Línies roges

25/02/2013

Blog, Llengua, Política

A Twitter, com a la vida 1.0, també hi ha línies roges. En el fons, qualsevol xarxa social no deixa de ser un espai per a la projecció virtual de les nostres dèries, opinions, inquietuds. També per a abocar-hi les bajanades més prescindibles i les grolleries que ens fa vergonya proferir en públic.

I, tot i això, hi ha línies roges. Creuar-les és decisió personal, però deixa una empremta difícil d’esborrar al teu historial cibernètic. I dic cibernètic perquè molta d’aquella gent que transita pels traçats vermells no té ni nom, ni fotografia, ni res. És tan sols una imatge genèrica i un nick, una màscara perfecta per a vomitar tot allò que se’ls passa pel cap sense cap mena de filtre.

La setmana passada vaig publicar un post sobre UPyD, una recopilació –comentada- de tuits, vídeos i notes de premsa que exemplificaven, al meu parer, el seu virulent antivalencianisme i furibund nacionalisme espanyol. Al voltant s’hi generà un interessant debat, al qual tinc encara pendent afegir-m’hi i contestar als diversos comentaris de l’entrada.

Un dels participants més actius, @OmPlusPlus, amb qui –com podreu intuir- no estic d’acord però havia mantingut un tò correcte al debat, va escriure el següent tuit el divendres passat.

Om UPyD

El tuit.

En menys de 140 caràcters, m’acusa de “posar en la diana dels totalitaris” a “partits democràtics com UPyD”. Em vaig quedar trasbalsat: no entenia res. D’acord, el meu post era contundent, clar, directe: però no deia res que no digueren els propis dirigents d’UPyD als documents enllaçats. No he mentit, ni falsejat, ni atribuït cap dada o declaració falsa a cap representant d’UPyD. L’única llicència fou la comparació d’UPyD amb el falangisme, certament una semblança poc treballada, ho admet: és un meme viral que corre per Twitter fa temps. El mèrit, lamentablement, ni tan sols és meu. I, per si voleu ampliar, @Barbijaputa publicà també la setmana passada un article a eldiario.es (“UPyD: el extremocentro“), que no fa sino refermar aquesta similitud amb la Falange Española.

Això, amics, és una línia roja: acusar-me de focalitzar atacs violents a un partit democràtic. Això també és mentir, com seria que jo acusara a UPyD i la seua obsessió contra els nacionalismes perifèrics dels freqüents atacs que pateixen les seus del Bloc i Compromís. Això també és senyalar-me a mi, en certa manera: no me protegisc baix un pseudònim, i la imatge que hi ha al meu compte de Twitter és real.

Un altre exemple, que no puc evitar compartir amb vosaltres, és el de Carlos Lirio, el militant de Nuevas Generaciones a qui segur que recordeu per l’enrenou que es va ocasionar fa just un any: el van fotografiar a la terrassa de l’hotel al qual es reunia el jurat que jutjava a Francisco Camps. L’altre dia feia este tuit.

Carlos Lirio Pais Valencia

El tuit.

No sé ni per on començar. L’associació “ús del terme País Valencià=Antisistema”, i el lligam amb la violència, és tan pueril com absurd. L’equivalent, potser, seria acusar aquells qui usen el terme “Levante” dels atacs a presentacions de llibres i actes culturals. Igual d’absurd.

Si fóra com diu Lirio, tots els polítics que van signar l’Estatut de Benicàssim serien uns antisistema. Si fóra així, el nostre Estatut tindria un preàmbul antisistema. Si fóra així, el propi president de les Corts, Juan Cotino, hauria tingut un passat antisistema. Si fóra així, si l’argumentació tinguera un mínim de trellat, de consistència, de substància o puguerem prendre-se-la seriosament, viuríem en un món negre i terrible. Arran d’un intercanvi de tuits posteriors, Lirio em demanava “respecte” per a totes les opinions. No podia obrir més els ulls quan vaig llegir-ho: acusar de violents als qui emprem un terme estatutari per a denominar el territori, i demanar respecte.

I vull ensenyar-vos una cosa més, però em negue a fer-ho a l’apartat “la cirereta del pastís”. Aquest és el perfil de Twitter de Carlos Lirio, públic, òbviament. No hay más preguntas, señoría.

Carlos Lirio

El perfil de Twitter.

Anuncis
, , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

3 comentaris a “Línies roges”

  1. ferran Says:

    Andreu, Dius en aquest post “ni la imatge que hi ha al meu compte de Twitter és real.” Volies dir això, o el contrari?

    Resposta

  2. hayack Says:

    Reblogged this on Hayack.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: