L’homeopatia explicada en tres llibres, quatre vídeos, vuit webs, un còmic i cinc vinyetes

Aquesta entrada ve motivada per la reiterada i recurrent petició d’informació, per part d’amics i coneguts, al voltant del tema de l’Homeopatia. Gràcies a això, tinc un correu estàndard que reenvie quan m’ho pregunten, i he pensat: per què no fer un post?

L’entrada, ja ho avise, NO pretén explicar en profunditat què és l’Homeopatia o per a què serveix (entre altres coses, perquè acabaria ben ràpid: és aigua i sucre, i no serveix per a res), ni tampoc rebatre els seus “fonaments” (?) de forma detallada. De fet, la idea de recopilar aquestos recursos on-line i de ressenyar llibres ve justament per això: per a que vosaltres llegiu amb esperit crític i n’aprengueu pel vostre compte.

Tanmateix, allà van unes línies de collita pròpia per a que intenten fer un resum molt accelerat de què és l’Homeopatia.

Preguntes i respostes

– És una medicina mil·lenària o ancestral?

De cap manera. Se la inventà –arrel d’una experiència pròpia amb la quinina- un home ultrarreligiós anomenat anomenat Samuel Hahnemann el 1810, a un llibre anomenat Organon. Punt.

samuel-hahnemann homeopatia

La culpa de que estiga a les dos de la matinada escrivint açò la té este senyor, i la quinina, per a ser justos.

– És natural?

De cap manera. Com he dit adés, és aigua i sucre. Partint d’un compost que sí, habitualment és natural, l’homeòpata en fa preparats amb successives dilucions, que s’expressen mitjançant la nomenclatura 3 CH, 5 CH, 25 CH, etc, sent el número les vegades que s’ha diluït (a raó 1/100) la solució inicial. La immensa majoria dels preparats homeopàtics a la venda presenten una dilució tan elevada que és extremadament improbable trobar una sola molècula del principi actiu original. Per a visualitzar-ho: si imaginem una esfera amb un diàmetre de 150 milions de quilòmetres (la distància de la Terra al Sol), la plenem d’aigua i hi aboquem una sola molècula del principi actiu –UNA-, això és una dilució 30CH. A les farmàcies trobareu preparats molt, molt més diluits, com 200CH. Cal comentar res més? Bo, potser sí: es pretén curar amb allò que causa la malaltia –i abans de mencionar les vacunes, llegiu una miqueta, perquè no té res a veure-, segons el principi “similia similibus curantur”, allò similar guareix allò similar. Però millora encara: com més diluït estiga el preparat homeopàtic, més fort és i més efecte té. Com s’ho apanyen els homeòpates? Inventant-se que l’aigua té memòria.

– Però aleshores, per què hi ha metges homeòpates i farmàcies que en venen?

Perquè en treuen diners. Molts diners. I perquè alguns metges no només reben regals i “assessorament” de multinacionals homeopàtiques, sinó perquè també són pèssims professionals, com passa arreu si ens fixem a qualsevol professió. No n’hi ha més.

– Hi ha algun estudi que confirme l’efecte terapèutic de l’Homeopatia?

Cap ni un. Tots diuen el mateix: efecte no distingible del placebo.

– Mentira! Jo he llegit que hi ha controvèrsia i que alguns investigadors n’han comprovat l’eficàcia.

Ho sent, però no. En el millor dels casos, els estudis (habitualment metarevisions) que presentaven beneficis puntuals en determinades dolències arrel de la prescripció d’homeopatia, presentaven greus problemes metodològics que els invalidaven. En el pitjor dels casos, eren “investigacions” personals que mai no foren publicades ni validades, però que els autors van vendre com a vàlides, amb tal de donar-se una mica d’autobombo. Alguns havien de vendre llibres; publicitat i companyia, ja sabeu.

– Per què alguns vos entesteu tant a combatre l’Homeopatia? Què més vos dona si jo me la prenc i a mi me funciona?

Esta és la pregunta més complicada de respondre. Personalment, crec que lluitar contra la propagació de l’Homeopatia és un deure d’aquells qui entenem que un frau mèdic i científic no pot quedar impune, que la desinformació i la manca de sentit crític empobreixen i debiliten a la societat.

Juan Ignacio Pérez, director de la Càtedra de Cultura Científica de la Universitat del País Basc, ho explica d’aquesta forma (transcrita de forma una mica lliure, però que trobareu a partir del minut 9:10 a este vídeo) a l’entrevista que li fan al capítol d’Escépticos –la magnífica serie d’ETB de la que ja vos vaig parlar– anomenat “¿A ti te funciona?

Juan Ignacio Pérez

Juan Ignacio Pérez (foto: Deia)

– ¿Es peligrosa la proliferación de este tipo de prácticas? [Referint-se a les pseudociències]

– Sí, lo es, y por dos razones. Por una parte acudir a estas consultas puede acabar provocando que se llegue tarde a la medicina y causando problemas de salud. La otra es que en la medida que este tipo de terapias proliferan en el fondo lo que prolifera es la sinrazón, y esta es un caldo de cultivo para más sinrazón. Una sociedad en la que tengan mucha presencia las medicinas alternativas es una sociedad enferma.

 

I ho deixem estar, que per a alguna cosa m’he pres la molèstia de recopilar aquestos materials i referències que vos explicaran mil vegades millor del que jo he fet, per què a l’Homeopatia, senzillament no n’hi ha res.

Llibres

Ben Goldacre: Mala Ciencia (Ed. Paidós, 2011). 399 pàgines

Ben Goldacre, psiquiatra i periodista científic, desemmascara a tot tipus de xarlatans, remeiers sense fonament i estafadors. El seu és un llibre que funciona com una trituradora, seriós, documentadíssim, contundent, didàctic, implacable: companyies cosmètiques, farmacèutiques, homeòpates, conspiradors del VIH, antivacunes i premsa, entre altres. El llibre és imprescindible, una guia per a bastir una visió crítica del món, una eina bàsica per a l’escepticisme i un antídot contra dogmes i mites sense fonament. Sens dubte, una de les millors lectures que he tingut el plaer de devorar els últims anys; el capítol sobre l’Homeopatia és senzillament magistral. Aprofiteu, que ja ha eixit en edició de butxaca!

Ben goldacre mala ciencia

“Mala Ciencia”, un bon títol per a un magnífic llibre.

Víctor Javier Sanz: La homeopatía: ¡Vaya timo! (Ed. Laetoli, 2010)

L’Homeopatia sens dubte es mereixia un llibre, i qui millor que un metge per a escriure’l. Amb un tímid vernís còmic, els homeoacudits, com en diu l’autor, no aconsegueixen emmascarar que és aquesta una obra pensada amb voluntat d’esdevenir referència al tema, material de consulta. El volum és una anàlisi minuciosa d’estudis científics, metarevisions, evidències i falsedats sobre aquesta pseudociència. L’autor no es deixa res: ni les obres originals, ni els distints tipus d’homeopatia, ni l’aplicació en animals, ni aquelles investigacions que (suposadament) en donaven suport. Un llibre que tot aquell interessat a la matèria hauria de llegir (i sí, té alguna part més àrida, però bàsica a l’hora d’entendre el desgavell homeopàtic).

Homeopati’a. vaya timo

No vos deixeu influenciar per això de “¡Vaya Timo!”: és el títol genèric de la col·lecció.

Samuel Hahnemann: Organon (1810, podeu consultar-lo ací, entre altres)

De la mateixa manera que la millor forma de fer-se ateu és llegir la Biblia, la millor forma d’al·lucinar i renunciar a l’Homeopatia és llegir l’Organon. És un llibre extensíssim, i no pense enganyar-vos: tan sols m’he mirat alguns fragments. Tot i això, més que suficient. Allò de “los panes y los peces” sembla d’un realisme esfereïdor al seu costat.

Webs

  1. Una web didàctica, clara, concisa: “Qué es la homeopatia”. Molt recomanable.
  2. La visió de Fernando Frias al seu bloc, “El Fondo del Asunto”
  3. Un còmic llarg però meravellós de Darryl Cunningham que ens conta, d’una forma diferent, què és l’Homeopatia.
  4. L’etiqueta a Naukas, la web de divulgació científica en castellà més visitada.
  5. 10 razones para no creer en la Homeopatía”, una magnífica entrada del sempre recomanable bloc “La ciencia y sus demonios”
  6. Los diez mejores chistes de la Homeopatía“, a Fogonazos: la pròpia pseudociència és un acudit en si mateixa.
  7. What’s the harm in homeopathy?” Llistat de casos als quals l’ús de l’homeopatia ha provocat morts, ferits i malats.
  8. Llistat d’estudis científics controlats i de doble cec que han demostrat de forma concloent l’eficàcia de l’homeopatia.
  9. A Regne Unit van per davant: web de l’organització 1023 (en referència al número d’Avogadro), el lema de la qual és “Homeopathy: there’s nothing in it”.

Vídeos

James Randi, un mag escèptic que desemmascarà amb una facilitat prodigiosa a Uri Geller, s’ocupa ara de l’Homeopatia. Si voleu riure una estona, doneu-li al play i gaudiu amb l’oratòria d’este homenet d’aspecte afable i paraules com fiblons. Imprescindible, impagable, únic. Ah! I per si voleu provar sort: l’home ofereix una recompensa d’un milió de dòlars a aquell qui puga provar que la Homeopatia funciona. El premi, òbviament, continua desert.

Ja vos vaig dir que Escépticos era una meravella: al capítol sobre l’Homeopatia en teniu la prova. El minut 36:10 és gloriós: després d’analitzar el Sedatif 6CH (un preparat de la multinacional Boiron) a un espectrofotòmetre de masses i no haver trobat res (excepte lactosa i sacarosa, és a dir: sucre), li ho comuniquen als responsables de Boiron. La cara d’aquestos vos ho diu tot. No cal afegir res més.

Ací, una presentació curta i clara de Fernando Frías a l’Amazings Bilbao 2011. Deu minuts on rius, aprens i sí, t’indignes.

I l’últim vídeo, de la meua estimada Futurama, una sèrie que em té enamorat i fascinat, i que considere infinitament superior als sobrevalorats Simpson. Aquesta famosa escena és ja cèlebre entre els qui compartim inquietuds. Per si no ho coneixieu, allà va: “usted es licenciado en chorradas!”

Vinyetes

I per últim, cinc vinyetes. Les tres primeres són de la que potser és la millor tira còmica actual (en paper i on-line): XKCD. Senzillament genials.

Literatura alternativa

Literatura alternativa

Embaràs homeopàtic

Embaràs homeopàtic: creure en l’Homeopatia és precissament un avantatge evolutiu.

Argument econòmic

Argument econòmic: si funcionara… ho usarien, no?

La quarta és d’un enorme dibuixant, @albertomontt, un xilè que és l’autor d’una de les pàgines d’humor més intel·ligents de tota la xarxa, “En dosis diarias“.

viñeta Homeopatica

La vinyeta homeopàtica.

I l’última, una que potser no els farà cap mena de gràcia als homeòpates (bo, les anteriors tampoc!), perquè si l’aigua té memòria, l’homeopatia és…

homeopathy shit

Si l’aigua té memòria… No vull ni pensar-ho!

I no oblideu que… “La gente consume Homeopatía porque es menos friki que consumir Jesucristo“. Jose A. Pérez (@mimesacojea) dixit.

Advertisements
, , , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

2 comentaris a “L’homeopatia explicada en tres llibres, quatre vídeos, vuit webs, un còmic i cinc vinyetes”

  1. Miq Says:

    “és aigua i sucre, i no serveix per a res”. GAME OVER
    Gràcies per les referències, ja sé per on anirà la meua propera compra de llibres.
    Per cert, potser que falte un enllaç al vídeo de Juan Ignacio Pérez?

    Resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. L’homeopatia explicada en tres llibres, quatre vídeos, vuit webs, un còmic i tres vinyetes [CAT] - 14/02/2013

    […] L’homeopatia explicada en tres llibres, quatre vídeos, vuit webs, un còmic i tres vinyetes [CAT]… […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: