Dia mundial del soroll: una ració de tòpics i dades zombies, per favor!

24/04/2013

Contaminació

Avui és el dia mundial contra el soroll, una forma de contaminació –l’acústica- que té una història encara molt curta, com la lumínica. Fa massa poc que s’ha començat a percebre com un problema, i només de forma recent l’OMS (Organització Mundial de la Salut) ha publicat diversos materials que tracten els efectes que aquesta pol·lució té sobre la salut de les persones. Caldrà, sens dubte, seguir el tema i els informes que es vagen publicant.

soroll salut

Guia de l’OMS sobre les afeccions a la salut de la contaminació acústica

De totes formes, no volia centrar-me als efectes nocius de la contaminació acústica sobre la nostra salut –sobre la fauna també n’hi ha, i també cada vegada més alarmants- sinó sobre una altra qüestió. El que volia és parlar de les dades zombies, aquelles estadístiques que es van reproduint als mitjans, que tothom copia i ningú no sap d’on procedeixen.

Quantes vegades heu escoltat que Madrid és la segona ciutat més sorollosa del món, després de Tòquio? Jo, moltes. A més, la cosa es reforça amb la nostra experiència personal, subjectiva: tots tenim la percepció que vivim a una ciutat ben sorollosa –al meu cas, València-, i que quan viatgem no ens trobem amb les mateixes agressions sonores.

Però el cas és que, tal i com ens conta Plácido Perera, eixes dades són incorrectes, per dir-ho de forma molt suau. No existeix eixe informe, ni Madrid queda en segon lloc, perquè de fet, no es parlava de Madrid, sinó d’Espanya. Un poc a la manera de les dades zombies sobre malbaratament d’aliments, que s’escampen sense obstacles per la xarxa.

Si llegim l’amic Plácido, i ens capbussem al bloc “Acústica y Sonido”, ens n’adonarem com hem estat vivint a base de tòpics. Una cerca més o menys intensa per la xarxa ens confirma que aquestes classificacions imaginàries que tots usem a les discussions no existeixen: hi ha llistes, certament, però sense dades, ni recolzades per cap organisme internacional. Ni tan sols a SkyscraperCity, un fòrum rigoròs sobre arquitectura i ciutats, se’n surten quan debaten l’assumpte. I de fet, si busqueu a distintes webs i fòrums, es repeteixen altres noms: Nova York, Shanghai, Buenos Aires, Calcuta, Mèxic D.F. Madrid només apareix de forma ocasional, com Tòquio.

Què vull dir, amb tot això? Que hem d’anar amb compte. Si em pregunteu, honestament diré que València és la ciutat més sorollosa a la qual he viscut, i per la qual he passejat. Som els reis de la xaranga, de la festa, els petardos i les bandes de música pel carrer. De les motos trucades i de pitar quan anem dins del cotxe, de parlar a crits i fer obres a hores intempestives. Però és una opinió subjectiva. I per això necessitem dades, mesures, organismes que elaboren classificacions serioses.

La contaminació acústica és quelcom massa seriós per a prendre-s’ho a broma, per a presentar propostes polítiques en base a dades no contrastades, per a viure encara de rendes d’un informe fals que, d’existir, tindria ja més de 20 anys. Calen mapes del soroll, cal més informació, una zonificació adequada, delimitar els riscos per a les persones. Més de nou milions de persones a Espanya conviuen amb nivells sonors que ultrapassen allò recomanat per l’OMS, 65 db, el límit diürn que estableix l’organització. Per a profunditzar en els problemes de salut i les afeccions a les persones, vos recomane els enllaços de les referències.

Recorde quan parlàvem a classe de la Llicenciatura de Ciències Ambientals d’això de les “Altres Contaminacions”. En aquell moment –fa més de deu anys- la contaminació tradicional, és a dir, la del sòl, aigua i aire, és la que importava, sobre la qual s’havien de focalitzar els nostres esforços. A penes sabíem què era una Zona ZAS i el projecte Eco-Light ni tan sols estava redactat: era una contaminació de segona categoria, una cosa accessòria al temari i a la legislació.

noise soroll mapa

Mapa del NOISE (Noise Observation and Information Service for Europe)

Però ara estem al 2013 i és un problema, i cada vegada hi ha més evidències científiques dels seus efectes perjudicials. Fins quan estarem de braços creuats? fins quan continuarem usant dades de fa vint anys? Fins quan no ens preocuparem de saber en quin estat ens trobem, què podem fer per a millorar? Tenim legislació autonòmica, estatal i europea sobre el soroll, però… és suficient? Hem acabat amb el problema?

Jo diria que encara queda molt de camí per recórrer.

La cirereta del pastís

Tòquio, sorollosa? HA! Japó, el país més contaminat acústicament? De cap manera! Tot i que la meua siga només una experiència personal i no extrapolable, he de dir que en cap altre país del món he trobat major tranquil·litat. D’acord, els centres de les ciutats tenen un cert nivell de contaminació acústica, però res preocupant, a no ser que entreu en un pachinko o en un centre comercial, on certament sereu bombardejats per centenars d’anuncis musicals. La resta –els carrers, les cases, el transport públic- gaudeix d’una placidesa gairebé sobrenatural. I per a mostra, i per a trencar tòpics, ací un vídeo d’un tren de Kyoto en hora punta: només escoltareu el sotragueig del tren, i prou.

Referències

Noise Observation and Information Service for Europe

SEA – Sociedad Española de Acústica

Mapa de soroll de l’Ajuntament de València 

Acústica y Sonido

PEACRAM – Plataforma Estatal Contra el Ruido

Burden of disease from environmental noise (Informe OMS – JRC / European Comission)

Night noise guidelines for Europe (OMS)

Secció de la web de l’OMS dedicada al soroll

Anuncis
, , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

One Comment a “Dia mundial del soroll: una ració de tòpics i dades zombies, per favor!”

  1. Guerau Says:

    Ja fa anys que els ciutadans han pres consciència de la contaminació acústica. Conceptes com ara el de ZAS (zona acústicament saturada) són ja ben coneguts. A poc a poc, les lleis, les administracions i la justícia van fent camí en aquest tema. Per exemple és ben significatiu el fet que el 2006 l’alcalde de Vila-real fou condemnat a presó per un delicte de contaminació acústica comés als anys noranta:

    http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/3353/supremo-condena-alcalde-vila-real-ano-medio-carcel-prevaricacion/250465.html

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: