Atur, ciència, l’orgull de la mobilitat exterior i el Primer de Maig

La ministra Báñez, no sé si amb intenció de fer gràcia, va inventar-se allò de “mobilitat exterior” fa poques setmanes. I a mi, perdoneu-me, però no em dibuixa cap somriure a la faç, ni em fa albirar cap esperança; menys encara després de conèixer les últimes dades de l’atur, dramàtiques estadístiques que ens mostren la verdadera magnitud de la tragèdia. Que per què? Al meu (ex)laboratori d’Ecologia, que fa pocs anys bullia de col·laboradors, doctorands i investigadors (fins al punt que era difícil moure’s entre les lupes i els cultius!) ara hi ha un silenci eixordador. Al setembre marxava a Mèxic un company que ha dedicat quasi deu anys a l’estudi del llac de l’Albufera, aportant dades noves i molt rellevants sobre el funcionament i la història del lluent. I quan dic marxava, ho dic en aquell sentit de “fer les Amèriques”, dels meus rebesavis, d’anar allà a vore què hi trobaven i potser, només potser, tornar cobert de glòria i pells. El cas, però, és que un poc després de Javi, qui es troba feliçment establert a Ensenada, marxà Olivier a la seua Bèlgica natal: un investigador poliglota –ara que diuen que això és la panacea-, que no ha deixat de publicar a les revistes de referència del camp i participar en estudis punters. Ho feu després de mesos de buscar i no trobar, d’entropessar amb la tossudíssima realitat espanyola d’abandonament de la I+D. Al març, ens deixà Maria, especialista en les mallades de l’Albufera i sistemes marjalencs valencians: ha trobat una plaça a la República Txeca, i tots li hem desitjat, com no podia ser d’altra manera, la millor de les sorts. Són només tres exemples que reflecteixen una realitat: passadissos buits, desànim, estudiants que ja no tenen interès a investigar –tan sols han de mirar per un forat quin futur els espera!-, una universitat que trontolla amb els ciments fent-se fang. Avui mateix ha arribat un correu electrònic al personal de les universitats valencianes: la Generalitat no té diners, i ja vorem quan podrà pagar, qui sap si el 2 de maig.

Olivier laboratori

Olivier, al laboratori.

És això la mobilitat exterior de la que parla Báñez? És eixe el model d’innovació del qual parla Fabra? Si es així, apaguem i anem-nos-en, i mai millor dit. Però el cas és que els eufemismes són flexibles i hi caben, malauradament, moltes coses més. Perquè eixa dèria del jovent per moure’ns arreu de l’estranger no es circumscriu al sistema de recerca científica que està triturant el PP: tinc amics dissenyadors, enginyers, músics, filòlegs que no han tingut més remei que pegar a fugir, que fer les maletes amb una llàgrima a la galta i un adéu que encara no saben si serà definitiu.

No diré que vinc, però en tinc, de família d’emigrants: la conserve a Regne Unit, França i Alemanya. Mai no vaig vore amb cap pàtina de romanticisme això d’haver d’escapar del teu país, per la misèria, la fam, l’atur, la persecució ideològica. Aquesta emigració, aquesta “mobilitat exterior”, és una destrossa-vides, una forma de truncar l’esperança i l’avenir de milions de persones, una perversa i caríssima hipoteca per al país. No és cap orgull haver de marxar del país perquè et neguen tota oportunitat, com diu Esperanza Aguirre. No és ni positiu, ni senyal de que les coses milloren: és una sagnia, la pitjor de les notícies per a qualsevol estat que s’ha gastat centenars de milers de milions d’euros en formar a la que tothom considera la generació més preparada de la història i ara veu com se li escapa de les mans. (Qui sap si això de l’ex-lideresa no és una forma molt retorçuda d’esperonar els seus fills, addictes, pel que sembla, a la mamandurria i a xuplar de la mamella pública)

Mostres

Això -la ciència, la recerca, la investigació bàsica- també és treball, per molt que diguen Guindos, Fabra i companyia.

Perquè, això no ho hem d’oblidar mai, la gent que se’n va ara, se’n va per a no tornar. Potser no tots, però ja no és una ixida boomerang a l’estranger. No és un erasmus, no és una estància de doctorat, no és una post-doctoral de només dos anys, no són sis mesos servint cafès a Londres i aprenent l’idioma per a fer el viatge invers, més madur, format i amb experiència. No: aquesta emigració, la dels qui estem entre els vint-i-cinc i els trenta-cinc-anys, és la que ens contava el mestre Enric Valor a la rondalla “El castell d’entorn i no retorn”. La nostra és una lentíssima, negra processó murs enllà, per a no tornar, per a fer una vida a l’altra banda de l’oceà. I per al país, no cal dir-ho, una autèntica catàstrofe perdre a qui ha estat formant tots estos anys.

I avui, primer de maig, Dia Internacional dels Treballadors, reclame des d’aquesta modestíssima tribuna, un canvi de rumb. Sóc tan sols una veu més –i és així que ha de ser. Però no per això hem de quedar-nos callats, no per veure que allò que exigint és evident, és tan clar que fa mal tocar-ho amb la punta de les paraules i no poder ensumar-ne ni l’olor.

He dit que no parlava només de ciència, però ja veieu què hi ha a la barra lateral: sense ciència no hi ha futur. Sense els treballadors –treballadors, perquè ho som: no som universitaris amb la síndrome de Peter Pan, ni quatre frikis amb bata i ulleres de plàstic- de la ciència, no hi ha tan sols possibilitat d’eixe futur. O ho comencem a tindre clar o ja podem aprendre tots a fer malabars amb els gots de cubata i els bolquers d’ancians.

Sin ciencia

Ho repetiré fins que em quede afònic: sense ciència no hi ha futur. Punt.

Advertisements
, , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

7 comentaris a “Atur, ciència, l’orgull de la mobilitat exterior i el Primer de Maig”

  1. Juan Says:

    Qué te voy a contar que no sepas pero, los que hemos cambiado de rumbo en diferentes ocasiones se nos hace difícil pensar en otro cambio a los 57 años y con una hipoteca de 850 euros al mes. Recuerdo lo que comentaba hace unos meses en Facebook, la Libertad y las Conquistas Sociales no son regalos de nuestros “gobernantes” son eso: “Conquistas Sociales y Libertad” que has de afianzar cada día si no quieres que algunos vengan a quitartelo todo…
    Enhorabuena por este blog, mis felicitaciones, Juan

    Resposta

    • andreuescriva Says:

      Toda la razón, Juan… Yo aún confío en cambiar el rumbo, no sé si de forma demasiado ingenua. Pero hay que hacerlo bien, y hacerlo ya.
      Gracias por las felicitaciones 🙂

      Resposta

  2. Toni Pérez Says:

    Sin darme cuenta me he hecho seguidor tuyo a través de este magnífico blog (del que por cierto, no recuerdo como llegué a él) y aunque solo haya dejado algún comentario en contadas ocasiones, en esta no puedo resistirme a entrar de nuevo, pero solo a felicitarte, y si puedo con estas palabras, animarte.

    Imagino que recibir ánimos de alguien a quien ni siquiera conoces, de poco o nada puede servirle a uno, pero al mismo tiempo que leía este artículo me estaba preguntando: -¿y si fuera yo uno de los diputados del parlamento valenciano el que lo estuviera leyendo?, y puestos a soñar: -¿y si al llegar mañana a dicho parlamento, al tomar el café con mi mejor compañero de partido y comentarle que el artículo que leí anoche de un tal Andreu Escriva me hizo reflexionar sobre la absurda asfixia a la que estamos sometiendo a la Ciencia en esta Comunitat en particular, y en el estado en general, me encontrara como respuesta del citado compañero de partido: Joder, yo también lo leí y pensé lo mismo-….

    Pues eso, que metido ya a soñar en ese mundo de color, ilusión y fantasía, pipas, chocolate, caramelos, palomitas (como dirían Siniestro Total) me gustaría que esta entrada, o artículo (creo que “entrada” es lo apropiado) les llegara a todos y cada uno de los diputados que hoy ponen sus posaderas en las cortes valencianas. El “NO” ya lo tenemos, pero viendo como con tan pocas palabras y ejemplos has conseguido concentrar emotividad, dolor, frustración, y desesperanza, he pensado…..¿acaso entre tantos diputados no tendremos los suficientes con la mínima sensibilidad para que no se replanteen muchas cosas al encontrarse en sus respectivos buzones de correo una carta así.

    Si se te ocurriera hacerlo, publícalo en todas partes. Me has provocado un sueño que pudiendo acabar bien va camino de convertirse en pesadilla.

    Resposta

    • andreuescriva Says:

      Muchas gracias por tus palabras, Toni, de verdad. Son comentarios como el tuyo los que animan a seguir adelante, a contar lo que veo, a tratar de hacerlo cada vez mejor, y a intentar llegar a más gente. Gracias, de nuevo 🙂
      Sobre los diputados, hay muchos que son conscientes de este drama y, si bien es cierto que no hay una solución única y efectiva al 100%, sí que lo es que está en su mano que esto sea un asunto prioritario. El Consell, por su parte, se dedica a desmantelar lo que hay: no existe otra forma de definirlo.

      Resposta

  3. Dr. Litos (@DrLitos) Says:

    Deprimente imagen, y la vemos a diario… qué lástima disponer de un patrimonio ecológico como el que tenemos, y no poder estudiarlo, aprender de él, mejorar nuestra forma de cuidarlo… y así con todo. Ni siquiera algo tan “nuestro” es capaz de mover las conciencias de “los de arriba”, pero bueno, si tampoco lo hacen por conservar a trabajadores cualificados que curarán las enfermedades que nos asolan a diario… en fin, no hay por dónde cogerlo.

    Tu mensaje debe decirse alto y claro, esto no es viajar para formarse, o para enriquecerse laboralmente; es una huida, o como dije yo en su momento no es una fuga, es un secuestro (porque los que saben ver el talento y la oportunidad, no dejarán que vuelvan fácilmente a escapárseles).

    Mucho ánimo para tus compañeros y gracias por compartir estas palabras que no por decirse mucho dejan de ser necesarias.

    Resposta

    • andreuescriva Says:

      Gracias a ti, Carlos. Creo que la cuestión es decirlo muchas veces, entre todos, que se visualicen ejemplos claros de qué significa esa fuga. Cuando ves que cancelan líneas de investigación muy prometedoras sobre cáncer, sabes que con lo tuyo -bichitos del agua- no dudarán ni un segundo.
      Y aún así, confío en que en algún momento les entre en la mollera.
      Gracias por pasarte 😉

      Resposta

  4. Javi Says:

    Muchas gracias por esta fantastica reflexión….ojala esto cambie, ojala mi (nuestro pais) retome el rumbo correcto…ojala…algun dia pueda regresar a mi pais como me (nos) merecemos todos los que hemos aportado y luchado por un pais que a la primera de cambio nos da la espalda….

    Javi (Ensenada, Mexico)

    Investigador del IIO (UABC, Baja California)

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: