Twitter, o com evidenciar l’ús polític i interessat dels transgènics

01/10/2012

Transgènics

A ningú se li escapa que la notícia sobre els ratolins amb tumors enormes per culpa (suposadament) d’una dieta a base de dacsa transgènica va generar una enorme preocupació. Les fotografies que acompanyaven l’article de Séralini, publicat al Food and Chemical Toxicology, eren esfereïdores: animals amb tumors horripilants, més que evidents.

Obric parèntesi. Fixeu-vos al subtítol de notícia de El País que he enllaçat: “El treball és el primer que assenyala un risc real en aquestos cultius”. Això, que no acaba d’ésser cert, com vorem més avall, indica que la resta d’estudis que habitualment es presenten com a prova irrefutable de la perillosistat dels transgènics ni tan sols es tenen en compte. Que no apunten a cap risc palpable. A guardar l’apunt. Tanque parèntesi.

Una llarga caterva de periodistes i polítics, en la seua major part d’esquerres (el nom dels quals no diré: es diu el pecat però no el pecador) van piular, immediatament, les cròniques periodístiques que parlaven de l’assumpte. Això sí: no en vaig vore cap que enllaçara a l’article original o assegurés haver-se’l llegit. Tanmateix, poques hores després, començaven a sortir opinions crítiques amb el treball, la metodologia -especialment el reduïdíssim nombre d’animals usats-, el maltractament als animals, l’autor i l’oportunitat de la publicació. Jo, que havia piulat també l’article només em vaig assabentar, vaig tractar de recopilar els enllaços i vaig fer un parell de tuits: cap repercussió “política”. Tampoc la de desenes de divulgadors i científics: no em va arribar cap indici que cap dels periodistes i polítics que s’havia alarmat amb un sol article estigués ara més tranquil amb tota la informació que demanava prudència.

Una altra dada interessant és que tots els qui alertaven del perill, ho fèien en genèric: no explicitaven que l’estudi estava fet sobre una varietat particular de dacsa en una espècie de ratolí: eren “transgènics” i prou. Com si diguérem que els “peixos” són verinosos pel fet que hi haja certes espècies que sí que ho són.

I el cas és que podeu estar més que tranquils: l’estudi de Séralini, qui té molts interessos pel mig i necessita publicitat i aparéixer als mitjans, és un treball molt qüestionable, metodològicament feble i amb resultats discutibles. Com que no sóc cap especialista en transgènics –tan sols algú amb certa base qui llegeix tot el que li cau a les mans sobre el tema-,  us deixe els enllaços que vaig posar per Twitter, que ho expliquen molt millor del que jo podria fer-ho.

  1. Los expertos rebaten el estudio que vincula transgénicos con tumores galopantes: aparegut a Materia (una excel·lent web de notícies científiques, que rutlla sota la direcció de l’ex-equip de Ciències del desaparegut diari Público), va ser de les primeres informacions que instaven a prendre amb cautela l’estudi.
  2. El Science Media Centre tampoc no ho tenia gens clar, i recollia una sèrie d’opinions crítiques.
  3. A un bloc científic –Control Freaks- directament eren escèptics amb els resultats.
  4. A una altra pàgina personal s’oferia un anàlisi molt crític amb l’estudi de Séralini i s’afirma que les possibles explicacions són moltíssimes, i que la interacció amb la dacsa transgència és la menys probable de totes elles.
  5. A la revista “New Scientist” també es parla de que l’estudi està qüestionat
  6. Le Monde repassava la figura de Séralini de forma crítica.
  7. Per últim (i per no fer-ho massa llarg), J. M. Mulet, biotecnòleg, (@jmmulet), fèia un repàs a Naukas, el portal de divulgació científica abans conegut com Amazings (i de molt recomanable seguiment). El seu post (¿Transgénicos que producen tumores? Don’t panic) és clar i contundent: si se us ha atragantat l’anglès d’abans, llegiu-lo, que és un bon resum.

El cas, com deia, és que jo no pretenc fer una revisió crítica de l’estudi. Em falta capacitat, temps i coneixements. Però sí que vull posar l’accent sobre l’ús poc ètic que se n’ha fet de l’assumpte: molta repercussió per a la notícia alarmista, cap ni una per a les tranquilitzadores. Ja sé que ven molt més el pànic als mitjans de comunicació, ja sé que la societat espanyola no veu amb bons ulls els transgènics i, per tant, accepta com a veritat instantània i absoluta qualsevol notícia que ens parle dels seus efectes perjudicials. Però polítics i periodistes haurien de fer-s’ho mirar, d’assumir el paper que els pertoca, d’interioritzar que el que ells difonen té una influència a la gent i que potser cal pensar una mica més les coses.

Aquest, òbviament, no és el post definitiu sobre transgènics: en falten dos més, i tindran, ja us ho puc ben assegurar, molta molla. El primer, una enquesta els resultats de la qual ja he fet visibles, el podreu trobar ací.

Reflexió final: si penseu que estic “a favor dels transgènics”, rellegiu l’entrada: no va, en absolut, d’això. I eixa, malauradament, és la clau.

La famosa imatge de l’article de Séralini. Sabíeu que el creixement de tumors d’eixa grandària excedeix les pràctiques habituals en aquestos estudis? Traducció: l’autor volia impacte, i va generar un sofriment innecessari als animals. A tindre en compte, no creieu?

Advertisements
, , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

5 comentaris a “Twitter, o com evidenciar l’ús polític i interessat dels transgènics”

  1. Gustav Amadeus Says:

    L’analfabetisme científic de polítics i periodistes ( amb excepcions, és clar) és de novela de terror gòtica.

    Resposta

  2. ricardchulia Says:

    Una puntualització només: qui se’n beneficia de la notícia amb enorme repercussió no és Le Monde, sinó Le Nouvel Observateur, que és qui en té l’exclusiva: http://tempsreel.nouvelobs.com/ogm-le-scandale/20120918.OBS2686/exclusif-oui-les-ogm-sont-des-poisons.html

    Resposta

  3. Eva Alloza (@EvaAlloza) Says:

    Mai les rectificacions tenen tan impacte com la primera notícia, és així. Ha passat amb tantes i tantes alertes alimentàries! Haurem de seguir fent pedagogia.

    Resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. Tres cites | CIÈNCIA I POLÍTICA - 12/04/2013

    […] (@Diplotaxis), sobre la polèmica de la publicació d’estudis dubtosos a revistes científiques de […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: