25, 30 i 40% del territori valencià, que és la dada que repeteix sempre que pot Isabel Bonig. I això, és cert o no? Tampoc, és clar.

La figura de Parc Natural (segons allò establert a la llei 11/94, d’Espais Naturals Protegits) és aquella que s’aplica a les àrees “d’interès nacional o internacional”. Són les joies de la corona, vaja. El problema és que el consell, a la superfície protegida, hi encabeix tota la resta de figures, des dels benintencionats Paratges Naturals Municipals fins les encertades microrreserves (que, no obstant, només suposen 2235,304 hectàrees). Així mateix, totes les zones humides que estiguen incloses al Catàleg Valencià de Zones Humides estan protegides per llei (motiu pel qual no es va incloure la marjal d’Orpesa, on ara hi ha Marina d’Or. Però això és un altra entrada). Però una cosa és la declaració d’espai natural i una altra la gestió. I les succesives conselleries de Medi Ambient ho han fet tan rematadament mal, que a dia d’avui ni tan sols els parcs naturals tenen una gestió consistent. Però d’això ja en parlarem, que exemples en tenim un fum i aquesta entrada ja és massa llarga.

LA CIRERETA DEL PASTÍS

Un amic em passava, per Facebook, una notícia (“El Consell instala cámaras con sensores de calor para censar a los mamíferos carnívoros”) que deia el següent:  “Así, según ha anunciado el director general del Medio Natural, Alfredo González, el objetivo de esta iniciativa es censar la biodiversidad del parque natural con el fin de preservarla, de manera que pueda contribuirse a la dinamización socioeconómica y la generación de empleo en este espacio protegido“. L’amic, biòleg, es mostrava perplex pel fet de lligar la instal·lació de càmeres per a censar carnívors –una tasca senzilla que molts hem fet com a estudiants de carrera o màster- i la generació de llocs de treball. Una relació absurda i sense trellat. Que el coneixement i preservació de la natura és el primer pas per a la seua posada en valor i la conversió en actiu socioeconòmic és un fet palès; que enganxar unes poques càmeres a uns arbres done treball a la gent (els qui les col·loquen són investigadors ja contractats per a moltes altres coses) és mentir sense escrúpols. L’amic també es preguntava si aquell polític, el Director General del Medi Natural, seria un endollat del PP. Doncs mira, per a començar, és un càrrec de confiança, això ja t’ho dic. Però és que a més, els directors de parcs naturals, que han de gestionar distints espais, només tenen un requisit per a poder accedir al lloc: ser militants del PP. Hi ha hagut nombroses denúncies al respecte, i mira tu per on, el director de La Font Roja – Serra de Mariola ha estat un dels casos més polèmics.

Encertaves, Fran: la incompetència fa pudor a quilòmetres de distància.

Advertisements
, , , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

One Comment a “Parcs Naturals, la consellera Bonig i Canal 9: una història de manipulació.”

  1. pedro Says:

    Donc, jo continue pensant que no és incompetència. És un pla ben programat. Però sí fa pudor, des de fa molt, però ens tapem el nas molt sovint.
    Per altra banda ja no se si la relació causal és càmeres +> diversitat +> turisme o càmeres + > treballadors xinesos que les fabriquen . O fins i tot no hi ha relació, però per la tele s’ha de dir alguna cosa d’economia.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: