La nova Fe: una història de laberints i ascensors

09/02/2013

Sanitat

Anar als hospitals mai no és agradós, si descompten els naixements i les (escasses) bones notícies que allà s’hi comuniquen. Jo, com Tony Soprano, li tinc aversió a aquells edificis de blanc feridor; segurament, la causa n’és el fet de compartir malaltia amb Woody Allen, una hipocondria descontrolada que em tenalla els músculs només entre per la porta.

Malauradament, des de fa més d’un mes sóc visitant habitual de la nova Fe, el monstre isolat (i inacabat) que malviu a la vora del Pla Sud, desterrat de la ciutat, arrencat d’arrel de Campanar. Allà, ara, tan sols hi queda l’esquelet, les despulles, quatre serveis mínims i insuficients. La grandeur valenciana ha triturat un centre que era referència, desestructurant el barri i obligant a milers de persones a desplaçar-se a un entorn inhòspit a quilòmetres de sa casa. Al meu antic barri, un ex-municipi que tan sols fou independent uns anys al s. XIX, se succeeixen les manifestacions (ja en duen dèneu!) reclamant retornar part de les funcions hospitalàries a l’antic edifici, on ara ja entren fins i tot a furtar aixetes, coure i el que hi puguen trobar.

Si exceptuem la més que (re)coneguda professionalitat dels treballadors de la sanitat pública i el fet d’estar a una habitació individual (una benedicció), La Fe només ofereix als visitants i pacients frustracions i maldecaps, problemes que s’entenen els primers dies de funcionament, però que no haurien de perllongar-se en el temps. Qui i per què va dissenyar un hospital de referència com un laberint, no ho sé, però sens dubte algú hauria d’explicar-nos per què la vida és tan difícil allà dins. Per a una altra entrega, les parts inacabades de l’hospital, la manca de cadires de rodes, els horaris de les ambulàncies i el lamentable estat d’alguns elements ortopèdics. I de moltes coses més.

Però abans, algunes imatges per a posar-nos en situació.

Senyals

Senyalització d’última generació.

timbre la fe

Timbre d’emergència. Ja.

I ara, anem per feina, que n’hi ha molta.

  1. L’hospital és obra de Dèdal: no hi ha cap altra explicació. Nosaltres, al contrari que Ícar, no tenim ales, ni tampoc l’ajuda amb la qual comptava Jennifer Connelly al laberint bastit per David Bowie. El trànsit d’una banda a altra s’ha de fer bé per multitud de passadissos i ascensors prohibits als visitants, bé per fora de l’edifici en un descomunal rodeig que a una persona major li pot costar mitja hora. Els mateixos treballadors admeten el despropòsit i t’indiquen com accedir a la teua planta de la forma més ràpida, que, invariablement conté: a) un ascensor reservat a metges i b) un trajecte al qual, en cap moment, trobaràs cap senyal de la teua destinació. Sumeu que a determinades plantes cal entrar per portes d’emergència sense rètols, i ho teniu complet. No és una dèria només meua.
  2. En el cas que tot això tingués un sentit –és a dir, separar les dos bandes de l’hospital- allò esperable, donada la dificultat per a moure’s entre ambdós, seria duplicar serveis. Però no: a una banda hi ha una cafeteria gran i quiosc permanent, i a l’altra, una paradeta temporal i un menjador molt més limitat.
  3. Els ascensors, invariablement col·lapsats, són estrets, tant que en amplària només cap una cadira de rodes i una persona de gaidó, i en llargària, dos cadires i gràcies. Molt més estrets que els anteriors. A dins, totes les converses van d’això.
  4. Cal maniobrar (i molt) per a que les lliteres entren a l’habitació: portes i passadissos estrets en tenen la culpa. El motiu? Segons ens contaren, es compraren les lliteres sense tindre en compte les mesures. Més o menys com quan es va haver d’enderrocar una paret acabada de fer per a que entrara instrumental mèdic. El que en diem un #Facepalm, vaja.
  5. El pàrquing és car, molt car. I hi ha autobús, però no per a arribar des de tots els llocs. I si has de dormir, ja no tens escapatòria. No dic que aparcar allà siga de bades, però potser sí que s’haurien de plantejar imposar condicions a la concessionària sobre els preus. Dic jo.
  6. I si anar amb cotxe és car, de menjar ni parlem. Un menú per sobre dels 7 euros en el millor dels casos –quan ses senyories mengen per 5,50, i si ho compare és pel fet de ser una concessió per a explotar un bar dins d’un equipament públic- que, si te despistes, puja a 11 euros per una cervesa calenta, un pa de l’any passat, una amanida minúscula, una paella empastrà i una pera de ves-a-saber-on. “Ix d’allà i menja’t un bon entrepà a un bar proper, com feia el protagonista de Purgatori, de Joan F. Mira quan visitava el seu germà a La Fe de Campanar”, vaig pensar, triomfant. Però no: allà fora és tot un erm, l’hospital una illa blanca enmig d’un mar de solars, finques-atols, el no-res.
Menu la Fe

Onze euros per això.

Les tres cireretes del pastís

La primera, el Betlem que hi havia a un dels rebedors. Gràcies a qui posara la senyal. Dignitat.

Betlem La Fe

Stop Retallades, diu la Mare de Déu.

La segona, les vistes: potser la millor tarja de visita de La Fe, si és que això existeix o pot existir. Una meravella des de la sisena planta.

Cullera Montgó

La muntanya de Cullera, i el Montgó.

I la tercera: en justícia, açò no és culpa de Fabra, ni de Camps, ni del PP. És culpa nostra, de tots, una qüestió d’educació i civisme, de malbaratar els béns públics i respectar els equipaments comuns. Fa vergonya pujar a un ascensor d’un hospital que no té ni dos anys i vore açò.

Ascensors

Els ascensors que pugen a les plantes d’hospitalització presenten tots un aspecte semblant. Lamentable,

Advertisements
, , , , , , , , , , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

3 comentaris a “La nova Fe: una història de laberints i ascensors”

  1. Josep Says:

    Sóc de Benaguasil. Per desgràcia ens toca patir l’Hospital Arnau de Vilanova, massificat fins a les nalles. Però també per desgràcia ens toca despaçar-nos fins a la Nova Fe per a fer coses com ser atessos d’especialitats que manquen a l’Arnau o, en el cas de les dones, parir. 45 minuts a una carretera col·lapsada. Fa dos anys la meva esposa hagué d’abortar d’un fetus que patia una malformació. Em quedí gelat i estupefacte en comprovar la grandíssima distància, el recorregut que hi ha entre l’habitació en qüestió i els paritoris. Els llits han estat dissenyat pel mateix dimoni: ténen una rodeta central què impedeix qualsevol maniobra. La meva pobra dona patí cops en eixir de l’habitació cap als paritoris en aquest llit, en entrar a l’ascensor, les portes d’aquest es tancaven constantment colpejant contra el llit i linfermer sense poder fer la maniobra. Però els paritoris… No he vist cosa més freda i artificial i de reduïdes dimensions per a rebre una nova vida que les d’eixe hospital. Les sales d’accés seràn molt espaioses, però on s’atén a qui ho paga…

    Resposta

    • andreuescriva Says:

      Lamente el que et passà… Malauradament, això de les distàncies és una queixa habitual fins i tot en els professionals. Els llits, què t’he de contar dels llits, passadissos i demés…
      Gràcies per compartir-ho.

      Resposta

  2. Carles Marco Says:

    Encara que semble mentida, i sense voler discupar els vàndals que ratllen les parets dels ascensors, això també es pot considerar un error de disseny. No debades els ascensors tenen parets d’espill. Prova a ratllar un espill amb una clau en un trajecte de deu segons i voràs com no és gens fàcil, per no parlar de que disminuïria la sensació d’angoixa.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: