Esquerdes legislatives: del PRUG de Blasco a la cendra de Fabra i Rajoy

És tan antiga la dita “feta la llei, feta la trampa”, que molts hem interioritzat que les lleis tenen xicotets espais d’ombra, forats pels quals s’escolen les excuses per a futures actuacions èticament reprovables i de dubtosa legalitat. De fet, per això mateix els grups parlamentaris de l’oposició es miren amb tant de deteniment els articulats de les noves lleis: perquè no els importa el sentit general de la legislació –que sempre, és clar, està envernissada de paraules pomposes i bones intencions- sinó les disposicions finals, l’article vint-i-setè, les exempcions de l’apartat tercer.

Amb això vull dir que les lleis sempre pareixen bones idees, però la seua traducció a l’articulat legal sovint no ho és. Si en llegiu alguna –una cosa que trobe que hauríem de fer tots de volta en quant-, i intenteu obviar les construccions sintàctiques aberrants, les errades ortogràfiques i tipogràfiques i el desordre generalitzat, descobrireu petites joies negres: buits legals, exempcions sense cap justificació, puntualitzacions que canvien el sentit i l’aplicació real del tot el que s’havia establert línies abans. O fins i tot que existeix la telepatia i no vos n’havíeu assabentat.

I en aquest punt és on apareixen les esmenes, que pot presentar el propi grup parlamentari del partit en el poder –i habituen aquestes a ser menors i ornamentals- o bé l’oposició, que haurà de fiscalitzar fil per randa el text que se sotmet a votació, si és que vol fer-ho bé.

A què ve tot açò? A que el govern de Mariano Rajoy, com abans el d’Alberto Fabra, ha inserit una poc dissimulada porta del darrere a la nova Llei Forestal, encara no aprovada i en fase d’esborrany. Bàsicament, es pretén permetre l’edificació en sòl cremat sota determinades circumstàncies. I això és un problema gravíssim, perquè obri la porta a que les nostres muntanyes tornen a patir el foc a causa de les dèries urbanitzadores d’uns pocs (si no heu vist “La Caja 507”, és un bon moment per a fer-ho: bon cine negre espanyol amb un rerefons actual).

S’argumenta des del Partit Popular –o s’argumentarà, si encara no s’ha fet- que la llei és molt restrictiva, que els casos de requalificació comptaran amb totes les garanties legals, que la finalitat no és treure profit del foc. Però el cas és que, com no poden negar, permet edificar al terreny cremat. “L’interès general” és un concepte tou, mal·leable, dúctil, preparat per exercir d’escut i excusa. Exemples en tenim massa.

Alcublas Molinos

Un solar amb la nova Llei Forestal? (Alcublas, vista des de Los Molinos)

I és aquest el perill de les portes del darrere: que pareix que estiguen ben vigilades, que siguen menudes, que per allà no es colarà ningú i tan sols entrarà allò al que nosaltres li donem el vistiplau. Però no: són escletxes, clivelles per les quals pot escolar-se la brutícia i corrompre des de dins. Dit de forma més pràctica i menys metafòrica? El pas important és deixar o no deixar construir en sòl cremat: una vegada es permet –siguen quines siguen les condicions- les successives modificacions de la llei mai seran tan cridaneres com la primera, i quedaran entelades per terminologia legal i el que es vendrà com a “lleugeres” modificacions de l’articulat.

Un altre exemple el tenim a València, a l’Albufera, on el PRUG (Plà Rector d’Ús i Gestió, un instrument d’ordenament territorial i harmonització d’usos dels espais naturals que complementa el PORN) aprovat al 2004 per l’ex-conseller Rafael Blasco permetia l’edificació al parc natural. És cert que les condicions imposades eren molt restrictives (d’altra forma era difícil colar-la), però no es justificaven de forma adequada al document. Al mateix temps, eren l’avançada, el primer batalló d’un intent de desprotecció de la joia natural que tenim els valencians entre València i Cullera. Curiosament, poc després Urdangarín i companyia intentaren vendre un projecte megalòman, inviable i absolutament irreal sobre l’Albufera Olímpica. La casualitat pareix improbable: més bé té tot l’aspecte de que determinades persones amb informació privilegiada perceberen que s’havia obert la veda.

Si no haguera sigut per la batalla legal que presentà Acció Ecologista-Agró, potser avui aquell PRUG seria legal i estaria vigent; però no. L’organització ecologista presentà un recurs contra el Plà Rector i, després de molts anys, finalment els tribunals li donaren la raó el 2012. Ara, quan es mamprèn la redacció d’un nou PRUG, caldrà estar altra vegada atents, agafar la lupa, el subratllador, el llapis i descosir les línies, les paraules, palpar la paret i comprovar, de totes les maneres possibles, que allà, sota el paper, no hi ha porta del darrere.

Horabaixa Albufera

Aquesta fou, si no m’enganye, la primera foto que vaig prendre de l’Albufera amb la primera rèflex digital que vaig tindre, fa ja uns quants anys. Sense retocs, com sempre, li la dedique -en un modestíssim homenatge- a la gent d’AE-Agró que no es donà per vençuda, que aconseguí paralitzar el PRUG i preservar aquesta autèntica meravella.

Anuncis
, , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

5 comentaris a “Esquerdes legislatives: del PRUG de Blasco a la cendra de Fabra i Rajoy”

  1. pelukas Says:

    Excelente artículo. Me alegra tener la certeza que estos “apoderados” que se hacen pasar por políticos que velan por el interés general, se sientan vigilados y más acosados que nunca por gente muchísimo más preparados que ellos para esa labor. A pocos kilómetros de donde resido había un pedacito de paraíso Mediterráneo que daba gusto recorrerlo en bicicleta de montaña, pero tuvimos la desgracia de sufrir los veraneos de los Aznar&Botellas y como el espacio no daba para tanto lameculos como los que al innombrable le encantaba tener, hubo que hacer una “ampliación de territorio” a la antigua usanza: http://elpais.com/diario/2003/09/01/cvalenciana/1062443888_850215.html

    Resposta

  2. Joan Galve (@JoanGalve) Says:

    Molt bon post.
    Vaig llegir un article de Xavier Sala i Martin en que exposava la seua opinió de que a Espanya hi ha massa advocats entre els liders polítics. Al seu parer, això ha anat conuïnt a una teranyina de normes i lleis que fa imprescindible requerir dels serveis d’un advocat per a tirar endavant iniciatives privades.
    http://salaimartin.com/randomthoughts/item/562-a-espanya-sobren-advocats.html

    També em fa pensar en el que anomenen “tecnòcrates”. Son governants amb formació més científica que porten a terme polítiques orientades a obtenir ressultats, en lloc de basar-se en conviccions ideològiques.
    L’exemple més actual ha estat el govern de Mario Monti a Itàlia. Durant el periode que ha estat al front del govern, ha aconseguit que Italia recuperara solvencia davant la comunitat internacional (i davant els mercats, per suposat). Però en canvi, la democràcia ha fet que la majoria considerara que no ho havia fet be.
    Com em va dir un economista: “Els tècnics tenim clar quines haurien de ser les sol·lucions, ara, li pertoca a un polític portar-les a terme o no”.
    El polític és el que pren les decissions i estableix les seues prioritats. Un tècnic recomanarà no construir sobre sol cremat en cap circunstància, un demàgog pot adduïr el be comú, llocs de treball futurs, etc., etc.
    Al final el polític pren la decissió que li asegura més vots a curt termini.

    Un altre risc que hi ha davant de l’esquerda legislativa que comentes és que els interessats s’aprofiten i tiren avant construccions o actuacions el més ràpid possible, per a, una vegada consumats els fets, l’administració tinga que tragar.
    Recorda algú que a Marbella en l’època de Gil es van construir més de 16000 vivendes que es van declarar il·legals? Gil va fer un PGOU que després la Junta d’Andalucia va tombar, pero més de 16000 vivendes ja estaven construides, venudes i habitades…
    … I ara qué fem? Aplaudir, felicitar-nos i a tragar.

    Res, xe, aplaudim als legisladors i a les seues majories absolutes. Anem fent-nos a la idea que si a algú se li ocurreix proposar una llei per a que PI=3,2, tots a pujar en cotxes amb les rodes quadrades.
    Si es que tenen els collons quadrats!

    Resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. L’Albufera Olímpica d’Urdangarín | CIÈNCIA I POLÍTICA - 04/04/2013

    […] de l’Albufera Olímpica, presentat el 2005 (ui! Quina casualitat: just després que Rafael Blasco modificara el PRUG del Parc Natural!), estava verd. Verd no, verdíssim: com si vosaltres redacteu qualsevol cosa de la qual no teniu ni […]

  2. Lex “Blasco” Luthor, el banyador d’Arias Cañete i la llei de Costes | CIÈNCIA I POLÍTICA - 16/04/2013

    […] Sí, és clar: tot amb les preceptives restriccions, que no és més que una forma de maquillar les esquerdes legals. Però la pintura ha durat ben poc: des de l’oposició i associacions ecologistes ja […]

  3. Els reptes del medi ambient al País Valencià en 2013 | CIÈNCIA I POLÍTICA - 06/06/2013

    […] sóc del “no per sistema”. Tanmateix, això que em preocupa, allà on rau el perill, és en les esquerdes legislatives, en el marc conceptual del nou ordenament legal, en el vernís –o l’estructura, fins i tot- amb […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: