“Ho jure: si algú li dóna gràcies a Déu després d’açò, li torne a posar el tumor a dins”

11/07/2013

Sanitat

Duc uns quants dies anant a l’hospital, fins al punt que els qui estan a l’enorme  rebedor de La Fe ja em coneixen, i m’acosten la cadira de rodes només vore’m. Jo estic bé, però ja sabeu, els avis es fan majors. El cas, però, és que he tingut temps d’escoltar nombroses converses a les sales d’espera, la cafeteria o les zones comunes. No és un espionatge voluntari, compte! Senzillament, de vegades, és impossible no assabentar-se de què diu la dona del costat, de quin és el motiu que ha dut aquell xic tan jove a l’hospital. I entre això i certes i molt tristes històries de familiars i coneguts (la majoria relacionades amb el càncer), he detectat que un nombre relativament alt de gent continua donant-li les gràcies “a Déu” quan tot ix bé. Quan no, òbviament, el metge és un matasans.

No dubte que un percentatge elevat d’aquells qui tenen aquesta costum ho fan per inèrcia, com un acte reflex i involuntari. Altres, però, asseguren haver resat tant (i tan bé!) que això ha d’haver influït, siga de la forma que siga. Mostren un raonament elaborat, al qual el guariment del malalt ha estat gràcies a un pack màgic de conjurs, exvots, estampetes i aigua beneïda de Lourdes, i que només la conjunció de tots ells al moment adequat –com en un complicadíssim joc de rol- ha permès vèncer el tumor.

I no negue que en situacions límit, d’estrès, nervis, por i pànic, tots som vulnerables a l’escalfor de qualsevol clau roent. Jo no m’hi agafe, però entenc que és temptador si parlem, per exemple, de la mort. Cadascú és amo de les seues paüres, i no hi ha res més personal que les creences i supersticions.

Ara bé: si la teua filla o el teu home estan vius, és perquè allà hi ha un professional amb anys d’experiència i l’equip mèdic indicat (i, a La Fe, ben a sovint amb tècniques punteres a nivell mundial). No és per cap altra cosa i, honestament, em pareix una manca de respecte atribuir a un ens superior el que acaba de fer un xic d’Alaquàs amb la carrera de Medicina, especialitat en Oncologia i al qual li ha costat molts anys, esforç i diners arribar fins a eixe quiròfan en particular. De que eixe ens superior (el “Hombre del Espacio” segons la Revista Mongolia) siga o no real, de que siga una delusion –un engany, un deliri, no un miratge, com maldestrament s’ha traduït al nostre país per causes estrictament ideològiques i no lingüístiques- com afirma Richard Dawkins, ja en parlarem en un altre moment.

L’agraïment, millor ofrenar-lo a aquells qui han participat, que poden rebre’l i sentir-se afalagats. Jo els ho dic cada vegada, perquè creieu-me: motius no en falten. I des d’ací: gràcies als i les metges, a les infermeres, al personal auxiliar, a totes aquelles persones que han fet menys dolorosa l’estança a l’hospital, siga uns dies o unes hores, que es prenen  seriosament el seu treball i que, a més, lluiten per nosaltres i els nostres drets, oposant-se a la privatització sistemàtica de la sanitat pública.

“Ho jure: si algú li dóna gràcies a Déu després d’açò, torne a posar el tumor a dins”

“Ho jure: si algú li dóna gràcies a Déu després d’açò, torne a posar el tumor a dins”

La cirereta del pastís

Ahir va morir Concha García Campoy de leucèmia, a La Fe. No mentiré: mai no l’havia vist a la televisió, ni escoltat a la ràdio, i per tant no podia sentir la seua pèrdua més que la de qualsevol altra persona. Si un ciutadà dels Estats Units llegira la necrològica, probablement no entendria com una presentadora famosa a Espanya escolleix per a tractar-se d’una malaltia greu un hospital públic. Allà seria impensable que Conan O’Brien, Oprah o Louie C.K (salvant les distàncies) anaren a un hospital públic. El cas, però, és que resulta que La Fe és un dels millors hospitals d’Europa. Conec a una dona d’edat similar a García Campoy i que ha patit la mateixa malaltia, tractada a la Fe; també a una familiar, jove, qui està rebent una teràpia innovadora per a un altre càncer: també a La Fe. Eixe estatus de referència, eixa reputació i capacitat d’innovació, eixa habilitat per a avançar-se i millorar constantment, és el que està en entredit: però no per culpa del seu personal. Ja sabeu de qui parlem.

Sempre és delicat penjar fotografies o declaracions d'algú recentment traspassat. Crec, però, que C. García Campoy ho va dir suficients vegades com per a que jo ara puga mostrar-vos-ho ací.

Sempre és delicat penjar fotografies o declaracions d’algú recentment traspassat. Crec, però, que C. García Campoy ho va dir suficients vegades com per a que jo ara puga mostrar-vos-ho ací.

He dit abans que no podia sentir la seua pèrdua. Ara, després de resseguir-li el TL arran d’un retuit de Maruja Torres, no puc dir el mateix. I jo no sé vosaltres, però jo no vull ser com els Estats Units, perquè la sanitat pública, en definitiva, és creuar-se amb un actor famós a la sala d’espera d’un quiròfan.

Anuncis
, , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

One Comment a ““Ho jure: si algú li dóna gràcies a Déu després d’açò, li torne a posar el tumor a dins””

  1. Joan Galve (@JoanGalve) Says:

    Un afegit: només trobareu “teràpies alternatives” a hospitals privats… Per què serà?
    He pensat que pot ser que siga per que la gent que va a hospitals privats, acostuma a anar a través d’una mutua, que te uns preus pactats amb els hospitals.
    Els preus acordats deuen de ser molt ajustats i així els hospitals privats, buscant rendibilitat, deixen la porta oberta a teràpies alternatives que poden ser de baix cost, però molt marge de beneficis.
    Si pensem que els productes homeopàtics són solament aigua, o píndoles de sucre…

    Un altra circunstància que s’hi dona és que quan un metge d’un hospital privat et cura, et transmet confiànça, subtilment et recondueix cap a la seua consulta privada, on és lliure d’aplicar teràpies alternatives sense que l’hospital li ho impedisca.

    Ho he pàtit…

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: