Rafael Blasco Castany

23/06/2013

Política

Vaig interessar-me per Rafael Blasco allà pel 2003, quan va ser nomenat Conseller de Territori i Habitatge per Francisco Camps. Jo estava a meitat llicenciatura de Ciències Ambientals, i el zenit del seu pas per la conselleria va coincidir amb un curs, quart, on estudiàvem bàsicament allò que Blasco gestionava: Ordenació Territorial, Avaluació d’Impacte Ambiental, Gestió dels Recursos Naturals. Quart  era un curs dur i sense optativitat, potser l’any que més ens defineix com a professionals del medi ambient, i Blasco ixia a classe dia sí, dia també.

Va coincidir, a més, que Ordenació del Territori la va impartir, en part, qui substituí a Blasco quan Lerma el destituí en 1989, Eugenio Burriel. Eugenio, pare putatiu de la LRAU i amb qui mantenia –i mantinc- saludables i constants discrepàncies ideològiques, sabia de què parlava quan parlava de Blasco. Em deia –i el temps li ha donat la raó- que Blasco era el més intel·ligent i perillós del Consell de Camps, potser del PP sencer. Perquè Blasco no ha deixat mai de ser un animal polític, un mestre en això de jugar amb els fils, les titelles, les pauses i els buits legals.

Blasco Burriel

Rafael Blasco i Eugenio Burriel, durant un debat que mantingueren per a El País a 2005

Al 2005, a les acaballes del curs i després d’algunes cartes a periòdics, vaig escriure el meu primer article amb voluntat de ser publicat: no va eixir enlloc, com és natural. A aquell text –una carta oberta a Blasco– em preguntava com podia ell, el conseller amb competències ambientals, ser qui impulsara polítiques que estaven en constant contradicció amb allò que ens ensenyaven a classe. Que com podia el màxim responsable del medi ambient aplicar just el contrari del que deien organismes internacionals, professors, llibres de text i experiències anàlogues a altres territoris. Ho podia fer –em conteste ara a mi mateix- perquè era algú qui ho tenia tot planificat, qui declarava parcs naturals com qui marca els regals que voldrà a un catàleg de venda per correu, sense pensar en si li convé o ho podrà pagar. Quedava bé declarar una taca minúscula al Penyagolosa, delimitar la Tinença de Benifassà sense posar-hi un euro, protegir la Serra Gelada mentre continuaven amb la trituradora del sol, atovó i platja. Paper mullat, i poc més. Potser ací hi cap una xicoteta confessió: la primera web que vaig gestionar, “El Medi Ambient al País Valencià”, anava a ser, en un primer moment “www.respostaablasco.com”, i pretenia albergar les respostes als constants despropòsits ambientals de la conselleria i la ignorància -potser impostada- del conseller. Fins a eixe punt tenia en la mirilla -verda i carregada només de lletres, eh?- a l’alzireny. I mon pare, que me coneix, m’ha posat esta imatge a l’àlbum que m’acaba de regalar per els 30 anys: al costat de Back to the Future, un Spectrum, el Renault 14 i demés nostàlgia dels 80′, hi apareix Blasco. Això és un trolleig i el demés són tonteries!

Lerma Blasco

Blasco i Lerma, quan encara s’ajuntaven.

Blasco gestionava el territori com qui menja pipes amb insolència, oferint-nos la corfa i quedant-se el fruit, sabent molts valencians se sentirien satisfets de xuclar la sal i mai li preguntarien per la substància. D’aquella època, i de la posterior de González Pons, venen molts mals que patim ara a casa nostra. L’aplicació furibunda de la LRAU (una llei que mai no em va agradar, però que tampoc implicava necessàriament cap bombolla urbanística ni esguitar tot el país de PAIs), el greenwashing com a eix central de l’acció política de la conselleria, l’espai protegit com a cartell electoral i no com a ferramenta ambiental. Blasco ho deixà tot nugat i ben nugat, i no és cap casualitat que el conseller de Territori fóra ell al clímax de la bombolla. D’aquella època m’han contat assumptes tèrbols, que arribaven fins i tot a la Patagònia, però ja sabeu: sense proves, tot és fum.

Quan deixà el càrrec, passà a la Conselleria de Sanitat, on allò més rellevant que va fer és gastar-se 4,2 milions d’euros en propaganda. Recorde el desmesurat panell de la Fe: 600.000 euros. Algú ho va investigar? Algú sap per què costà tant? Ah, no, que estàvem embadalits amb l’America’s Cup i la Fórmula 1!

I aleshores arribà la Conselleria de Cooperació, allà on s’ha forjat un dels casos de corrupció més repugnants i miserables que mai haja conegut aquest país (i això ja és dir). Si Blasco hagués tingut una trajectòria política impol·luta, potser podríem concedir-li el privilegi del dubte, creure que no sabia res: ni com es desviaven els diners per a la fam i els hospitals a pisos de luxe, ni com alguns volien “priorizar lo nuestro antes que lo de los negratas”. Però qui estava al càrrec del departament era Rafael Blasco Castany.

Al maig de 2012, poc abans de que deixara de ser síndic del Grup Parlamentari Popular a les Corts Valencianes, vaig tindre l’ocasió de vore’l en directe. Estava desmillorat, vocalitzava malament –òbviament sense arribar a la inintel·ligibilitat d’Alberto Fabra– i s’hi podia palpar el nerviosisme. En arribar al seu escó, em va sorprendre, i molt, el fet que usara un telèfon mòbil antiquat, un Motorola de closca d’aquells de principi de segle, especialment quan és conegut i notori que ses senyories disposen d’smartphones d’última generació amb tarifa plana de veu i dades. Blasco escrivia missatges per baix de la taula –no fóra que algun fotògraf amb un bon teleobjectiu captés què teclejava- i parlava tapant-se la boca. Poc després, va ixir la notícia de que usava cabines telefòniques, i aleshores ho vaig entendre tot.

Blasco Corts

Blasco, a les Corts. (Font: http://www.publico.es)

Ara, just un any després de dimitir com a síndic, l’han fet fora del grup parlamentari i del PP, però no per allò que vos penseu, no per estar implicat en la trama Cooperació, no per tots els punts negres de la seua trajectòria política. L’han expulsat per recordar que Fabra va ser imputat i no va dimitir, per criticar com el president ha gestionat la seua situació, per entendre que si a ell li tallen el cap hauria d’haver vist uns quants rodant ja pel carrer Quart.

I la gràcia, amics, està justament en això: en que Rafael Blasco Castany, ex-membre del Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP), ex-conseller socialista expulsat per suborns i una suposada manipulació a la venda d’una parcel·la pública, absolt no per no haver-hi proves sinó perquè el tribunal declarà il·legals les escoltes, impulsor de la cultura del pelotazo i peça clau –per ser el màxim responsable- al cas Cooperació, no pensa callar-se. Que que considera que la seua és una situació injusta i que, per tant, té tot el dret del món a replicar i defendre’s. Aneu calfant l’oli per a les roses.

Ara és quan sabrem si realment el personatge més obscur i influent de la política valenciana dels últims trenta anys, l’etern conseller, té encara algun as a la màniga. Jo aposte a que en té uns quants. I per cert: que la foscor i l’abominació del robatori dels fons de cooperació al desenvolupament no ens faça oblidar que, amb tota seguretat, l’oportunitat més gran per a bastir mangarrufes i desviar fons públics no estava als hospitals haitians, sinó als PAIs que van inundar el nostre territori fa pocs anys, a les esquerdes legislatives, a la cartografia del ciment. Que no se’ns oblide, i com deia Al Tall, que vinga, que vinga, que vinga la llum. Que encara queda molt per il·luminar. I molts als qui caldrà donar per cul.

La cirereta del pastís

En aquest cas no hi ha una, sinó set cireres que ens ofrenen set extraordinaris periodistes que han escrit sobre Blasco: sis perfils i un post que posa blanc sobre negre al cas Cooperació.

Advertisements
, , , , , , , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: