Crònica d’un agraïment

31/12/2012

Blog

S’acaba l’any, i toca fer balanç. És un post tan tòpic com inevitable, però per ser el primer de Ciència i Política espere que em perdonareu. Sigueu indulgents!

Quan vaig posar en marxa el bloc, fa ja sis mesos, no sabia cap a on aniria: tan sols que aquesta vegada volia fer-ho bé. Eren ja massa intents, massa webs i bitàcores tancades abans d’hora. “Esta és la bona”, vaig pensar.

Ser “la bona” no és, per a mi, tindre més o menys visites: és que allò que contes interesse a la gent que et llegeix, que ho pugues fer amb rigor, que tingues ganes d’escriure i que veges històries cada vegada que obris el periòdic. Que sempre vullgues tindre a mà llapis i paper per a apuntar idees i fer-ne després un post, llegir un article a una revista científica i voler compartir-lo d’immediat. Que et feliciten per haver tractat un tema des d’una òptica distinta o perquè han après una cosa nova de biologia. Que et reclamen més articles i que vullguen comptar amb tu, arrel del que han llegit en aquest humil bloc, per a nous projectes digitals.

Tot i això, les primeres entrades varen tindre poques visites i jo no m’acabava d’adaptar a WordPress després de Blogger. Fins que arribà l’entrada sobre l’incendi de Dos Aguas, escrita un divendres per la vesprada, a la qual feia una crònica incompleta, d’urgència i quasi de memòria de les retallades en extinció i prevenció d’incendis, i allò rebentà. No fou un “efecte Menéame”, pero li faltà poc.

Em vaig quedar a quadros: no només vaig arribar a ser Trending Tòpic a València (una fita marginal i fugissera, sens dubte), sinó que fins i tot alguna periodista es posà en contacte amb mi per a preguntar-me algunes qüestions sobre incendis. Òbviament, vaig derivar a tothom cap a verdaders especialistes en la matèria, que una cosa és ser un blocaire desfaenat però amb memòria i una altra suplantar els qui de veres en saben. En qualsevol cas, crec que senzillament vaig posar per escrit allò del que tothom parlava, i que si es va compartir massivament el post fou molt més pels links i dades en cru, no per qui l’escrivia i com ho havia fet.

A partir d’eixe moment, me’n vaig adonar de la principal diferència entre Ciència i Política i la resta d’espais cibernètics que havia gestionat: la difusió de les xarxes socials. Quan al 2006 posava en marxa “El Medi Ambient al País Valencià”, no tenia cap forma eficient i ràpida de difondre les novetats que anava penjant: ni Twitter, ni Facebook, ni res de res. Qui entrava allà era perquè s’ho coneixia, perquè li havia arribat algun correu electrònic o li havien anotat l’adreça en un paperet, com vaig fer jo amb Maria Josep Picó. Ara, en canvi, un text pot ser compartit per milers de persones en unes poques hores, i es pot prolongar el debat a Twitter.

Després han vingut més i més entrades, fins a un total de 40 (41 amb aquesta): d’algunes n’estic raonablement orgullós i altres les considere tan sols apunts ràpids o curiositats. Si m’ho permeteu, vos confessaré que l’última entrada, “El PP i el Canvi Climàtic”, sintetitza prou bé allò que vull per a aquest espai i que tan maldestrament tractava d’explicar a “De què va aquest bloc”. Un beuratge que continga, en equilibri, anàlisi polític i discussió científica rigorosa. Sé que no he estat sempre imparcial, que he caigut en el parany de les visions subjectives i els adjectius fàcils, que podreu trobar un molt censurable biaix a algunes de les entrades del bloc; però tot i això, també sé que tinc voluntat, a poc a poc, d’anar bastint el meu camí i continuar escrivint.

Què ha canviat en sis mesos

Vaig començar amb un tema de WordPress net però que no m’entusiasmava, el “Chunky Theme”, i acabí canviant a l’actual, de pagament però que em permet més control sobre el disseny. Tenia poc de temps per al manteniment de la pàgina, i per això vaig tardar en incloure una barra lateral amb els enllaços recomanats, una llista incompleta i en constant actualització.

A banda dels links, arxius i etiquetes, a la barra lateral podreu trobar, incrustada, la meua cronologia recent de Twitter, el quadre de la gent a la que li agrada la pàgina de Facebook, les meues lectures actuals a Goodreads, una mostra de les fotos del meu antic Flickr i els últims comentaris al bloc. A la part de dalt, ocupant ja tres línies, trobareu les barres amb les categories dels temes tractats al bloc: una forma que crec pràctica i ràpida de vore de què parle, a banda d’unes etiquetes que tracte de diferenciar fent-les molt més específiques.

A la banda de dalt, l’About (Qui escriu açò?), la primerenca descripció dels propòsits que em van dur a obrir la pàgina, el contacte i una explicació sobre la publicitat. Faig un incís: la publicitat –WordAds- està desactivada (no m’agradava com quedava), però sembla que no vol desaparéixer. He vist que potser és perquè no pague 30$, cosa que no arribe a entendre (abans d’activar-la no en tenia, i no m’exigien cap pagament). Si tinc novetats sobre l’assumpte, les inclouré a eixe apartat.

Les dades

Potser la part més curiosa de totes, ho sé. Amb vora 25.000 visites procedents de 60 països als 40 posts en aquestos sis mesos, he vist que hi ha dos tipus d’entrades: les que arriben al públic habitual del bloc, que solen tindre entre 100-300 visites, i les que es comparteixen de forma massiva (a partir de 750 visites). Aquestes últimes només ho són mitjançant Facebook: mentres a un post entre més gent per Twitter que per Facebook, potser arribarà a 200-300 visites, però no a 1000. Una forma de confirmar que, tot i el ghetto en el que vivim molts a la xarxa del pardalet, el rei en això de compartir contingut continua essent la criatura de Zuckerberg.  

Què ha estat el més vist?Toni Cantó, o l’exhibicionisme impúdic de la ignorància”, amb 7669 vistes. En segon lloc, “L’incendi de Dos Aguas, o com hem arribat fins ací”, amb 4513 vistes i empatat a comentaris (29) amb l’entrada sobre el diputat d’UPyD. I en tercer lloc, la medalla de bronze per a “Antivalencians”, amb 1969 vistes i 25 comentaris. Trobareu altres curiositats (procedència dels lectors, per exemple) en un resum automàtic que ha preparat Worpress ací

Cal comentar que les dades són inexactes: hi ha al voltant de 3000 visites a la Home page, la majoria en una època a la qual es podia llegir tota l’entrada a la pàgina principal i no tan sols el sumari, com ara. En resum: hi ha una infravaloració de les visites, almenys durant els primers mesos.

L’agraïment

Bo, que el títol és per alguna cosa: GRÀCIES. Moltes gràcies a tots els qui vos heu passat, heu comentat, llegit, compartit, criticat o suggerit qualsevol de les entrades d’aquest bloc. Perquè sense lectors, sense gent a l’altre costat de la pantalla, tot açò es converteix en un exercici fútil, en un dietari grogós sense objecte ni voluntat de perviure. Amb vosaltres, és una pissarra oberta per a debatre i aprendre, per a continuar parlant de dos dels temes més apassionants que hi ha: de ciència, i de política.

Investigadors E. Nord

Protesta, el 19 de desembre, d’investigadors Valencians a l’Estació del Nord: escenificaven la fuga de cervells. Pocs exemples són més aclaridors sobre la tensa relació entre la ciència, la política i la seua filla bastarda: la política científica. (Foto: Europa Press)

Advertisements
, , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

4 comentaris a “Crònica d’un agraïment”

  1. Multivac42 Says:

    I tant que “esta és la bona”! Es fa molt necessari que algú tracti de la política des d’un punt de vista científic, o de la ciència vista amb el filtre de la politica, tant és. Un plaer haver-te conegut (virtualment de moment) arran dels nostres 2 posts sobre incendis, i un plaer sobre tot coneixer gent amb qui es pot discutir i fins i tot no estar gens d’acord en alguns temes (algun dia haurem de parlar de la teva aversió als pins, però amb unes cerveses al mig :-P), però amb qui sempre es pot parlar amb calma, sesnatesa i bones maneres.

    A seguir fent ciència i política! Bon any, Andreu!

    Resposta

    • andreuescriva Says:

      Gràcies a tu, i el mateix dic: tot un plaer discutir (coincidisc en que millor amb cervesa pel mig) amb algú qui en sap molt, i poder aprendre de punts de vista distints.
      Això dels pins, biaix d’ambientòleg, què hi farem! 😉

      Resposta

  2. Xavi Ivars Says:

    Gràcies a tu per oferir un altre punt de vista, i voler tractar d’una manera objectiva temes com el canvi climàtic, les teràpies mal anomenades “alternatives”, etc.

    Bon any!

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: