Darwin, els bacteris, el creacionisme i Dennis Quaid

28/01/2013

Divulgació, Política

Tinc debilitat per les pel·lícules, llibres i còmics post-apocalíptics: això ho saben bé els qui em coneixen. M’empasse tota mena d’històries sobre el final de la humanitat, la reconstrucció de la societat després de l’hecatombe, els esforços tecnològics per tal d’aturar la destrucció del món tal i com el coneixem. Per això vos demane que no em jutgeu si comence el post amb una cita de “El dia de demà” (The day after tomorrow), una pel·lícula de 2004 dirigida per l’infaust Roland Emmerich i protagonitzada pel prescindible Dennis Quaid, i que tracta d’un increïblement ràpid canvi climàtic –causat pels éssers humans- que congela l’hemisferi nord en qüestió de dies.

A una de les escenes, Dennis Quaid (que interpreta al “científic” Jack Hall), discuteix amb el vice-president dels Estats Units, i un company (Parker) li ho recrimina.

Parker: I know you have an innate talent for rubbing people the wrong way, Jack, but why for the Love of God would you aggravate the Vice President?
 
Jack Hall: Because my seventeen year old kid knows more science than he does.
 
Parker: Perhaps, but your seventeen year old kid doesn’t control our budget. It doesn’t matter if HE hates you.
 
Jack Hall: My son doesn’t hate me.
(Parker: Sé que tens un talent innat per a trasbalsar a la gent, Jack, però per quin motiu per l’amor de Déu voldries agreujar al vice-president?
 
Jack Hall: Perquè el meu fill de dèsset anys sap més ciència que ell.
 
Parker: Potser, però el teu fill de dèsset anys no controla el nostre pressupost. No importa si ELL t’odia.
 
Jack Hall: El meu fill no m’odia.)

Crec que la qüestió està ben clara: per un costat, un adolescent sap més ciència que el vice-president del país més poderós del món –i que qualsevol ministre espanyol o conseller valencià, m’atreviria a dir-. Per altra banda, eixos responsables polítics que controlen ingents quantitats de diners –entre ells les partides pressupostàries de la I+D- no saben de què dimonis parlen, perquè la immensa majoria són analfabets científics.

Potser alguns vos qüestionareu si l’expressió “analfabets científics”, que use de forma tan insistent, no és una mica exagerada. I justament per això he escrit aquesta entrada del bloc: per a demostrar-vos que, en tot cas, sóc massa benevolent.

El vídeo que enllace a continuació reprodueix la surrealista escena d’un senador de Lousiana preguntant-li a una professora d’institut si un bacteri –l’Escherichia coli– pot “evolucionar” a una persona. Sí, ho sé, però és tal i com ho dic.

Bàsicament, el senador li pregunta a la professora si hi ha cap prova experimental de l’evolució, que puguen realitzar en un laboratori. I sí, sí que n’hi ha: un experiment que –simplificant molt- consisteix a congelar uns quants bacteris (el famós E. coli) d’una població controlada; durant els anys que dure l’experiment, la resta de la població ha anat canviant, evolucionant, donada la rapidesa amb la qual se succeeïxen les generacions a aquestos organismes (a data d’octubre de 2012, s’havien comptabilitzat 56.000 generacions). Passat un temps, i en mostres dels distints grups de bacteris, s’observen mutacions –algunes que fins i tot arriben a modificar important rutes metabòliques- que els diferencien del grup control, congelat. Una prova claríssima que el senador pareix no assimilar: necessita saber si a un laboratori de secundària podem fabricar humans. I de moment, està complicada la cosa.

Per si no teniu al cap l’E. coli, ací vos deixe una fotografia. Li veieu careta? Jo encara no.

E coli

Escherichia coli (imatge colorejada artificialment. Font)

Podríem parar-nos a parlar de tot allò que implica la pregunta del senador, del per què hem arribat a l’extrem de que un polític analfabet puga fer-li eixa pregunta insultant a una professora formada, dels Estats Units i del creacionisme, i de mil coses més. Però com sempre, altres ho han fet millor del que jo podria fer-ho, i vos recomane la lectura del llibre “El creacionismo: ¡Vaya Timo!”, que tan sols he tingut oportunitat de fullejar, però que, com tots els de la col·lecció de l’editorial Laetoli, fa molt bona pinta.

Creacionisme

Per úlima vegada: pareu de seguir-me! Sóc un creacionista!

Bibliografia

Ernesto Carmena: El Creacionismo: ¡Vaya Timo! 182 pp. Ed. Laetoli, 2006.

Experiment de llarga durada amb Escherichia coli, liderat per Richard Lenski: ací l’entrada de la Wikipedia.

La crònica de Scientific American “Monday morning levity: Louisiana senator asks if E. coli evolve into persons

Advertisements
, , , , , , , , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: