Recuperant una entrevista a Paco Sanz, de Xúquer Viu

11/06/2013

Aigua

Fa uns quants anys, cap al 2006, i quan la guerra de l’aigua estava encara oberta, Xúquer Viu desenvolupà una tasca fonamental: explicar, amb paciència, pedagogia i enfrontant-se a qui fora, que “lo riu és vida”, com diuen a les terres de l’Ebre. Era l’època de “Claro como el agua”, la ressaca de les paelles al riu i les garrafes de l’Ebre compartides amb Valcárcel. Avui, Xúquer Viu continua treballant igual que aleshores, igual que quan es va fundar, amb el mateix convenciment, però això sí: amb més experiència

Aleshores –al 2006- jo gestionava una web de temàtica ambiental, “El medi ambient al País Valencià”, i vaig proposar-li a Paco Sanz, qui era el portaveu de l’associació, si li abellia fer una entrevista digital en col·laboració amb el traspassat “Diari Parlem” (vinculat a Valencianisme.com i el domini del qual ocupa actualment una empresa japonesa: què coses té internet!). El cas és que li vaig demanar una entrevista via correu electrònic a Paco i ell, amable i disposat, em va dir que cap problema. Amb la col·laboració dels lectors de la web pròpia i del diari valencià, vam realitzar-li una extensíssima entrevista que avui vull recuperar. Que per què? Perquè, en primer lloc, ja no està disponible enlloc, i crec que paga la pena que tinga un raconet al ciberespai, per l’esforç que hi posàrem diverses persones. I, en segon lloc, perquè malauradament, set anys després, continua sent necessari per què el transvasament de l’Ebre era un despropòsit, per què eixa ànsia per part del Partit Popular per a recuperar-lo a l’agenda política és un moviment desesperat, sense recorregut ni possibilitats de materialitzar-se. 

(L’entrevista la publique tal i com ho vaig fer fa set anys: sense tocar-li una sola coma al text de Paco Sanz, qui respongué per correus en pocs dies. Gràcies de nou pel seu consentiment per a re-publicarla. Jo, òbviament, retocaria les preguntes, el text, i demés, però ja sabeu que tinc per norma no revisar escrits anteriors.)

 

paco sanz

Per fi podem publicar l’entrevista que vam realitzar amb la vostra col·laboració a Paco Sanz, portaveu de Xúquer Viu. Ens han respost a una bona tanda de preguntes, i de veres que val la pena llegir-se l’entrevista: s’aprèn i ens informem. 

Ja sabem que heu repetit en nombroses ocasions el perquè de la vostra oposició a l’anterior traçat del transvasament, però podríeu explicar per què, si en teoria s’extreu la mateixa aigua del Xúquer, un dels dos té un impacte ambiental sensiblement major?

En primer lloc aclarir que Xúquer Viu sempre ha defensat, i continua defensat, l’anomenada solució Alacant, sense transvasament. L’explicació del perquè la presa des de l’Assut de la Marquesa és menys mala per al riu que la de Cortes és ben senzilla: Cortes es troba a 100 km de la desembocadura, el fer un forat en aquell punt suposava deixar sense garanties de cabal el riu en aquest 100 km. Tots els esforços per recuperar cabals de Castella la Manxa, que és la principal causa del declivi del Xúquer, hagueren segut un poc inútils, ja que amb la presa a Cortes l’aigua del Xúquer hauria anat camí de les terres del sud deixant en sec la resta del riu. Fer la presa a la Marquesa, sense ser la solució ideal, és una solució que permet que l’aigua complixca la seu funció ambiental al riu, és a dir, que l’aigua baixe pel riu. Ara el que hem de garantir és que el riu Xúquer tinga per fi un cabal ambiental, incloent-hi el seu estuari (és a dir, els 3 km entre la Marquesa i la desembocadura).

Respecte a l’impacte ambiental, és clar que és molt major l’impacte del transvasament amb la presa d’aigües des de Cortes, travessant la Mola de Cortes, el Massís del Caroig i la Serra d’Enguera que el transvasament des de la Marquesa, sobre tot perquè s’ha aconseguit modificar el traçat inicial al seu pas per la Costera de manera que s’evita foradar la Serra de Requena i la Serra de les Agulles i s’aprofita el corredor d’infraestructures de la Costera.

Sobre un aspecte que molta gent continua sense entendre: si l’aigua, en teoria, ha d’arribar igual, vinga de Cullera o de Cortes de Pallás, què més els fa als usuaris del Vinalopó canviar la presa per una més respectuosa amb el medi ambient i el propi riu? Per què eixa aversió per l’Assut de la Marquesa?

Durant tot el temps els responsables de la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó dit que l’aigua els feia falta per la seua agricultura i per recuperar els aqüífers sobreexplotats de l’Alt Vinalopó. Malgrat això, resulta que quasi la meitat de l’aigua del transvasament havia d’anar per a subministrament urbà, particularment a l’Alacantí, Mitjà Vinalopó i Marina Baixa. L’interès exclusiu en que l’aigua fos la de Cortes està en que no es vol l’aigua per a regar, sino per urbanitzar. D’altra manera no s’entén perquè es rebutja l’aigua de la Marquesa, la qual té una qualitat perfecta per a usos agrícoles.

Connectar la futura demanda urbanística il•limitada a Cortes implicaria literalment dessecar el Xúquer i un perjudici per els usuaris agrícoles d’aigües avall, que veurien reduïts els cabals disponibles per a eixos usos.

És a dir que per als especuladors de la rajola el transvasament des de Cortes és un negoci rodó: mitjançant un obra d’interès general de l’estat (és a dir, fortament subvencionada) obtindrien aigua de qualitat a baix cost i sense a penes necessitat de tractament, amb un subministrament segur, per realitzar els “pelotazos” urbanístics que desitjaren.

La lògica darrere del transvasament des de Cortes, era agafar l’aigua del Xúquer de millor qualitat per fer negoci a Alacant, i reomplir el Xúquer a la Ribera amb l’aigua d’escassa qualitat del derogat transvasament de l’Ebre. Un plantejament del tot inacceptable.

Una de les nostres reivindicacions en aquest sentit és que a mesura que es van posant en funcionament les desal•ladores i amb això nous volums d’aigua a la costa, s’hauria de deixar d’extraure aigua dels pous de l’Alt Vinalopó que es feien servir per abastament urbà a la costa. D’aquesta manera, la desal•lació contribuiria a la recuperació dels aqüífers sobreexplotats del Vinalopó.

Xúquer viu

Què en penseu de la  proposta dels usuaris del Vinalopó, que parlen de l’assut d’Antella?

Respecte a la proposta d’Antella, és igual d’insostenible que la de Cortes, ja que suposaria deixar tot el Baix Xúquer, més de 50 km sense garanties de cabal ecològic. De totes maneres el que volen des dels usuaris del Vinalopó és marejar la perdiu, per a tornar a Cortés.

Per finalitzar amb el tema de la presa d’aigua: quina és la solució que Xúquer Viu consideraria la més adient?

La millor solució, des del nostre punt de vista, és l’anomenada solució Alacant que consisteix en resoldre els problemes hídrics de les comarques del sud amb una combinació d’estalvi, eficàcia, reutilització i dessalació. Sense tuberia.

Considereu que, tal i com s’ha dit des d’alguns àmbits, finalment Xúquer Viu ha claudicat davant les pressions i no ha adopta una postura tan rígida com s’esperava, donant per bo el canvi de traçat? Ens pregunten el perquè d’haver acceptat el canvi si la fita que buscava la vostra plataforma era l’eliminació de la tuberia.

L’objectiu de Xúquer Viu és la recuperació integral del Xúquer i els seus afluents i de l’Albufera de València. No és cert que hagem claudicat, sinó que hem aconseguit amb la nostra pressió i amb el suport de moltes organitzacions i persones canviar un projecte que estava executat en quasi un 50%. Podem estar orgullosos, tots i totes, d’haver aturat la principal amenaça que teníem sobre el riu: el transvasament des de Cortes. Si s’analitza en profunditat la conjuntura social i política valenciana és molt el que s’ha avançat.

Ja sabem que a alguns els haguera agradat que hagueren mantingut el rebuig total a les dues tomes dient que una i altra eren iguals, encara que això haguera suposat que a hores d’ara estaria foradat el Caroig i la presa des de Cortes seria una realitat. En el canvi de presa per part del Ministeri ha segut fonamental el nostre punt de vista a l’igual que els dels regants tradicionals i els ajuntaments de la Ribera del Xúquer.

Als que opinen d’eixa manera cal recordar-los que a 2 setmanes abans que s’anunciara el canvi de traçat i de presa d’aigües s’efectuà una visita per tot l’alt a Cortés de Pallàs amb alcaldes (PSOE i PP), agricultors, empresaris alacantins, alts càrrecs de l’administració, etc. Favorables al transvasament des de Cortes que es fregaven les mans amb el transvasament, i que les tuneladores, a les que Xúquer Viu va detindre en diverses ocasions, anaven a començar a foradar el Caroig l’1 d’agost de l’any passat, fent irreversible l’obra. Afortunadament 3 dies abans s’aconseguí canviar el projecte.

Nosaltres hem dit sempre el mateix: que la solució de la Marquesa no és la nostra solució, que, des del nostre punt de vista, no és necessari fer un transvasament per solucionar els problemes hídrics al Vinalopó i que el canvi de presa no perjudica, com ho feia l’anterior projecte, les possibilitats de recuperació del riu.

Per què creieu que el transvassament de l’Ebre es va paralitzar amb tanta rapidesa i el Xúquer-Vinalopó, que és el mateix però a una escala més reduïda, no només no s’ha parat sinó que s’ha afirmat que és absolutament imprescindible per part dels qui han derogat el PHN?

El transvasament de l’Ebre i el del Xúquer formaven part de la mateixa política insostenible de la vella cultura de l’aigua. El transvasament del Xúquer depenia del de l’Ebre. Una volta cancel•lat un, s’hauria d’haver cancel•lat l’altre. Però la situació no era la mateixa que a Catalunya. Per a començar aquell era un transvasament extern, o siga d’una comunitat a altra, mentre que aquest és tracta d’un transvasament intern, disfressat de solidaritat entre valencians. Per a continuar la situació política al País Valencià no és igual que a Catalunya. Ni el PP és CiU, ni el PSPV és el PSC.

A més a més, la Comissió Europea va prendre la decisió de no finançar el transvasament de l’Ebre i encara pràcticament no hi havien començat les obres. En el cas del Xúquer-Vinalopó, el govern espanyol havia aconseguit que la Comissió Europea posara 80 milions d’euros (un 33% de la inversió), en base a uns informes que posteriorment es demostraren erronis, i les obres estaven ja en marxa.

També cal tindre en compte també les fortes pressions exercides des d’Alacant, no sols al sí del PP sinó també al sí del PSPV, i com no, la manipulació informativa a la qual tot el tema del transvasament i de l’aigua en general ha estat sotmets, i continua estant sotmets, especialment pel que fa als mitjans de comunicació públics valencians.

XUQUER-VIU-PANCARTA-NO-SOBRA-AIGUA

Com valoreu les “apropiacions” del mèrit del canvi de traçat per part d’algun partit? També ens indiquen que potser estaria bé aclarir el perquè de la dilació en la resposta (una setmana) quan es va formular aquesta afirmació. Va ocórrer quelcom al si de Xúquer Viu? 

No entrem en valoracions respecte a partits. Ningú pot atribuir-se el mèrit d’aconseguir cancel•lar la presa de Cortes. Ha segut una consecució col•lectiva, en el que Xúquer Viu ha jugat un paper destacat, d’aglutinador, però en la qual ha segut molt important la implicació dels regants de la Ribera, en especial dels de Sueca i de molts ajuntaments, que malgrat les directrius contràries del seu partit recolzaren les nostres reivindicacions. També han participat activament i des del principi els partits del “Compromís pel Xúquer i l’Albufera” (EUPV, Bloc, ERPV, Els Verds i Els Verds-Esquerra Ecologista), els sindicats de treballadors i agraris, els grups ecologistes i moltes organitzacions socials.

Cal remarcar finalment la sensibilitat de la ministra Cristina Narbona, amb la qual hem tingut una bona sintonia i coincidències importants.

Al si de Xúquer Viu sempre hem segut prudents i respectuosos amb les qüestions partidistes, i sempre hem tingut clar que la nostra prioritat és intentar fer allò que siga millor per al riu, exercitant la democràcia i arribant a les nostres decisions mitjançant la deliberació d’arguments i la construcció de consens.

Creieu que el govern espanyol (PSOE) està compromès amb una nova cultura de l’aigua?

La decisió de cancel•lar el transvasament de l’Ebre ha segut un pas important en eixa direcció que s’ha repetit, parcialment, amb la reconsideració parcial del canvi de presa al Xúquer i amb altres actuacions. Però al costat d’aquestes decisions positives trobem altres de signe contrari. Encara falta molt per a poder afirmar que el govern està compromès amb una nova cultura de l’aigua. Les pressions sobre l’aigua són molt grans i no es prou que el govern central canvie el seu enfocament de la política de l’aigua, també ho ha de fer el govern autonòmic i la societat en general, que a hores d’ara es troba immersa en un mar de confusió i manipulació orquestrada. De totes maneres cal recordar que de l’avaluació que els grups ecologistes feren dels 2 primers anys de govern, sol salvaren al Ministeri de Medi Ambient.

Teniu contactes amb organitzacions de les comarques del sud d’Alacant, com els usuaris i regants del Vinalopó o la plataforma Aigua i Diàleg? Hi ha alguna mena de col•laboració?

Tenim una excel•lent relació amb els companys i companyes d’Aigua i Diàleg amb els que tenim un alt nivell de sintonia. Els hem visitat a Alacant i ells ens han tornat la visita a Sueca. És molt important que a Alacant treballe una organització com “Aigua i Diàleg” amb criteris de la Nova Cultura de l’Aigua, en unes comarques on la manipulació i la demagògia assoleixen el seu grau més alt.

L’agricultura no és precisament el motor de la nostra economia, ja que aporta no més del 4% del PIB valencià: com és possible doncs que una obra pública de l’envergadura del Xúquer-Vinalopó es reclame en nom quasi exclusiu dels agricultors? Hi havia –i hi han- interessos ocults davall l’escut humà dels agricultor?

Naturalment. Andrés Martínez, el president de la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó és un promotor immobiliari que en camps de la seua propietat pretén fer 1.200 xalets i un camp de golf. Per això el seu rebuig a l’alternativa de la Marques i el seu empeny en que el transvasament es fera des de Cortes amb l’aigua llesta per regar els camps de golf, els jardins, les piscines i abastir els milers de nous xalets. Ja no s’amaguen i diuen clarament que volen aigua per a fer noves urbanitzacions i PAIs. Sabem que entre els agricultors del Vinalopó hi ha molt de malestar amb Andrés Martínez i altres dirigents de la Junta Central d’Usuaris que estan completament manipulats pel PP i que no representen els interessos de l’agricultura tradicional si no els de l’agricultura immobiliària, que en lloc de raïm planta rajoles. Alguns voldrien trencar amb aquests personatges, però hi ha por. La pressió és tremenda.

Parlant d’agricultura: què passa amb el pla de modernització de regadius de 2001? Quin és el seu estat d’execució i a qui li correspon la responsabilitat per finançament insuficient i retard?

Nosaltres no tenim tan clar la necessitat d’aquesta modernització en unes comarques on el paper ambiental dels retorns i sobrants de rec són tan importants.

A més, els comptes dels estalvis d’aigua s’han de fer tenint en compte aspectes ambientals. Així, si els retorns del rec a manta acompleixen funcions ambientals tals com la recàrrega de l’aqüífer de la Plana Sud de València i donar aigua a l’Albufera de València i al propi riu. A l’hora de calcular els estalvis de la modernització s’haurà de preveure que els volums d’aigua que fan aquestes funcions ambientals hauran de continuar arribant tant a l’aqüífer com a l’Albufera i al riu, i per tant l’estalvi net del canvi de sistema de regadiu es veu francament molt reduït.

Dit això, és cert que és la Generalitat la principal responsable del retràs de les obres. I pel que fa al tema del transvasament Xúquer-Vinalopó, cal recordar que una de les condicions posades per la Comissió Europea per finançar aquest projecte és que l’aigua a transvasar haurà de provenir dels estalvis de la modernització dels regadius en la Ribera del Xúquer. És a dir que, fins no estiga finalitzada i en funcionament en totes les seues fases la modernització no se hauria d’enviar ni una gota d’aigua des del Xúquer cap el Vinalopó.

Tot el procés de debat sobre el transvasament, i sobre el futur del Xúquer, s’ha viscut enmig d’un clima de tensió i confrontació entre Alacant i València. Fins a quin punt ha afavorit el Consell aquesta confrontació i com s’ha vist no ja des de les plataformes ecologistes, sinó des dels usuaris i regants del Xúquer?

Els regants del Xúquer s’han sentit traïts pel govern del PP. La descarada posició de recolzar les reivindicacions dels usuaris d’Alacant contra les dels usuaris del Xúquer s’ha viscut com una gran discriminació i menyspreu. Cal recordar que en el debat del 30 d’agost de l’any passat a les Corts Valencianes sobre el canvi de presa, el Consell va convidar a presenciar el debat en primera fila als usuaris del Vinalopó però en canvi, no va convidar a cap representant dels regants tradicionals del Xúquer (i encara menys a les altres organitzacions, com Xúquer Viu, oposades al projecte). De fet el President del Sindicat de Recs de Sueca José Pasqual Fortea presencià el debat en una sala adjunta i per televisió convidat per l’Entesa. Tot aquesta situació ha fet que Xúquer Viu i els regants hem aproximat notablement les nostres posicions, de manera que els regants defensen el riu des del punt de vista ambiental i Xúquer Viu defensa els regadius tradicionals de la Ribera.

 

Valcarcel Camps garrafas

Valcárcel i Camps, posant en perill el Segura (però això és una altra història)

Esteu contents amb la resposta de la gent de la Ribera o hi ha indiferència i manipulació, com a la resta del país?

En tot aquest procés la gent de la Ribera ha pres consciència de la situació de degradació extrema del riu i de la responsabilitat col•lectiva en la seua recuperació.

Després de la manifestació de Sueca, on 15.000 persones es manifestaren contra el transvasament i en defensa del riu, la implicació dels habitants de la Ribera és molt major. Encara i tot resta molta feina per fer per desmuntar les mentides sobre l’aigua que tots els dies es conten per Canal 9. Però quan la gent de la Ribera s’aguaita al Xúquer i veu en primera persona com està, el discurs oficial del govern valencià queda vuit de contingut. Estem segurs que si intentaren recuperar el transvasament des de Cortes, la comarca s’alçaria ràpidament i amb molta força.

Com vos heu sentit, personalment i col•lectiva, amb la manipulació i les mentires que s’han abocat sobre la política hídrica al voltant del Xúquer (assemblees amb regants marginats, torpedeig dels dissidents, minimització de la manifestació de Sueca i magnificació de la d’Alacant)?

Ens sentim indignants per la burda manipulació a la qual hem estat i continuem estant sotmesos, així com per la mancança de responsabilitat del govern valencià, però al mateix temps tantes mentides i manipulacions ens ha donat força per continuar lluitant.

Creieu que ha pagat la pena tant d’esforç? Com penseu que la gent de tot el País Valencià percep la vostra lluita?

Clar que ha valgut la pena. Molts dels dirigents de Xúquer Viu estem acostumats a lluitar a contracorrent, a aconseguir escassos avanços en les nostres lluites. En aquest cas no sols hem aconseguit una victòria parcial en condicions molt adverses, sinó que s’ha creat un moviment ciutadà que ha de perseverar en els principis de la Nova Cultura de l’Aigua. En aquests pròxims anys el tema de l’aigua va continuar estant present com un tema central en la nostra societat. Es necessita una organització com a Xúquer Viu que pressione per assolir una gestió sostenible per a les nostres masses d’aigua i els ecosistemes aquàtics associats.

Canviant de tema, cal dir que els cabals d’aigua no ho són tot a un riu, encara que sí que són determinants. Com es troba a dia d’avui el Xúquer pel que fa a contaminació de les aigües i l’estat ecològic?

El Xúquer està ara pitjor que mai. Continua rebent una gran quantitat de contaminació i a penes si porta aigua, la qual cosa agreuja i molt la seua degradació. És urgent que s’elabore i es pose en marxa un Pla de Recuperació Integral del Xúquer, seriós, amb objectius clars, un calendari d’aplicació i un fort finançament. Cal detindre l’explotació abusiva de l’aqüífer de la Manxa Oriental i els focus de contaminació per vessaments incontrolats i manca de depuració a les nostres comarques que pateix el riu i els seus afluents. En realitat està tot per fer.

Recomanarieu un bany al Xúquer?

A Sumacàrcer i Antella la qualitat de l’aigua és molt elevada. Es pot prendre el bany sense problemes. A partir d’aquest punt comença a presentar greus problemes de contaminació. Banyar-se a partir d’aquest punt aigües avall no és gens recomanable, ja que pot originar importants problemes de salut. La nostra meta és que d’ací a alguns anys el bany siga possible en qualsevol punt del Xúquer.

 

Cartell MULLA'T 2011 3

 

L’Albufera depén molt directament del Xúquer, i que per a ambdós s’ha parlat de cabals ecològics, que es poden definir com als cabals mínims per a que el riu continue fent les seues funcions. Hi ha certa controvèrsia científica no ja al voltant de la quantificació del cabal, sinó del concepte mateix de “cabal mínim”. Què hi penseu? Com valoreu les xifres de les quals s’ha parlat per al riu i el llac?

El cabal ecològic del riu ha de fixar-se amb criteris científics i no economicistes i ha d’estar en consonància amb els altres rius mediterranis. Tant el Xúquer com l’Albufera necessiten uns cabals ambientals superiors als actuals, especialment el riu que ni tan sols té un cabal ecològica fixat. Respecte a l’Albufera hi ha estudis oficials ja fets que ens parlen d’unes aportacions per a assolir un estat ecològic acceptable farien falta al menys 250 hm3 anuals d’aigua de bona qualitat.

Què li diríeu a la gent que pensa que l’aigua es perd al mar i és un desaprofitament sagnant d’un recurs vital?

Els explicaria les funcions que eixe aigua compleix, de la importància per a la regeneració de les platges, de com s’impedeix la intrusió salina, de la dependència que els bancs de peixos tenen de les aportacions dels rius… L’aigua no es perd al mar compleix unes funcions importantissimes.

Com valoreu, més enllà del Xúquer i la seua problemàtica, la gestió ambiental al País Valencià, i molt especialment tot el que fa referència a la depredació urbanística, la proliferació de PAI’s i camps de golf?

Ens preocupa el model de desenvolupament del País Valencià. La depredació del territori i dels seus recursos ha d’aturar-se. Xúquer Viu participa junt a altres plataformes al Compromís pel Territori per donar una resposta conjunta. L’impacte sobre els recursos hídrics és completament insostenible a l’igual que passa amb l’energia o els residus. Hem de fer un gir de 180 º en la gestió ambiental al País Valencià. Cal un model més respectuós i que pense en el futur.

Parlant ja de vosaltres: com va començar Xúquer Viu i per què es va crear? Pensàveu que arribaríeu a assolir la rellevància actual?

Començarem a finals de 2003 com a resposta al finançament que la Unió Europea havia aprovat. En un principi Xúquer Viu va nàixer com a plataforma d’organitzacions. L’objectiu inicial era només el de fer una campanya de pocs mesos, amb el límit de les eleccions generals, amb presentació de mocions i replegada de signatures. Prompte evolucionà cap a una plataforma de persones implicades amb el suport d’organitzacions. Darrere de la rellevància que esmentes hi ha molt treball seriós i moltes hores de dedicació per part de moltes persones.

Promoveu algun tipus d’acció de recuperació de les riberes, del riu, o del patrimoni cultural al voltant del mateix?

Estem impulsant el Projecte Rius, que té com a objectiu principal estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels rius. Fomenta l’apropament de la gent al riu i permet conèixer com són i com funcionen els rius, els organismes que es poden trobar, la seua importància ambiental i social, així com els problemes que pateixen i què es pot fer per millorar-los. La companya Sales de Sueca és l’encarregada de coordinar aquest projecte. En aquest sentit, el Projecte Rius basa la seua activitat sobre tres grans pilars sense els quals la seua iniciativa no tindria sentit. Aquests pilars són l’educació ambiental, el voluntariat i la participació ciutadana afavorint un treball en xarxa. Es tracta d’adoptar un tram de riu per un grup de voluntaris que duen una labor d’estudi, inspecció i seguiment de dit tram. És un projecte molt bonic, però per a que funcione es necessita l’ajuda, també econòmica, de les institucions. A Catalunya hi ha són molts els trams adoptats, però el suport de les institucions és gran, ací …

Quines són les vostres perspectives de futur? Els nostres lectors estan molt interessats en saber quines seran les vostres reivindicacions a partir d’ara i quin paper jugareu, ara que pareix que el tema transvasament està més o menys tancat.

Per suposat entre les nostres prioritats es troba assegurar que el transvasament des de la Marquesa no supose un empitjorament per al riu i puga ser aprofitat com una oportunitat per a la seua recuperació. Cal assegurar el cabal ecològic i la qualitat de les aigües en tot el riu i també en el seu estuari.

Les nostre prioritats a partir d’ara es centraran en la recuperació integral del Xúquer i de l’Albufera, en aquest sentit és fonamental que es detinga la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, pel que enfocarem els nostres esforços en aquesta direcció.

També continuarem treballant en la denuncia de la situació de contaminació continuada que pateixen els nostres rius i que aquest any es troba agreujada per la sequera.

Encara que teòricament s’ha avançat a l’haver impedit el transvasament des de Cortés i en una major sensibilització social, el riu està igual de mal que estava o pitjor, com a conseqüència de la sequera i de la continua contaminació.

En els pròxims mesos començarà a elaborar-se el Pla de Gestió de Conca del Xúquer, en aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua. Xúquer Viu vol participar activament en aquest nou Pla per evitar que torne a repetir-se la penosa situació viscuda amb el Pla de Conca de 1997.

Per altra part tenim l’aspecte de sensibilització per al que estem treballant en l’impuls del Projecte Rius. Finalment estem vinculats a la resta de moviments que treballen en la defensa del territori a través del Compromís pel Territori.

Abans de Xúquer Viu havies format part d’alguna plataforma?

He format part de la Plataforma “Tren sí, AVE no” i de la Plataforma pel Ferrocarril amb la que continue treballant. Actualment col·labore amb “Compromís pel Territori” per donar resposta a les agressions mediambientals que pateix el nostre País.

La teua implicació ha estat sempre igual de forta?

Per a mi és difícil no implicar-me a fons en un assumpte en el que crec. Pense que els moviments socials són fonamentals per a vertebrar el nostre País. La veritat és que em trobe molt a gust treballant amb gent compromesa i plural. Alguns dels polítics sectaris de l’esquerra valenciana tindrien que treballar una temporada en una plataforma ciutadana.

Penses deixar-ho en algun moment, o dus el riu (i més coses) al cos?

Es difícil parlar del futur. En aquest moment crec que he de continuar treballant junt als demés companys i companyes fins aconseguir que es pose en marxa el Pla de Recuperació del Xúquer. Respecte a si duc el riu al cos, la veritat és que la cor duc unes quantes coses més. Es pot treballar per similars objectius en molts altres temes.

Bé, crec que els nostres lectors ja saben un poc més de vosaltres, del transvasament i del propi Xúquer. Moltes gràcies pel vostre temps, i si voleu afegir alguna cosa, ara és el moment.

Continuarem treballant amb il•lusió i rigorositat per aconseguir una gestió sostenible i racional dels nostres ecosistemes aquàtics, ja que aquesta és l’única manera d’assegurar la disponibilitat d’aigua en quantitat i qualitat per al futur.

Esperem que en les pròximes batalles per aconseguir una gestió sostenible i racional de l’aigua i implantar una Nova Cultura de l’Aigua aquells que ens han recolzat continuen fent-lo amb força i il•lusió, ja que es juguen el futur dels nostre rius, dels nostres marjals, en definitiva, dels nostres territoris i els seus paisatges.

Anuncis
, , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: