The Kinks, la custòdia urbana i els horts veïnals

Dir que l’any 1968 es publicava un dels discos més influents de la música contemporània és dir ben poc: aquell any, després d’un 1967 gloriós, van parir-se altra vegada desenes d’obres mestres, entre les quals destaquen el “White Album” dels Beatles (possiblement, el seu millor disc), el “Beggars Banquet” dels Rolling Stones (que comença amb la espasmòdica “Sympathy For The Devil”), l’ “Odessey and Oracle” dels Zombies, l’ “Electric Ladyland” de Jimi Hendrix, el “Begin” de Millenium, el “Would You Believe” de Billy Nichols, el “Present Tense” de Sagittarius o un dels millors directes de tots els temps, el de Johnny Cash a la presó de Folsom. Això, per citar-ne només uns pocs, és clar.

Tot i això, en falta un, obra del que molts considerem el millor grup que mai haja entrat a un estudi de gravació: el “The Kinks are the Village Green Preservation Society”, de (òbviament) The Kinks. El disc, el successor del monumental “Something Else”,  fou aclamat per la crítica i avui dia es considera una obra mestra sense discussió, però no tingué una acollida espectacular i només vengué 100.000 còpies.

The Kinks Are The Village Green Preservation Society", una portada mítica.

The Kinks Are The Village Green Preservation Society”, una portada mítica.

El disc, com tants de finals dels 60’, era un àlbum conceptual, el leitmotiv del qual girava en torna a la pèrdua de tradicions i bagatge cultural de l’Anglaterra rural. Des de la inicial i divertidíssima “The Village Green Preservation Society” fins “Last of The Steam Powered Trains” –que ens parla de l’evolució tecnològica-, passant per dos excepcionals cançons sobre la dèria de treure fotografies un dels altres i els records impresos en paper: “Picture Book” i “People Take Pictures of Each Other”. El cas és que a mi m’interessa el títol del disc, i la primera cançó, perquè… què és un “village green”?

Village green

Un “village green” qualsevol, amb la seua bassa i bancs per a gaudir d’una estona de relax (font: Wikipedia)

Un “village green” és un espai verd, que pot abarcar des d’uns pocs metres quadrats a centenars o fins i tot milers, encabit al mig d’una àrea urbana. No és exactament un jardí, a la manera que ho coneguem ací, o eixa és la impressió que sempre m’han donat. Al costat d’on vaig viure durant dos mesos a Sheffield hi havia un petit raconet, un jardinet minúscul amb un banc per seure, i un cartell que advertia que d’allò –de les plantes, un bassal microscòpic i un parell d’arbres- en tenien cura els veïns. I, després de veure’n uns quants més, em va semblar meravellós que estigueren tan estesos, que hi hagués una xarxa tan fenomenal d’oasis de verdor enmig del ciment, el manteniment dels quals, a més a més, depenia d’aquells qui hi vivien al costat. Una forma de fer barri, d’implicar als ciutadans en el dia a dia de l’entramat urbà.

Una curiosa contraposició, tot cal dir-ho, a l’estat d’extrema degradació d’alguns jardins públic i zones d’esbarjo.

Zona de jocs abandonada

Zona de jocs abandonada, a Sheffield.

I a casa nostra, es podria fer? La custòdia del territori va guanyant adeptes progressivament, però a la custòdia urbana encara li queda molt de camí per davant. Tot i això, ja comencen a haver iniciatives serioses; aquest vídeo de Custòdia Urbana ho explica molt bé.

I a València, comencem a trobar els primers exemples: des de la victòria que es va aconseguir amb els horts urbans de Benimaclet, un model en extensió, fins les demandes dels veïns de la zona d’Aiora (barri), que volen canviar els solars abandonats que tenen prop de casa per jardins i pàrquings.

Els beneficis? La implicació de la gent en la millora del seu entorn immediat, la regeneració dels barris i la recuperació d’espais urbans degradats. En definitiva, es restauren espais que no compleixen cap funció actual i representen una font de problemes (insalubritat, alteracions paisatgístiques, etc), s’enforteixen els vincles entre els ciutadans i es reverteix l’esforç en fets visibles en el dia a dia.

La custòdia urbana, n’estic segur, és una de les vies que cal explorar per tal de construir ciutats més habitables, per a fer la urbs amable i propera al ciutadà, per a reforçar el sentiment de pertinença a una àrea i entendre que les nostres accions sempre impliquen canvis, i que fins i tot els més menuts poden millorar-nos la qualitat de vida.

Ah! I ací teniu la cançó, en una versió que compta, al meu parer, amb massa arranjaments, però que, tanmateix, s’escolta molt bé. Vos recomane seguir-la amb la lletra davant: guanya molt.

La cirereta del pastís

Vos he parlat de la custòdia com una activitat veïnal, però quan vaig viure la Japó me’n vaig adornar que allà encara significa molt més que això. Des d’anècdotes que m’han contat (com fer competicions amb els fills a vore qui recollia més brutícia de casa a l’escola, cursa que imagine complicadíssima donada l’extrema netedat dels carrers), fins situacions que he vist jo mateix i em van deixar bocabadat. Una de les que més m’impactà va ser la de vore executius -embotits en vestits impecables- que s’agenollaven sense miraments per a arrencar la brossa de la vorera i arreglar els arbustos de les jardineres. Una activitat que vaig vore dia rere dia, i a la qual vaig detectar que s’alternaven els treballadors. De fet, era una rutina tan planificada i habitual que tenien tota mena d’estris per a engalanar les plantes i netejar la vorera.

I ja sé que ací es fregaven els carrers, i s’agranava a la porta de casa, però no només hem de recuperar la consciència de que el carrer és nostre, sinó que cal assumir que es pot millorar si tots hi posem de la nostra part. La custòdia urbana sembla, sense cap mena de dubtes, una ferramenta útil i d’eficàcia provada per a començar a fer-ho.

Anuncis
, , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

One Comment a “The Kinks, la custòdia urbana i els horts veïnals”

  1. Vicent Salvador Escrivà Says:

    M’agradat , la custòdia urbana .De llocs verds per a tal fí cal als urbanites una educació i hàbits mamats des de la infància. I no és este el cas dels valencians de la capi.
    En canvi els horts urbans, la participació de la gent la veig més factible, per la nostra tradició agrícola i la bondat productiva de la nostra terra.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: