El Club de Senderisme de les Corts Valencianes, el Barranc dels Horts i un concurs de tardor.

15/10/2012

Blog, Espais Protegits

Aquesta és una entrada que havia promès unes quantes vegades, i que he anat posposant fins que he trobat el moment adequat. Ara, que “Ciència i Política” ha arribat als tres mesos i ha superat les vint mil visites, trobe que és un bon moment per a escriure’l.  Que per què? Perquè hi ha un concurs on podreu guanyar un llibre i escolta, que estem de celebració!

Anem per feina, doncs, que a més, la cosa és curta i senzilla.

No sé si ho sabeu, però les Corts Valencianes de vegades organitzen “sortides” dels diputats, com si fóren una classe a l’escola que va a visitar una fàbrica o granja, cosa que em sembla d’allò més bé. Per posar-vos un exemple, ací baix teniu la imatge de quan la Comissió de Seguretat Nuclear de les Corts va visitar Cofrents, cortesia d’ Antonio Peral, qui ho penjà al seu Twitter.

La Comissió de Seguretat Nuclear de les Corts, a la Central de Cofrents.

El cas és que, per molt que puguen haver sortides esporàdiques, no hi ha un club de senderisme. I no, no em mireu amb eixa cara: legislen constantment sobre desenvolupament rural, espais protegits, biodiversitat, aigua, gestió de residus i mil coses més que tenen a vore amb el territori. I molts dels nostres il·lustres diputats no han sortit de la seua província o ciutat. Qui s’imagina a Sonia Castedo agafada de la maneta d’Alperi a la Mariola o a Rita Barberà a l’Alto de las Barracas? Sí, diuen que Camps una vegada pujà al Penyagolosa: però amb trampa, per si no ho sabíeu. I això no va servir per a que declararen un parc natural com calia, tampoc: només es van declarar 1.000 de les més de 32.000 hectàrees de l’ecosistema, protegint tan sols el cim, en un ridícul exercici de cinisme i despropòsit legislatiu. Però ara no toca això, que anem d’excursió.

I jo, des d’aquesta humil i prescindible tribuna, demane la creació del Club de Senderisme de les Corts Valencianes. Que una vegada al mes els diputats isquen al camp, passegen pels nostres espais naturals, s’allunyen dels sellons i la paperassa. Que quan es vullga instal·lar un abocador, s’acosten abans a la zona, la xafen. Que comproven ells mateixa si això de la protecció sobre el paper té algun efecte real, si les línies de la cartografia associada al DOCV estan dibuixades al sòl. Potser així, la consellera Bonig acabarà sabent quants parcs naturals tenim al País Valencià.

(Que sí, que ja ho sé: és poc menys que una al·lucinació això que propose, però què voleu que hi faça, si se m’acudeixen estes coses.)

Que on els enviaria jo el primer cap de setmana? Al Barranc dels Horts, ho tinc més que clar. Per què? Perquè és una autèntica joia, l’única àrea del territori valencià. on perviuen exemplars centenaris de roures gal·lers (també anomenats roures de fulla petita o roure valencià, de nom científic Quercus faginea), en un paisatge absolutament fascinant. I perquè amics, no és Parc Natural. No és res de res, de fet.

L’inici del sender, que ja anticipa les meravelles naturals que ens trobarem després.

El premi gros: ombra, relax i paisatge.

El Barranc dels Horts és una finca privada, propietat de la Fundació Caixa Castelló (és a dir, ara, de Bankia), però que afortunadament ha comptat amb una bona gestió. La única figura de protecció és la de microrreserva, que no protegeix la fauna i l’extensió de la qual comprèn tant sols una hectàrea. El perill és un ERO que hi havia previst a la Fundació, ha afectat els treballadors de de l’espai natural i ara només en queda un dels quatre que hi havia, segons informa Violeta Tena.

La meua proposta? Declarar-ho Reserva Natural, redactar de forma urgent un PORN (Plà d’Ordenació dels Recursos Naturals) i el corresponent PRUG (Plà Rector d’Ús i Gestió). Que per què Reserva i no Parc? Perquè la figura de Reserva permet un control de les visites que garanteix la preservació del delicat  equilibri ecològic de l’ecosistema. Que el paratge siga privat no és cap impediment per a la seua protecció: hi ha Parcs Nacionals als quals quasi tota la seua extensió és de propietat privada.

No només als porcs senglars els agraden els aglans!

No us deixeu cap racó per mirar, entre la molsa i les pedres sempre hi ha sorpreses.

Vos deixe també amb una guia bàsica de descoberta del Barranc dels Horts per als qui us vullgueu acostar. La meua recomanació? Ara que és tardor i les fulles estaran ja grogoses, anar un dia pel mati, caminar poc a poc, gaudir del paisatge, de la fauna, dels arbres. Dinar un entrepà sota l’ombra d’un roure centenari i baixar amb calma, amb el temps just per a trobar algun forn obert i fer-se un bon berenar.

EL SORTEIG

Què, pensàveu que ja m’havia oblida? No, en absolut!

Què sortege? El llibre “Guia Senda Verda”, de senders de la província de València, editat per conselleria, que ve amb mapa inclòs.

El premi que us emportareu si participeu i la mà innocent vos escollix. Pose una imatge ben real per a que veieu que no és cap invent 😉 Sort!

– Què he de fer per a guanyar-lo? Molt senzill: tan sols has de deixar un comentari al bloc explicant quin hauria de ser, per a tu, la primera sortida del Club de Senderisme de les Corts Valencianes. No cal que faces un escrit quilomètric si no vols: n’hi ha prou amb que digues el paratge. Per suposat, cap problema en escriure en un altre idioma que no siga el valencià si no et trobes còmode.

– I si ja l’han dit? Cap problema! Més en compte ho hauran de tindre ses senyories.

– Com escolliràs el guanyador? Utilitzaré un programa que genere un número aleatori, i el comentari que es corresponga amb eixe número, guanya.

– Quin termini hi ha? Quinze dies a partir d’avui: diré el guanyador o guanyadora el dia 1 de novembre.

– I si no sóc de València, com ho fem? Si podem quedar i t’ho done, millor. Si no, em compromet a enviar-te’l per correu ordinari, que és un concurs i he de complir!

– I ja està? Tan fàcil? Efectivament: tan fàcil. Ara, a participar!

I per cert, si hi ha senyors i senyores diputades que estiguen llegint açò: vostès també poden participar, que són els qui hauran de muntar el club!

Anuncis
, , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

15 comentaris a “El Club de Senderisme de les Corts Valencianes, el Barranc dels Horts i un concurs de tardor.”

  1. Ignacio Blanco Says:

    Per a començar, un recorregut molt fàcil, que algunes de les seues senyories no estan encara en forma: el trajecte de la via verda d’Ojos Negros que va del càmping de Navajas cap a Jérica, desviant-se uns pocs centenars de metres fins al pantà del Regajo. Podrà fer-ho fins i tot Alperi 😉

    Resposta

  2. Cristina Moreno Says:

    Yo propongo uno mas fácil todavía, propio de los protagonistas de la etapa, que por pura costumbre tendemos mas a estar sentados que andando!!!!: El cauce del Turia, comenzando por la Ciudad de las Ciencias, el Gulliver, Palau … hasta el Parque de Cabecera, eso para todos. Los mas “osados” pueden continuar por Mislata por la Ruta Verde hasta … Ribarroja? Si alguien dice que eso no es senderismo y que por ahí no va a encontrar a la naturaleza en estado puro, es que no ha paseado nunca por allí :-))

    Resposta

  3. Gustav Amadeus Says:

    A Picassent.

    Resposta

  4. Lluís Torró Says:

    Potser no hi haja paisatge més al·lucinant (especialment vist en el seu context) que el Barranc de l’Infern a la Vall d’Ebo. Un bona excursió per les valls de La Marina, especialment per Alcalà, Ebo i Gallinera (la terra de la meua àvia materna i on tinc casa), és el que jo recomanaria.

    P.D.: No és sospitós que només comentem diputats/des?

    Resposta

  5. Divina Moya Says:

    Jo els faria donar una volteta pel Desert de les Palmes.

    Resposta

  6. Miquel Says:

    Jo ho tinc clar: pujada al Montgó. Des de Jesus Pobre o des de Dènia, em té igual.

    El que vull és que miren a ambdós costats, ploren com jo pel nivell d’urbanització salvatge als seus voltants i els vinguen al cap idees per subsanar-ho -o com a mínim, que no passe mai més- a les pròximes comissions d’urbanisme.

    Resposta

  7. El Francotirador Says:

    Cualquiera de la Comunitat en los que se necesite tareas de limpieza. Un par de buses en la puerta de Les Corts bien pertrechados de azadas, tijeras y capazos y a limpiar el monte. Y sin agua, que luego se les hincha la tripa y rinden menos 🙂

    Resposta

  8. Mq Says:

    A pujar el Puig Campana!

    Resposta

  9. Irene Villarreal Says:

    Ja que estan acostumbrats a estar en les altures, i vore el món desde un altra perspectiva, jo els proposaria que pujaren al Pic del Penyagolosa. Però no desde el parking de dalt de tot, no no, desde St.Joan, i que suen una miqueta.
    I de passo, a vore si quan van per el barranc de la Pegunta,es perden, i se’n adonen de la mala senyalisació que hi ha…de lo poc cuidat que està el refugi…i del poc control que es té del número de visitants…de entre altres moltes coses….

    I a vore si quan estan allí dalt de tot, per un segón, es sentiren xicotets i poc importants, encara q açò ho dubte prou.

    Resposta

  10. Toni Pérez Says:

    Hace unos días un amigo de Ares del Maestre nos invitó a varios padres con sus respectivas proles a realizar una excursión circular muy interesante denominada La Ruta de los Molinos.

    La ruta salía del mismo pueblo y en continuo descenso hicimos punta en el último Molino (Sol de la Costa) de una serie de cinco, en el cual todavía vive uno de los descendientes de los últimos molineros que aún hicieron funcionar esos molinos. Él mismo fue el encargado de mostrarnos el museo en el que se ha convertido ahora ese molino, y desde ahí y entre carrascas e infinitos bancales hechos de piedra seca fuimos ascendiendo de nuevo dirección al pueblo bordeando el trazado por donde discurre el río que movía el resto de molinos que nos fuimos encontrando a uno y otro lado de río.

    Así pudimos disfrutar de un maravilloso paisaje que todavía nos muestra cuanto se ha llegado a trabajar en épocas no tan lejanas, pero mucho mas duras y en condiciones mucho mas extremas que las que hoy se trabaja, y sin embargo (posiblemente por ello) tanto la pobreza como la riqueza que había en cada momento era repartida de la manera mas justa que los que allí habitaban sabían. La sola contemplación de la grandeza de esos trabajos de arquitectura popular que aún se conservan en nuestros días tal vez pudiera servir para humanizar siquiera una pizca el sentido común de sus señorías. Esos diputados que hayan salido elegidos entre los que deberían defender con uñas y dientes todo nuestro patrimonio, haciendo que los que habitamos esta comunidad amemos lo que la naturaleza nos dejó y nuestros antepasados modelaron para que a nadie le faltara de nada.

    Resposta

  11. auroramora81 Says:

    Sóc conscient que ja estic fora de concurs, però no voldria quedar-me sense dir la meua!
    Espere que no m’ho tingues en compte, Andreu. A la pròxima intentaré arribar a temps, 😛
    Jo recomanaria la via verda d’Alcoi.
    Ací un poc d’info:
    http://www.viasverdes.com/ViasVerdes/Itinerarios/Comunidad%20Valenciana/Alicante/V.V.%20de%20Alcoi%20

    Paga la pena!

    Resposta

  12. david.g Says:

    jo recomanaria una visita a la Vallde Gallinera..es una Vall magnifica, on la seua gent parla un valencià que dona gust, …aixi a banda de que els senyors diputats coneguen eixa part del territori, s’en adonaran que el valencià no es sols l’apitxat de la ciutat ni el castell’a……una abraçada

    Resposta

  13. Joan Says:

    A mi m’agradaria que anaren a peu, des de les Corts. Que travessaren algun barri de València i que arribaren a l’horta. Un cop allí estaria bé que parlaren amb algun llaurador i, si en troben, amb algun ramader. A veure si així se’ls passen les ganes de declarar parcs naturals en llocs inaccessibles i sense finançament, i prenen consciència que la gestió del territori ha de ser integrada, que calen plans supamuncipals i una estratègia territorial a llarg termini per preservar el paisatge, els seus usos tradicionals i la qualitat de vida de tots. O és demanar massa?

    Resposta

  14. andreuescriva Says:

    I el comentari guanyador és… el d’Auroramora81! 🙂 Felicitats!

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: