Transgènics: per què sí?

09/05/2013

Transgènics

[Aquest és un text que em van demanar com una col·laboració amb el setmanari La Directa, on s’enfrontarien dues opinions al voltant dels transgènics. A mi em tocà defensar-los, i aquest fou el resultat, constrenyit per l’extensió de 2500 caracters -no dóna temps a res!- i no saber exactament de què parlaria l’altre convidat. Potser ara canviaria alguna cosa, però ho deixe tal i com es publicà el 6 de març de 2013 -això sí: la negreta és meua. Gràcies a Maria Manyosa per l’oportunitat i per la seua paciència]

Transgènics: per què sí?

Aquesta no és una defensa aferrissada dels transgènics, tan sols una invitació a repensar algunes idees preconcebudes sobre els aliments modificats genèticament. Dic aliments perquè no crec que ningú puga estar en contra, per exemple, de la insulina segura i barata que s’obté de bacteris transgènics, en compte d’extreure-la de vaques i porcs, mètode que causava al·lèrgies i problemes immunes als diabètics. Vist doncs que el problema no és de la transgènesi (tan sols és una ferramenta), podem classificar els problemes atribuïts als aliments transgènics en tres grups: de salut humana, ambientals i de monopoli empresarial.

Segons el que sabem actualment, els transgènics no ocasionen problemes a la salut humana: cap estudi rigorós ho ha pogut demostrar. L’últim que ha saltat a la premsa, l’alarmista i poc rigorós estudi de G. Séralini (el dels ratolins amb tumors), fou rebatut immediatament per tota la comunitat científica. No us demane que em cregueu perquè sí: per a comprovar les meues paraules, tan sols fa falta fer una cerca en revistes especialitzades. Els aliments transgènics passen per molts més controls que els aliments convencionals; tant de bo la soja ecològica que causà vora 50 morts l’estiu de 2011 hagués tingut la mateixa traçabilitat a la UE que els OMG (Organismes Modificats Genèticament).

Sobre els problemes ambientals, és cert que cal evitar interferències amb l’ecosistema. Moltes plantes transgèniques son estèrils, per tal de reduir a zero les possibilitats d’hibridació. A més, la majoria no tenen espècies properes amb les qual hibridar-se. I allà on sí que n’hi ha, s’estableixen proteccions i s’avalua el perill. O bé no se sembra, i prou.

Monopoli de facto n’hi ha, com també existeix a les llavors tradicionals. I potser, en part, n’hi ha perquè només les grans empreses poden assumir els costos de tota la recerca que requereixen els transgènics, així com les traves burocràtiques associades. Una major implicació del sistema públic de recerca ajudaria a trencar el monopoli i faria més transparent la investigació en OMG. Arrencar camps de cultius experimentals de centres d’investigació biotecnològica no és la millor forma d’acabar amb l’opacitat de certes empreses.

En el fons, tot és qüestió de posar-ho a una balança: beneficis i desavantatges. Per què rebutjar a investigar, en un context de crisi, canvi climàtic i població creixent, plantes que necessiten menys aigua i toleren millor la salinitat, arròs que incorpore vitamina A i ajude a pal·liar greus problemes sanitaris a països subdesenvolupats, blat per a celíacs? Portem mil·lennis menjant aliments manipulats genèticament; ara tan sols ho fem amb moltíssima més precisió i coneixement.

La directa

Tal i com quedà a La Directa.

Anuncis
, , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

4 comentaris a “Transgènics: per què sí?”

  1. xato Says:

    Es pot penjar la foto amb millor resolució? He intentat llegir el text de Xavier Mas però resulta il·legible i a la web de La Directa no he trobat la publicació.

    Resposta

  2. Elba Says:

    No acabe d’entendre el comentari sobre el problema ambiental dels transgènics. Se suposa que hem d’acceptar cultius i més cultius transgènics per tots els motius que argumentes, però que aquestos han d’estar aïllats de la natura? I com es fa això? Vull dir… com salvem el problema ambiental dels transgènics?

    Resposta

  3. andreuescriva Says:

    De la mateixa forma que salvem el problema ambiental de qualsevol altre cultiu, que també són plantes ultra-modificades i que poc o res tenen a veure amb els seus parents naturals. Si plantes dacsa transgènica a Espanya ja pot dispersar-se tot el que vullgues, que no té amb què hibridar-se. És un aïllament sexual, no espacial.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: