Cita: Ecologia i Política a Espanya

Tinc un vici, i és llegir llibres antics –especialment de les dècades dels 60’, 70’ i 80’, anys efervescents i amb ànsia de coneixements- sobre política, ciència i medi ambient. Regire les prestatgeries de les llibreries, en busca i captura d’exemplars de llibres groguencs i mig oblidats, a preus, això sí, increïblement barats. És fascinant com algunes coses han canviat tantíssim en uns pocs anys –avanços científics i tecnològics, percepcions socials- i com alguns textos, en canvi, tenen una vigència esfereïdora. No és inhabitual llegir ara mateix, arreu de xarxes socials i blocs diversos, gran quantitat de cites i escrits de fa dècades, per tal de remarcar que això que vivim és una crisi amb preocupants coincidències respecte a col·lapses econòmics anteriors, i de pas lligar-ho amb la lluita de classes, que en aquestos moments revalida la seua vigència.

L’altre dia, al llibre “Ecología y Política en España”, de 1978, em vaig trobar aquest fragment. Jutgeu vosaltres mateixos.

ecologia i politica

Clar i ras.

Ecología y Política en España: Contaminación, Centrales Nucleares, Recursos Pesqueros, Repoblaciones Forestales
S. Castroviejo, M.A. Murado, R. Silva, R. Xordo
Hermann Blume, 1978
Anuncis
, , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

One Comment a “Cita: Ecologia i Política a Espanya”

  1. pelukas Says:

    Es deprimente ver como la historia se repite.
    Parece increíble comprobar después de 35 que fue publicado ese libro que nada a cambiado respecto a las aptitudes y actitudes de los que se supone velan por los intereses generales, por la justicia y lo peor de todo, bajo el argumento de la democracia……sobretodo por parte de quienes ni creen, ni tienen previsto, al parecer, hacer el mínimo gesto de disimulo de practicarla; y así, vamos asimilando hasta la extenuación con ese grito mudo e indignado que este país no tiene arreglo.
    A veces pienso que tal vez estemos en la fase previa al suicidio colectivo y nos rindamos antes de emprender una revolución verdadera.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: