Avui he anat a passejar per l’Albufera. Per diversos motius personals, este Nadal no he pogut fer cap excursió hivernal d’aquelles que m’encisen, a les quals el forest fa olor de fred i els pobles circumdants t’acullen amb el rebost ple i la flaire de la llenya amarant els carrers.
Tanmateix, sóc un enamorat de l’Albufera, de la seua llum, dels passeigs entre arbres, lianes, dunes i arena banyada, i no trobe que siga cap segon plat acostar-s’hi a la marjal i el bosc costaner per tal d’allunyar-se d’una València cada dia més aliena a sí mateixa.
Hi ha mil temes que voldria tractar sobre el Parc Natural: la declaració com a Reserva de la Biosfera, la qualitat de les aigües, els filtres verds, el Tancat de la Pipa, la palla de l’arròs… Avui, no patiu, ho faré curtet: vos parlaré dels panells informatius.
Ara, afortunadament, i després de vint-i-sis anys de Parc Natural, hi ha uns pocs cartells a la carretera que adverteixen que s’està entrant en un espai protegit: abans, es podia perfectament passar el dia a la marjal i no saber que s’estava a un espai natural protegit sota quatre figures distintes de protecció legal.
El cas: una vegada es deixa el cotxe o la bicicleta a l’aparcament de les platges del Saler (el primer que ens trobem), entropessarem amb aquest completíssim, funcional i didàctic panell informatiu.
Complet, veritat? (Foto: 05/01/2013)
Podem suposar que el desaparegut contingut estarà només en castellà. Si ho intentem comprovar en els altres panells, més menuts, repartits per l’itinerari, ens trobarem que estan escrits al mateix idioma. Lamentablement, diuen que els avaluadors de la UNESCO per a la declaració de Reserva de la Biosfera no l’acaben d’entendre massa bé.
Hmmm, sí, és clar! Quin text més ben escrit! (Foto: 05/01/2013)
No sé, potser és un exercici d’imaginació, o un llenç en blanc per a que signem com a visitants del parc, qui sap. Crec que en el següent cas així ho han entès.
Un altre panell en blanc (Foto: 05/01/2013)
A la fi, quan som capaços de trobar un punt d’informació que no està totalment en blanc, podrem comprovar que està escrit només en castellà, com ens havíem imaginat.
A la part llegible, només hi trobareu text en castellà.(Foto: 05/01/2013)
I sí: hi ha altres panells que estan en ambdós idiomes (els de platges o Seducció Ambiental), però els dels “itineraris” –impossibles de seguir si les pistes que ens donen estan esborrades- tan sols ho estan en castellà. I jo em pregunte: és això coherent, estant com estem a l’espai natural més emblemàtic dels valencians? Es pot permetre un ajuntament desatendre i menysprear d’eixa forma una autèntica joia ecològica, per a la conservació de la qual primer, abans que cap altra cosa, fa falta que els ciutadans la coneguen i n’aprecien els incalculables valors naturals?
La idea dels itineraris és bona: jo me’ls he fet tots. I és diferent al concepte d’informació que se’t proporciona, com a visitant, a les platges, o fins i tot a l’engrescador projecte de Seducció Ambiental. Calen panells renovats, clars i ben ubicats que inciten al visitant a aprendre i a conéixer el paratge mitjançant el passeig i les diverses rutes que s’hi poden fer. Ah! I en valencià també, si no costa massa, Rita Barberà: si vols, et faré jo mateix de traductor.
La cirereta del pastís
Quan m’he acostat al mar, d’un blau net i feridor, m’he trobat aquesta estampa: una rajola solitària enmig de la platja, com un símbol d’una època que ja resta colgada sota tones d’arena i còdols.
La rajola solitària, el símbol de la desfeta valenciana?
Trackbacks/Pingbacks
[…] l’Albufera com a Reserva de la Biosfera. Abans d’això, senyora Barberà, potser li interessarà tindre panells amb text al parc natural, i encendre les llums als museus de la […]