Els reptes ambientals del País Valencià en 2013

06/06/2013

Medi Ambient

Després del post d’ahir, que no era especialment esperançador, avui vull enfocar l’efemèride del Dia Mundial del Medi Ambient d’una altra forma: repassant els reptes ambientals que té el nostre país aquest any. El 2013 serà un any crític, al qual haurem de vigilar molts aspectes i estar pendent de nova legislació. Que per què? Per tot açò (i com deia un professor meu de l’escola, no estan tots els que són, però són tots els que estan. Ja m’enteneu).

  • FOREST I MUNTANYES: després d’un any amb un debat intens sobre el nostre forest, a compte dels terribles incendis de 2012, serà un tema recurrent. Caldrà vigilar si s’han realitzat actuacions preventives, el compliment del pressupost (i les xifres unflades i irreals que Castellano acaba de proporcionar), l’aplicació i els treballs forestals, minvats per l’ERE de VAERSA (que també afectaran als Parcs Naturals). A banda, s’ha aprovat el PATFOR, una ferramenta essencial per a la gestió forestal i la dinamització medi rural. Caldrà estar atents a canvis d’última hora, aprofitaments del bosc (no només parlar de biomassa: cal tindre en compte totes les externalitats positives de l’ecosistema forestal), les condicions d’aprovació i les primeres passes. En qüestions de territori rural, el fracking tindrà també el seu espai d’actualitat davant les pressions per a autoritzar prospeccions a l’interior de Castelló. L’escenari actual indica que no es realitzaran les prospeccions: la pressió a nivell municipal és altíssima, per bé que a nivell autonòmic el PP haja aplicat la seua majoria parlamentària per a autoritzar-ne la pràctica al nostre territori.
Mosquera

La Vall de Mosquera, a Espadà, una de les joies forestals dels valencians.

  • RESIDUS: 2013 serà l’any al qual s’aprovarà Pla Integral de Residus, el PIR, o això pareix, perquè ja es comença a olorar una jugada mestra de passar-li la pilota a qui vinga després. Aquest serà l’eix central per a parlar de residus i totes les infraestructures associades, especialment d’incineradores. El tema de la valorització energètica de residus està sobre la taula i caldrà abordar-lo. Un estudi recent i molt rigorós a Espanya troba una relació significativa entre les incineradores i determinats tipus de càncer: aquesta investigació ja és la nova referència d’associacions ecologistes per a posicionar-se en contra i, al contrari que altres informes, aquest gaudeix de prestigi i cal prendre’s les conclusions molt seriosament: no és cap estudi alarmista Si voleu més informació sobre incineradores, en vàrem parlar ja fa un temps per ací. Haurem doncs de ser capaços de plantejar una alternativa clara i definida: no val això del “no per sistema” i ja està. Tampoc no val fer no fer res i deixar-ho com està: els abocadors -finits- no són cap solució.
Abocador Dos Aguas

L’abocador de Dos Aguas, València. (Autor: Kai Försterling; Font: EFE)

  • PARCS NATURALS I BIODIVERSITAT: al 2013 s’acabarà fent efectiu l’ERO de VAERSA (si no ho impedeixen els tribunals), que retallarà dràsticament el personal dels Parcs Naturals. Aquesta disminució de d’efectius afectarà tots els àmbits de gestió, especialment aquells destinats a la comunitat educativa, però també els treballs diaris que es duen a terme o la vigilància sobre pertorbacions ambientals. El CEAM també acaba de patir un altre ERO que ha acomiadat 15 treballadors: el nostre coneixement del medi es vorà limitat. Per altra banda, a 2013 escoltarem parlar d’espècies invasores: apareixeran més silurs, continuarà l’amenaça del caragol poma i probablement s’afegirà la vespa asiàtica. Cal insistir per a que la Conselleria prenga les mesures oportunes: el cost econòmic d’una espècie invasora pot ser de molts milions d’euros, com ho demostra el musclo zebra.
Marjal dels Moros

La Marjal dels Moros (Sagunt-Puçol), un espai amb una avifauna rica i diversa, al qual li manca la protecció que mereix.

  • NOVA LLEI URBANÍSTICA: el model territorial es revisarà durant aquest 2013, amb l’aprovació de la nova llei urbanística. Caldrà revisar-la, però no només això: més enllà de les al·legacions puntuals, un model alternatiu és la única forma de que els ciutadans visualitzen la oposició representa una alternativa en tots els àmbits. Cal reivindicar una visió distinta del territori, denunciar l’abandonament per part del PP de l’ordenament territorial i posar en qüestió el seu model, ara que hi ha intents per tornar unflar la bombolla urbanística una vegada més. No podem tornar enrere.
MAPA PARC RETOLAT

Mapa -radiografia- d’un Parc Natural del Túria que neix mort, i malalt. El model que no ens podem permetre.

  • CANVI CLIMÀTIC: el Canvi Climàtic hauria d’estar present a tota l’acció de govern: des de l’estalvi energètic fins la gestió urbanística, passant per la mobilitat a les ciutats, la gestió hídrica, les actuacions als espais protegits o la política industrial. El PP oblida se n’oblida sistemàticament, i tan sols realitza accions aïllades, com la inauguració d’un Observatori del Canvi Climàtic a València: un bon gest mal executat. Tampoc no confie molt, malauradament, a la nova “Comissió de Coordinació de  Polítiques de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana”, creada el 4 de gener i de la qual no se sap res des d’aleshores. Cal impregnar tota l’acció política amb el medi ambient, però molt especialment amb el Canvi Climàtic: no serà un problema circumscrit tan sols a 2013, però ha de ser sens dubte l’eix de la política ambiental al govern en 2015. És bàsic, doncs, preparar des d’abans les línies mestres i tindre clares les alternatives i propostes en el període 2013-2015.
Horaris OCC

Els horaris de l’Observatori del Canvi Climàtic, sempre posant-ho fàcil al ciutadà.

Panell OCC

Un panell de l’Observatori del Canvi Climàtic, que no predica amb l’exemple. Pitjor és el que està situat a la ronda sud, prop del CC El Saler: zero impacte, pocs peatons, malbaratament de llum.

Crec honestament que 2013 serà un any clau. Si finalment s’executa l’ERE de VAERSA, s’aprova el PIR, es desenvolupa el PATFOR i es vota la nova llei d’Ordenació Territorial, el marc de la gestió ambiental al País Valencià haurà canviat substancialment. No dic que tot siga negatiu; de fet, crec que el PIR, el PATFOR i la nova llei urbanística són essencials (no cal ni mencionar que m’opose frontalment a l’ERO en VAERSA). Són ferramentes potents que ens han de permetre als valencians gestionar el nostre entorn, decidir el model territorial, marcar línies mestres i prioritats. Ja veieu que no sóc del “no per sistema”. Tanmateix, això que em preocupa, allà on rau el perill, és en les esquerdes legislatives, en el marc conceptual del nou ordenament legal, en el vernís –o l’estructura, fins i tot- amb el qual el PP sembla disposat a recobrir tot el nou articular legal. Desarrollismo reloaded, i qui sap si ens desmaiarem després d’hiperventilar, tractant de tornar a unflar una bombolla de ciment que ja no dóna per a més.

Anuncis
, , , , , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: