Article recuperat: “El transvasament de l’Ebre i la desertització”

[Nota: aquest article va ser originalment publicat al periòdic Levante-EMV el 23-09-06. Donat que el tema del transvasament torna a estar d’una certa actualitat (veieu l’entrada anterior), recupere aquest escrit de fa més de sis anys -el primer signat com a llicenciat, crec recordar,- al qual tractava de desmuntar el mite de la transferència d’aigua com a salvadora dels nostres espais naturals i fre de la desertització. Les negretes i les fotografies, com sempre, són actuals, i he resistit -no sense esforç- la temptació de modificar un text té unes quantes coses millorables.] 

El transvasament de l’Ebre i la desertització

Dins del tradicional discurs del PP de reclamar el transvasament de l’Ebre com a única alternativa per fer front a la sequera, els ideòlegs i agitadors pro-PHN han inserit un nou element: la desertització. El transvasament de l’Ebre s’ha constituït ara en un element imprescindible per tal de frenar la desertització del nostre territori. És un argument eficaç, afilat, malauradament capaç de penetrar, i molt, a una societat tan desinformada en aquest tema com la nostra. Una societat que desconeix què és, exactament, aquesta cosa de la desertització, procés al qual associen irremissiblement la imatge de les dunes nord-africanes. Però i si no fóra exactament això? I si tinguérem davant dels nassos altres formes de desertització que ni se’ns havien ocorregut?

Dunes Sahara

Dunes al Sàhara, potser la imatge que a tothom li ve al cap quan es parla de “desertització”. (Fotografia de National Geographic)

Primer, les coses clares: la desertització és el procés natural de formació del desert, el que implica el canvi a condicions més àrides. Allò a què es refereix González Pons és a la desertificació, entesa com «la disminució del potencial biològic i productivitat primària (biomassa, fertilitat del sòl, rendiment dels conreus, capacitat de càrrega ramadera i diversitat d’espècies) en regions àrides i semiàrides, que en última instància, pot conduir a condicions de desert, i que té la causa fonamental en processos d’origen antròpic», segons l’actual consens científic.

En aquesta degradació del sòl hi intervenen molts factors, des de l’erosió (el més visible i mediàtic) fins la salinització, passant per la compactació o contaminació per metalls pesants. És a dir, que la imatge d’un sòl en procés de desertització no és només el desert de Tabernas, a Almería, sinó també la d’aquells sòls que tenen una concentració massa elevada en sals com per continuar amb el conreu (a la Vega del Segura, conseqüència, curiosament, del transvasament Tajo-Segura). Conclusió: l’associació desert-sequera-desertificació és errònia, premeditadament errònia.

Desert Tabernas

Desert de Tabernas, a Almería.

Perquè… què passaria si, en especial els últims anys, hagués estat actuant un altre factor, encara més visible i notori, que hagués provocat més pèrdua de sòl que tots els altres factors junts?

Aquest factor existeix, i és el segellament o asfaltització del sòl, és a dir, la seua pèrdua definitiva deguda a la urbanització i construcció d’infraestructures. I no només existeix, sinó que és aquell que més pèrdua de sòl productiu, en unitats de superfície, provoca al País Valencià a l’actualitat. Allò que s’ha urbanitzat mai no es pot recuperar. I punt. En comptes d’un desert de sorra, aconseguim un desert de ciment.

El tema del transvasament és tan vell (se’n parla des de finals del s. XIX) que ja cansa. Diu el conseller Pons que tindrà una finalitat majoritàriament ambiental, ja que assegurarà la supervivència de les zones humides, barrera front a la desertificació (en açò últim estem d’acord). Ara si que l’hem fet bona! Si alguns espais naturals en concret estan patint els efectes de la urbanització sense control, eixos són les zones humides. Només cal pensar en l’Albufera d’Orpesa, no inclosa al Catàleg de Zones Humides de 1997 (algú m’explica la raó?), sobre la qual hi ha Marina d’Or, que també amenaça, al seu torn, el Prat de Cabanes-Torreblanca, Parc Natural. I ara pensen en el seu paper ecològic, quan ja ens envaeix la publicitat sobre el que pretenen fer amb altres 20 milions de metres quadrats?

A més a més, cal remarcar que aquesta transferència d’aigua estaria lluny de frenar la desertificació. L’aigua transvasada, tan salina que no és ni prepotable (supera els 1000 µS/cm), provocaria que els sobrants hídrics que alimenten els sistemes marjalencs, com l’Albufera de València, tingueren un contingut en sals molt elevat. L’efecte en els sòls de cultiu i també en els de les zones humides seria just el contrari del que s’espera : terres menys productives i ecosistemes sotmesos a un nou factor d’estrès que alteraria les seues condicions naturals. Tot això sense comptar amb els metalls pesants (recordem les preocupants informacions al voltant del pantà de Flix), el musclo zebra i el mateix efecte de la conducció al seu pas pels espais naturals. I aleshores?

Resumint: a què ve ara aquest èmfasi a la desertificació, si és el mateix Consell qui l’impulsa al nostre territori; si no fan cas dels investigadors que reclamen més atenció sobre aquest problema i menys sobre el PHN; si no pensen fer res per a evitar la depredació d’alguns dels sòls més productius del món, com el de l’Horta de València; si es queden de braços creuats amb la sequera i no apliquen les necessàries restriccions a determinats usos; si s’oposen sistemàticament a les alternatives més viables per tal de garantir l’aigua als valencians. A què ve ara tot açò, senyors Camps i Pons? A l’interès per evitar la desertificació de bona part del País Valencià i gestionar eficaçment els recursos hídrics no, ja ho hem comprovat. A què, llavors?

Osaka

Osaka, com tantes megalòpolis, exemplifica perfectament el problema del segellat del sòl a les ciutats.

Anuncis
, , , , , , , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

One Comment a “Article recuperat: “El transvasament de l’Ebre i la desertització””

  1. Joan Galve (@JoanGalve) Says:

    Ja fa uns quatre anys, vaig assistir a una xerrada sobre el canvi climàtic molt interessant.
    El ponent, va enfocar l’efecte hivernacle d’una manera molt didàctica diguent que el CO2 és el fum. Acabà fent-nos entendre que en el fons, no es tracta d’un canvi climàtic, és un canvi global. Hi ha molta més població, que consumeix més recursos i que genera un impacte sobre l’entorn molt major que no abans, donat que hem canviat també alguns costums. Va dir: “Veritat que de xicotets no es dutxaveu tots els dies?”…

    Esta reflexió, traslladada al teu article em fa pensar en el litoral del Pais Valencià i que hem perdut la cultura de l’aigua.
    Un litoral que s’ha anat urbanitzant a colp de Pla Urbanistic.
    Unes poblacions litorals a les quals en estiu el número d’habitants es multiplica per 10.
    A Cullera, amb una població d’uns 2.000 habitants, en estiu s’estima que arriben a 200.000. A Benidorm, amb uns 70.000 habitants censats, s’estima que en estiu arriben uns 400.000.
    Este tipus de població “flotant” tenen una demanda de recursos hídrics brutal. Clar, són turistes que demanen aigua, que demanen piscines i com a mínim dues dutxes al dia.
    Així, molts aquífers costaners s’han sobreexplotat de tal manera que s’han salinitzat per infiltracions d’aigua de mar.
    Està clar per a qué volien realment el trasvasament? Per a regar no…
    L’alternativa serien plantes desaladores, que pressenten l’inconvenient per a estos polítics de mires estretes de que ocupen terreny potencialment urbanitzable, consumeixen energía (s’hauria d’ampliar la xarxa elèctrica, en molts llocs, infradimensionada), i tenen un manteniment (quin engorro per als gestors polítics.).
    Molt bon article, com sempre.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: