“L’Escala de l’Univers”: galàxies i bacteris en català

05/07/2013

Divulgació, Llengua

Fa ja uns quants mesos vaig entropessar amb una d’aquelles meravelles que t’ofrena internet de volta en quan: “The Scale of the Universe”. El títol era grandiloqüent, i no sabia què anava a trobar-me una vegada acabara de carregar-se la web, que aleshores encara era versió primerenca. S’ensumava la decepció a l’ambient, i va resultar just el contrari: d’una forma deliciosament minimalista, netíssima i didàctica, algú havia aconseguit sintetitzar com de vast n’és, l’Univers. De tan ben fet que està aconsegueix arrapar-nos les entranyes i que hi brolle el terror còsmic: la nostra insignificança no havia estat mai tan palesa per als nostres ulls, tan ben sintetitzada.

The Scale of The Universe... I l'ésser humà com a mesura universal. O no?

The Scale of The Universe… I l’ésser humà com a mesura universal. O no?

Fa unes setmanes vaig retornar a la web, pel plaer de jugar-hi i abandonar-me a un molt abellidor flanêr intel·lectual –això és, perdre’s a una nebulosa a la qual no penses en res concret, no interpretes, tan sols et deixes portar- i vaig descobrir una nova versió, alguns canvis i, sorpresa, idiomes. Entre ells –tampoc no era d’estranyar- no es trobava el català, així que, tal i com proposa Cary Huang, l’autora, li vaig escriure per tal de vore com estava això de traduir-ho. Després d’uns dies, me contestà amb un molt amable correu on m’agraïa la predisposició i me proporcionava un Google Doc per a facilitar-me la feina.

M'agradaria, no ho puc evitar, que alguns diputats també feren palesa la seua estima pel català i la diversitat lingüística.

M’agradaria, no ho puc evitar, que alguns diputats també feren palesa la seua estima pel català i la diversitat lingüística.

I ací és on entreu vosaltres: la feinada és enorme. No és inabastable, eh? Però és llarga, i trobe que una traducció d’aquest estil requereix de la participació de tots els qui hi vullguen ajudar. En part, perquè això significa que no és cap dèria de qui escriu açò i en part, perquè la col·laboració sempre millora el resultat i n’enriqueix el text. Les normes, afortunadament, són estrictes (això vol dir: els dubtes que poden sorgir són ben limitats) i la plantilla és molt còmoda. Així que ja ho sabeu: entre tots ho farem en un tres i no res. Ens posem?

El món infinitessimal, igual de fascinant i desconegut.

El món infinitessimal, igual de fascinant i desconegut.

Potser algú es preguntarà per què traduir-ho al català, per què passar-se hores i hores picant el teclat i consultant el diccionari… si ja està en castellà. Les llengües només són elements vius en tant que s’usen, però no només cal la pràctica diària: també hem de prestigiar-les, en particular si han estat oprimides (i utilitze la conjugació amb optmisme, ho sé), si hi existeix el perill de la diglòssia. Hi ha un munt d’entitats que han fet una tasca incommensurable per a divulgar i transmetre la ciència en la nostra llengua, però ens pertoca també a nosaltres part de la responsabilitat. Al cap i a la fi, si tan sols institucions i intel·lectuals l’empren, la llengua esdevindrà només una bella joia a una vitrina llunyana. El català és una de les llengües més editades al món, i ha de ser també capdavantera a Internet: no podem ni devem renunciar a explicar la ciència en català, a apuntalar la seua presència, a no descartar cap àmbit ni a donar per suposat que ningú ho voldrà llegir perquè ja està escrit en un altre idioma.

L’enllaç per al Google Docs amb la traducció (i les instruccions), el teniu ací. Podeu difondre’l i penjar-lo allà on desitgeu; és més, quants més serem, més prompte acabarem, i millor ho farem.

L'Univers, inabastable fins i tot a la pantalla d'un ordinador.

L’Univers, inabastable fins i tot a la pantalla d’un ordinador.

O potser no és meravellós llegir quàsar, femtòmetre, Cúmul del Forn, estrella de neutrons, escuma quàntica, fosfolípid? És quan li donem nom a les coses que les coses existeixen. I si potser seria massa agosarat pensar que podrem arribar fins tots els destins que ens mostra “L’escala de l’Univers”, que el català perviurà quan els éssers humans ens endinsem –perquè ho farem- al buit interestel·lar, sí que existirà ara, al present, a les nostres pantalles i a les nostres nits, quan mirem cap a dalt i, en comptes d’aquell terror i pànic sideral, puguem pronunciar el nom d’allò que veiem, fascinar-nos amb el negre clapejat de llums que fan pampallugues, saber que buit enllà hi ha milions de móns… i mots.

Anuncis
, , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: