“La Valencia que tú quieres” no és la València que jo vull

L’altre dia, passejant, em vaig entropessar amb aquest cartell propagandístic de l’Ajuntament: “Con tu aportación, la Valencia que tú quieres” (del valencià ni parlem, és clar).

“La Valencia que tú quieres”. Doncs no, xica, no. (Lamente la qualitat de la foto, no en tinc més)

Em vaig parar a fer-li la foto per un motiu: de totes les fotografies que ho il·lustraven, cap ni una presentava un model sense controvèrsia. M’explique breument.

• La Rambleta (dalt, esquerra): un espai fantàstic al que m’acostaré d’ací ben poc, tot i estar en un lloc allunyat del centre i sense atractius addicionals. Però al seu torn, l’Ajuntament i Generalitat deixen que la cultura es mora a la capital, amb tancaments evitables de teatre, nul suport institucional, empobriment de companyies i circuit teatral i una oferta cada vegada més limitada. La Rambleta és doncs un símbol que ens recorda el fracàs del model: una espurna en meitat d’una nit que el PP ha bastit negríssima i pregona.
• El Palau de Congressos (dalt, dreta) : un bon palau, és cert, gestionat sense massa trellat, però el qual ara pretenen ampliar, amb l’impuls del PP, (l’inexplicable) suport del PSPV i l’oposició de Compromís i Esquerra Unida. La qüestió no és si cal o no ampliar-lo (ja vos dic que no): és establir una estratègia a nivell municipal de turisme de congressos, diversificar les opcions (hotels, Fira València, altres recintes municipals) i multiplicar l’efecte dels actes i visitants arreu de la ciutat. A banda, hi ha ombres molt obscures sobre l’ampliació, pressupostada en 24 milions d’euros i de la qual serem avalistes tots els ciutadans. No m’estendré més: Miquell Villanueva en va escriure un post excepcional al seu bloc.
• El Parc Central (baix, esquerra): Rita el portava al programa electoral de 1991. De veres cal afegir alguna cosa més?
• El nou Pont de Fusta (baix, dreta): sense carril bici. Com es pot planificar un pont al S.XXI, a una ciutat moderna, plana i amb un extens sistema de lloguer de bici i NO incloure-hi un carril bici? Jo em declare absolutament incapaç d’entendre-ho. No m’entra: un carril bici és estret, barat. Incompetència o desgavell a la mobilitat urbana?

Així que no, estimada Rita Barberà. Eixa no és la València que jo vull. Jo vull una ciutat amb un teixit cultural viu, que bategue a tots els barris; un turisme potent que revertisca arreu de la urb, en tots els ciutadans; un Parc Central on puga passejar i no on faça pràctiques de Photoshop el cunyat de la veina de l’assessor; una ciutat que estime els habitants i els permeta conéixer-la a poc a poc, sense escopir-li fums a la cara, amb les dos rodes d’una bicicleta necessària per a un futur on la qualitat de vida siga prioritària i palpable, i no només un eslògan electoral.