Cinc lectures per a entendre el medi ambient al País Valencià

En un context de crisi, el medi ambient ha estat relegat a una posició secundària a la llista de preocupacions ciutadanes. Al País Valencià, que al 2004-2007 va viure una època d’intenses mobilitzacions arran de les desenes de macroprojectes urbanístics que s’hi van projectar (dels quals, afortunadament, molt pocs es van executar), la gestió ambiental és actualment una garlanda rovellada a una conselleria sense rumb. Però tampoc la oposició esmenta la moratòria urbanística –potser perquè ja se n’aplica una de facto-, i el medi ambient resta abandonat, reclòs als peus de pàgina dels periòdics o blogs de denúncia ecologista. Fins i tot a molts actes, xerrades i congressos que s’han organitzat, des de l’efervescent i engrescador valencianisme actual, el medi ambient ni tan sols apareixia al programa: una invisibilitat que no es pot prolongar més temps.

Plantejar i analitzar la situació és ara més urgent que mai: les amenaces a les quals enfrontem els valencians, des d’allò global (canvi climàtic) fins allò local (residus, mobilitat, desmantellament dels parcs naturals…) colpegen amb més força que fa un lustre.  El que passa és que no som capaços de vore l’embat: rescats, retallades o reiterades crisis institucionals ens ho impedeixen.

Un diagnòstic sempre és necessari abans de traçar les línies d’acció. No abunden els llibres en aquest sentit, i potser seria bo recordar-los i encoratjar als nostres responsables i gestors ambientals a llegir-se’ls. Molt especialment als directors de parcs naturals que, pel que se sap, no compten amb una formació massa àmplia en matèria ambiental.

  1. A la fi del franquisme s’editava “Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans” (Ed. Barcino, 1976), una primera aproximació diagnòstica però incompleta al nostre medi ambient. El llibre es planteja com una eina per a mamprendre totes les accions necessàries després de la foscor de la dictadura feixista que, com no, també va ennegrir la natura i no es preocupà, en absolut per això que després se’n diria sostenibilitat. És un llibre esperançat, urgent, innovador, ple de propostes, preocupat. Una fita, sens dubte.

    natura us o abus

    Natura, ús o abús. Trenta-set anys després i encara continua vigent la pregunta.

  2. Després vindrien els vuitanta, el desplegament de les competències autonòmiques i, a poc a poc, s’aniria estenent la consciència i la preocupació pel nostre entorn natural i l’ús dels recursos naturals (cal recordar que l’Informe Brundtland, “El nostre futur comú”, on es parla per primera vegada de desenvolupament sostenible, és de 1987). En eixe context, a principis de la dècada dels noranta s’edita, “El Medio Ambiente en la Comunidad Valenciana” (Generalitat Valenciana, 1991) , una obra multidisciplinar que encara manté gran part de la seua vigència acadèmica avui dia, i que alhora es pot prendre com a referència per vore com ha canviat l’estat de determinats ecosistemes i la nostra forma de percebre’ls i gestionar-los. Imprescindible, tot i que és complicat consulta-la o comprar-la.

    El medio ambiente en la Comunidad Valenciana

    No he trobat cap imatge per internet: vos haureu de conformar amb aquesta foto ràpida.

  3. Poc després de l’entrada del Partit Popular a  la generalitat, s’edita una obra fonamental –tot i que poc coneguda i difícil de trobar- per a entendre la gestió del medi ambient al País Valencià: “Medio ambiente y Comunidad Valenciana: una experiencia de gestión”, (Universitat d’Alacant, 1996), escrit per C. Auernheimer i R. Almenar.  Si el llibre de 1991 era un compendi del medi natural, aquest és una crònica de com es crearen els organismes gestors a nivell autonòmic i com s’implementaren les directius, programes i plans d’acció. És per això que trobe que és una lectura inexcusable per a entendre el cas valencià: es conta, fil per randa, com s’anaren bastint les estructures necessàries per a conèixer, preservar i harmonitzar els usos als nostres espais naturals. Una cronologia precisa, sense morralla ni elucubracions innecessàries, que fa honor al seu títol: el País Valencià, les autonomies, eren en aquell moment un experiment, un llenç en blanc al qual es podia començar de nou. Una experiència de gestió, per a aprendre i millorar els anys següents. Però ells no sabien allò que vindria després: el mig ambient.

    Medio ambiente y comunidad valenciana

    Tampoc n’hi ha massa informació sobre el llibre a internet: un altre que he de fotografiar de la biblioteca.

  4. Més de deu anys després de l’informe Brundtland, i amb el concepte de la “sostenibilitat” ja estès i incorporat al lèxic acadèmic, ecologista, periodístic i polític, els textos sobre el medi ambient ja no tractaven tant de l’entorn físic, d’allò tangible que calia conservar –boscos, marjals, el litoral, els rius- , com del futur del desenvolupament, d’un creixement lligat al consum d’uns recursos naturals que no eren –ni són- inesgotables. I és en eixe context al qual es publica “La sostenibilidad del desarrollo: el caso valenciano”, de R. Almenar, E. Bono i E. García (Universitat de València, 2000), tres especialistes que s’ocupen d’un diagnòstic extens i imprescindible de la societat i el territori valencià. Aporta un nombre notable de dades, ben organitzades; l’enfocament sociològic d’Ernest Garcia –amb enquestes ben simptomàtiques- és novedós, la part ambiental corre a càrrec d’un expert com Ricardo Almenar i la vessant econòmica, imprescindible si parlem d’una sostenibilitat integral –i no només d’aspectes parcials-, està redactada per l’ex-conseller i economista Emèrit Bono. El llibre exemplifica la seua voluntat enciclopèdica amb apèndixs esclaridors, una completa introducció i la reproducció dels textos legals quan correspon.

    Sostenibilidad caso valenciano

    El cas valencià: a l’avantguarda, com sempre?

  5. Per últim, trobem un altre text coral, el “Llibre verd del territori valencià” (Escola Valenciana, 2006), una revisió d’urgència, quinze anys després, de l’estat del nostre medi ambient, escrit per diversos especialistes de reconeguda solvència i ampla trajectòria. El llibre està potser esbiaixat –lleugerament- cap a una oposició frontal a la gestió ambiental de la conselleria d’aquell moment, però s’entèn perfectament: era l’època dels pelotazos, de Blasco, de González Pons els melons d’alger, de la fiesta que nunca acaba, els PAIs, l’America’s Cup i ofrenar noves glòries a Ecclestone. Calia tornar a fer el diagnòstic, calia posar en perspectiva els anys de desgavell ambiental del PP i vore cap a on ens conduien i què havíem de canviar. Un llibre que potser era la versió mediambiental d’aquell “Ja en tenim prou” que intentà –sense massa èxit, malauradament- somoure consciències.

    llibre verd del territori valencià

    El llibre verd: una bona llavor que ara hem d’arruixar.

Tot i que des d’aleshores s’han escrit altres textos que abordaven certs aspectes de la problemàtica ambiental, cap no ha actualitzat els mencionats adés, que tenien la voluntat d’abastar totes les disciplines i oferir un diagnòstic que servira de base per a marcar línies futures de gestió. Ara és encara més necessari avaluar quines són les constants vitals del nostre entorn natural, quin territori volem, com el vertebrem, quines polítiques ambientals necessita el País Valencià, com avancem de forma efectiva cap a la sostenibilitat. Ara, si m’ho permeteu, torna a fer falta parar-se a pensar el país, el sòl que xafem, el paisatge que gaudim i dir: açò és el que volem. I, si em permeteu una mica d’optimisme, marcar les línies mestres per al canvi de govern que, com a tard, vorem en 2015. Perquè les coses, si es fan a poc a poc, millor que no correguent: una vegada l’esquerra arribe al poder, haurà de saber, des del minut zero, allò que ha de fer. Si no, perdrà temps, credibilitat i, el que és més important, la paciència dels ciutadans.

Anuncis
, , , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

6 comentaris a “Cinc lectures per a entendre el medi ambient al País Valencià”

  1. Desfici Says:

    On podem trobar el llibre verd?

    Resposta

  2. xavier kouto Says:

    Lluis, la intenció es bóna, generics, bones idees generals pero desfasats…Crec que s’hauríen d’actualitzar i ser més concretes en tot. Gràcies.

    Resposta

    • andreuescriva Says:

      Supose que Lluís és Andreu 😉 Trobe que els llibres no estan “desfasats”, almenys no la majoria: el relat de la gestió ambiental al PV o el diagnòstic de estat del nostre medi ambient als 70 o finals dels 80 manté una vigència plena, i poden servir de referents. Altres estudis, com el de la sostenibilitat del cas valencià, potser sí que necessiten una actualització, però en medi ambient és tan important saber cap a on vas com de quina base parteixes, al meu parer.
      Que cal urgentment una actualització que ens explique on estem, quins són els reptes actuals i què fer? N’estic d’acord, però això ja és una altra història 😉

      Resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. D’un temps, d’un país, d’un verd | CIÈNCIA I POLÍTICA - 24/03/2015

    […] sobre com hem avançat estos anys, vaig ressenyar fa un temps cinc llibres bàsics sobre el tema: Cinc lectures per a entendre el medi ambient al País Valencià. Dels cinc recomane especialment, donat el tema de l’article, “Medio ambiente y […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: