L’Albufera Olímpica d’Urdangarín

Lamentant-ho molt, aquest post, pensat des del dia en què Ignacio Blanco em passà el document amb el projecte (disponible ací a la web d’El País), no pot ser massa seriós. I dic això amb un poquet de ràbia, perquè aquest és un blog (pretesament) seriós, que, tot i comptar amb un biaix evident quan s’aborda certa temàtica (la imparcialitat no procedeix en alguns àmbits, com el personal, en aquelles entrades viscerals que és inevitable escriure de volta en quan) té per objectiu analitzar de forma rigorosa la realitat ambiental, científica i política. I si es pot fer de forma conjunta i utilitzant –per exemple- la biologia per a introduir conceptes polítics, millor.

VALENCIA olimpica

Valencia Olímpica, ¡y olé!

El cas, però, és que em resulta impossible posar-me a escriure un post profund i respectable sobre el projecte de l’Albufera Olímpica d’Urdangarín i Bañuelos (a través de l’Institut Nóos i la Fundación Metrópolis), perquè no n’hi ha per on agafar-ho: el power-point és coent, infantil, està farcit d’espais en blanc, hi ha fotos sense cap ni peus i les propostes són tan destrellatades que no hi ha forma de llegir-les sense riure. A més, com que supose que molts no tindreu el temps –ni les ganes- de remirar-vos el document sencer (són 232 diapositives), però alhora sí que teniu interès per saber alguna cosa més que la diapositiva que ha ixit a tots els periòdics, vos presente en aquesta entrada de Ciència i Política una breu selecció de setze imatges, a mode d’aquella deliciosa i divertidíssima “Antología del Disparate” que tantes bones estones m’ha proporcionat mentre feia descansos estudiant.

Anem per parts: el projecte de l’Albufera Olímpica, presentat el 2005 (ui! Quina casualitat: just després que Rafael Blasco modificara el PRUG del Parc Natural!), estava verd. Verd no, verdíssim: com si vosaltres redacteu qualsevol cosa de la qual no teniu ni idea en unes cinc o sis hores, tan sols amb cerques de Google. No hi ha cap estudi seriós darrere, no hi ha avaluació estratègica, ni ambiental, ni res de res: és un insult per a qualsevol professional del medi ambient i l’ordenació territorial. El treball més nociu del pitjor alumne de primer de Ciències Ambientals és més viable que el power-point del gendre del rei. Exagere? Jutgeu per vosaltres mateixos.

1. Preludi: Colorets, tipografia clara, paraules de moda, i un embolic mental que no n’hi ha forma de desfer. La portada.

Albufera olímpica1

Colorets. Ací encara no sabem la que ens espera.

2. Iemen és mediterrani: m’han dit que la paella allà seguix més l’ortodòxia que la madrilenya o l’asturiana, i m’ho crec. Per altra banda, no sé a vosaltres, però a mi utilitzar una foto nocturna i un mapa amb dos el·lipses no m’inspira massa confiança com a diagnòstic de les potencialitats de la València com a node cultural, turístic i econòmic del bressol de la civilització.

Albufera Olímpica

De nit tot es veu més clar, o no?

3. Cota 100: cota cent… hores sense pegar ni brot, serà. Ja m’explicareu com pot justificar-se una diapositiva com aquesta. Inclòs en cas d’estar raonada és absurda: i a mi què m’importa on està la cota 100 a Alacant, si m’estàs parlant de l’Albufera? Mandrosos els funcionaris? Ha! Si vols vendre un projecte de milers de milions d’euros i no saps ni emplenar com cal una diapositiva és que no et mereixes ni l’ordinador al qual tens instal·lat el Power Point.

cota 100

Cota 100. No cal afegir res més.

4. Tenim la costa verge i no ens n’hem adonat: segons Urdangarín i Bañuelos, els valencians gaudim de 644 quilòmetres de costa mediterrània virginal, que farien empal·lidir qualsevol escenari de la Polinèsia. O almenys, això és el que s’hi reflexa a la següent diapositiva. A més, per a qui perpetrà la presentació només existeixen corredors ecològics continentals associats a cursos d’aigua i determinats embassaments i marjals (no tots, la raó de l’exclusió dels que no estan roman sota set claus). Res de boscos, per posar un cas. Ah! I algunes ratlles per l’interior, suposadament vies verdes o pecuàries. I fotos, amb una del Palància n’hi ha prou, que el magenta és molt bonic.

Corredors ecològics

Corredors ecològics. O alguna cosa similar, vaja.

5. El sistema verd: sal i roca. Val, això és cosa meua, però no em direu que per a exemplificar això que denominen “El sistema verde del litoral” no es podrien haver escollit dos espais més adequats que no unes salines en explotació i una serra de penya-segats costanera. A més, em fa gràcia que no troben cap espai verd entre el Delta del Millars i l’Albufera: mesclant com mesclen Parcs Naturals amb altres figures de protecció legal, per què no incorporar la Marjal dels Moros (Sagunt-Puçol) o la Marjal d’Almenara? La resposta és evident: qui ha fet el mapa desconeix el territori, utilitza informació de tercera mà i no li importa en absolut què diran. Si total, és maquillatge i prou.

sistema verd

El sistema verd del litoral o la imatge que tenia més a mà.

6. El País Valencià serà litoral o no serà: confesse que per a aquesta no tinc explicació. Parla de nodes d’identitat (que interprete com ciutats històriques, amb potencial turístic, etc), però només hi ha marcades ciutats litorals. De veritat no tenim una sola població a l’interior que pague la pena de ressenyar? Al·lucinant.

nodos identidad

Nodes litor… dic, d’identitat. Segons la FM i Nóos, clar.

7. ¡Monorraíl para todos! Que sí, que si podíem fer una canonada de ciment de quasi mil quilòmetres, no anem a poder entapissar tota la costa amb un trenet! Això sí: els espais litorals, la connectivitat i el sistema verd se’n van a fer la mà. El preu del progrés, no hem de ser menys que els Simpson! (I escric per escriure: la proposta se comenta sola).

monorail

Odaiba, Tòquio? No! El Mareny de Barraquetes!

8. WTF! (What The Fuck!, però què collons!) No hi ha cap altra forma de descriure-ho. Una diapositiva que podria estar al Failblog, una fotografia desenfocada, torta i tallada. “Análisis situación actual” –secció a la qual no hi ha una sola línia de text, només fotos a l’atzar- i van i claven una foto d’un plànol de la Universitat Politècnica. Mentiria si no diguera que aquest apartat no m’ha costat d’escriure: no podia parar de riure. Conforme més ho pense, cada vegada que ho mire, no puc evitar començar a riure. I escolteu, només per això ja paga la pena llegir-se el tostón!

Politècnic.

Èpic.

9. WTF! (2) Crec que qui va fer la presentació tenia un gran sentit de l’humor, que era un infiltrat, allò que en diem troll a internet. En cas contrari, no trobe cap explicació coherent a la demolició controlada de la proposta olímpica, inserint diapositives com aquesta, amb extres com el pegot sobre la senyal (moc? insecte? restes de pegatina?) o els canvis toponímics. Vos enrecordeu del frío pistado? Una mica com això, vaja.

Stop

Stop.

10. Parque regional. És clar: som la regió que avança en marxa triomfal… Nostre ha de ser el parc regional!

parque regional

“Parque regional”

11. Pareix que algú li comenta al becari que no, que en realitat l’Albufera és Parc Natural. També li diuen a cau d’orella que hi ha una cosa dita Parc Fluvial del Túria (que, al seu torn, és també Parc Natural), però això de posar els límits i treballar-se la cartografia ja és una altra història. Solució? Rectangle i arreando.

Parc rectangular

El Parc Fluvial del Rectangle Immaculat. No vos perdeu el detall de “Norte” i “Sur”. Barrio Sésamo.

12. Però a què venien els amics Iñaki i Enrique? Doncs a açò mateix, que a ningú se li oblide entre tant de verd, tant de riu i espai protegit: a posar la rajola, els iots, els trens, els cotxes. A dir-li “Parque Eco-Tech” i a escriure en colorets eslògans en anglès, com si fóra un anunci de telèfons mòbils.

Eco-Tech.

Eco-Tech. Però ni Tech, ni Eco.

13. Parlant de cotxes: no sé a sant de què, es treuen de la màniga uns cotxes-eruga minúsculs per a desplaçar-se per l’Albufera. Continue preguntant-me: açò de veres feia falta?

Cotxes

“Chispa”, li diuen. Sentit de l’humor en tenen, la veritat.

14. L’anglès com a màscara: quan no tens res a dir, dis-ho en anglès. Marques maldestrament al mapa dos coses, en poses una al centre i l’anomenes “Hub”. I apanyat, que ací la fiesta no acaba nunca.

hub

“Hub”. Ahà.

15. Opus 53: Autoescoles (2005) Açò s’exposa al Reina Sofía i m’aposte que més d’un es queda quiet i en silenci davant acaronant-se la barbeta, pensant en com l’autoescola i els camions són en realitat una metàfora de la vida, de la natura i de… ei! Per fi he aconseguit que me mire la xicona del llibre de Proust!

canovas

Canovas. Un camió, un lletrer: postmodernisme borbònic.

16. Usos no compatibles: la traca final. Després de clavar una Vila Olímpica, un monorail, una nova marina, equipaments diversos… els amics de Nóos i la Fundación Metrópolis ens parlen d’usos no compatibles. I posen com a exemple un hortet amb una valla. I diuen que això no pot ser. I jo em rendisc davant qui ha parit este power-point, una obra mestra de la sàtira, la burla i, en definitiva, un perfecte i immillorable sainet postmodern, valencià fins al moll de l’òs.

usos no compatibles

Monorail és BIEN. Hortet és MAL.

Vos podeu fer una idea que escollir setze diapositives entre dos-centes trenta-dos és difícil, donat l’altíssim nivell del document. És cert que hi ha algunes èpiques, però podríeu agafar una vintena més, a l’atzar, i serien tan vergonyosament roïnes com les que vos he posat.

D’açò en trec un parell d’idees (i ara ja em pose seriós). La primera, que totes aquestes corrupteles, projectes, cimeres i altres, el de menys és què és fa: allò important és qui se’n du la pasta. Òbviament, no ho descobrisc ara, tan sols ho confirme vist l’ínfim nivell que tenen les excuses formals per a habilitar els canals pels quals fluiran els diners.

La segona, que com és possible que açò ixca a la llum vuit anys després. Que per què no es feu públic, per què hem de saber-ho després d’innumerables preguntes i de forçar al govern. Que per què ha de ser Ignacio Blanco qui ho remitisca a la fiscalia, i no el mateix Ajuntament i Generalitat quan van tindre coneixement de les activitats tèrboles i potencialment delictives d’Urdangarín i els seus socis.

Sí, ho sé, però ens hem acostumat tant a no fer-nos estes preguntes que, donat que algun dia ens les haurem de fer, haurem d’anar practicant.

I per acabar, un tuit de Violeta Tena, periodista de El Temps, qui fou capaç de resumir tot l’assumpte en menys de 140 caràcters.

Violeta Tena

Síntesi perfecta.

Anuncis
, , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

6 comentaris a “L’Albufera Olímpica d’Urdangarín”

  1. Francesc Llorens (@f_llorens) Says:

    Quin país, quan creus que no poden fer més circo et fan un powerpoint amb un “monorraíl” i un trenet de cotxets, mentres recalifiquen el que faça falta.
    M’han agradat la selecció de ciutats “nodes d’identitat-Platja de Madrit” i l’autoescola, com a punt fort dels valors del parc natural.

    Resposta

  2. Ignacio Blanco Says:

    Gràcies, Andreu. M’he fartat de riure!

    Resposta

  3. Paco Says:

    Molt bo, Andreu, ja vaig veure les diapos i em va semblar que no entenia res, però ara m’has aclarit que no res tenia sentit

    Resposta

  4. Javi Says:

    Què c*ll*ns és la Puerta de Entrada A la Albufera i per què ha de caure a Pinedo? No hem tingut ja prou els de la zona amb Plan Sur, ZAL…?

    Resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. La Albúfera Olímpica de Urdangarín [cat] - 05/04/2013

    […] La Albúfera Olímpica de Urdangarín [cat] […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: