L’altre dia, passejant, em vaig entropessar amb aquest cartell propagandístic de l’Ajuntament: “Con tu aportación, la Valencia que tú quieres” (del valencià ni parlem, és clar).
Em vaig parar a fer-li la foto per un motiu: de totes les fotografies que ho il·lustraven, cap ni una presentava un model sense controvèrsia. M’explique breument.
- La Rambleta (dalt, esquerra): un espai fantàstic al que m’acostaré d’ací ben poc, tot i estar en un lloc allunyat del centre i sense atractius addicionals. Però al seu torn, l’Ajuntament i Generalitat deixen que la cultura es mora a la capital, amb tancaments evitables de teatre, nul suport institucional, empobriment de companyies i circuit teatral i una oferta cada vegada més limitada. La Rambleta és doncs un símbol que ens recorda el fracàs del model: una espurna en meitat d’una nit que el PP ha bastit negríssima i pregona.
- El Palau de Congressos (dalt, dreta) : un bon palau, és cert, gestionat sense massa trellat, però el qual ara pretenen ampliar, amb l’impuls del PP, (l’inexplicable) suport del PSPV i l’oposició de Compromís i Esquerra Unida. La qüestió no és si cal o no ampliar-lo (ja vos dic que no): és establir una estratègia a nivell municipal de turisme de congressos, diversificar les opcions (hotels, Fira València, altres recintes municipals) i multiplicar l’efecte dels actes i visitants arreu de la ciutat. A banda, hi ha ombres molt obscures sobre l’ampliació, pressupostada en 24 milions d’euros i de la qual serem avalistes tots els ciutadans. No m’estendré més: Miquell Villanueva en va escriure un post excepcional al seu bloc.
- El Parc Central (baix, esquerra): Rita el portava al programa electoral de 1991. De veres cal afegir alguna cosa més?
- El nou Pont de Fusta (baix, dreta): sense carril bici. Com es pot planificar un pont al S.XXI, a una ciutat moderna, plana i amb un extens sistema de lloguer de bici i NO incloure-hi un carril bici? Jo em declare absolutament incapaç d’entendre-ho. No m’entra: un carril bici és estret, barat. Incompetència o desgavell a la mobilitat urbana?
Així que no, estimada Rita Barberà. Eixa no és la València que jo vull. Jo vull una ciutat amb un teixit cultural viu, que bategue a tots els barris; un turisme potent que revertisca arreu de la urb, en tots els ciutadans; un Parc Central on puga passejar i no on faça pràctiques de Photoshop el cunyat de la veina de l’assessor; una ciutat que estime els habitants i els permeta conéixer-la a poc a poc, sense escopir-li fums a la cara, amb les dos rodes d’una bicicleta necessària per a un futur on la qualitat de vida siga prioritària i palpable, i no només un eslògan electoral.
09/11/2012
Política, València