Hem après alguna cosa set anys després?

Fa poc més de set anys, el 3 de juny de 2006 –un mes abans del terrible accident de metro- a València tingué lloc una manifestació singular i simptomàtica, esperançadora. Una manifestació que marcà, crec jo, un abans i un després. Però posem-hi una mica de context.

El 25 de febrer del mateix any, en una convocatòria feta amb pocs dies d’antelació, vàrem aconseguir omplir la Plaça de l’Ajuntament amb distintes associacions ecologistes i veïnals que explicaven per què estaven allà. I el motiu era que havien vingut a la capital a defensar els seus pobles i llurs entorns, a explicar les barbaritats urbanístiques que s’havien projectat al seu terme municipal. Me’n recorde d’una dona major, que m’agafà del braç, amb els ulls mig plorosos, i em va dir: “Estic molt emocionada, em pensava que ací seríem quatre gats i que els de la capital vos oblidaríeu de nosaltres. Gràcies, moltes gràcies”. Aquella dona, qui sap si sense saber-ho, va encertar al clau: València no era capaç de visualitzar les cicatrius que s’escampaven arreu del país, era una urbs completament aliena al desenvolupament de PAI’s, camps de golf, marines i macrourbanitzacions. Cap ciutadà d’Arrancapins o el Pla del Real desdejunava amb notícies sobre el possible creixement desmesurat del barri o la ciutat. I compte, que a València en aquell moment teníem uns quants fronts oberts: l’horta de Campanar, la punta i la ZAL o el Cabanyal. Però es percebien com conflictes polítics, ecologistes-consistori, o Rita-Zapatero al cas del barri marítim. Potser m’equivoque, però crec que la percepció era distinta al cas d’un poble que podia vore multiplicada per quatre la seua població, o urbanitzada la muntanya que veien tots els dies només alçar-se, que al d’un ciutadà que llegeix al periòdic alguna cosa sobre camps d’horta i l’ampliació del Port, i no sap massa bé de què va la cosa ni on està això.

25 febrer Compromís territori

El correu que circulà acceleradament per a animar a participar el 25 de febrer.

L’èxit del 25 febrer ens va fer plantejar-nos anar més enllà: si havíem sigut 5.000, ja a l’hivern es va dir que al juny n’hauríem de ser 50.000. I fent tot el rebombori mediàtic que vam poder, amb correus en cadena (alguns, distribuïts per Compromís pel Territori, incloïen un xicotet text que vaig escriure animant a acostar-se a la marxa) i penjant cartells per les universitats (no existia ni Facebook ni Twitter!), arribàrem a juny.

3juny 2006 Compromis pel territori

Sí, cal posar-se ulleres per a llegir-ho, però aquest era l’aspecte del correu en cadena que s’envià per a informar i preparar la manifestació.

I potser no fórem els 50.000 que esperàvem (la organització va donar la xifra amb massa alegria, al meu parer), però fou una de les riuades de gent més coloristes, solidàries i compactes que recorde. Les pancartes s’escamparen per València com una taca d’oli: tothom portava la seua, n’explicava el contingut, parlava del seu poble. Aquella manifestació, de la mateixa forma que la concentració de febrer, vertebrava el país molt més que no cap altra iniciativa institucional: permetia a la capital adonar-se de com d’esquenes vivia a la realitat pròpia, del desconeixement tan sagnant que tenia dels pobles i ciutats del territori valencià. Permetia solidificar allò tan líquid i llefardós del “progrés i el creixement” en imatges concretes i assimilables: camps de xufa per centres comercials, marjals per hotels i pistes d’esquí, muntanyes valuosíssimes per atovó i ciment. El “creixement” que ens venia Canal 9 a tothora ja no eren només diners, “Viva los PAI” a les bodes i fonts d’or que rajaven euros per al qui vullguera vendre la parcel·la: eren pobles abocats a la desaparició, poblaments que perdrien la seua entitat i substància, agricultors sense escapatòria ni futur. El que reclamàvem: la moratòria urbanística en aquell moment impensable amb un govern popular, però que ara han hagut d’acceptar de forma forçosa. I tot això, i molt més, és el que passà a València fa més de set anys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després vingué “Ja en tenim prou”, i més mobilitzacions, ocultes pel tel de la Fòrmula 1 i l’America’s Cup, i més tard la paralització total dels projectes pel mateix monstre que els havia posat en marxa: la cobdícia infinita. Cementiris de grues, finques a mig fer, terrenys aterrats sense maquinària, cartells que anuncien obres que mai no es faran. La crisi, l’esclat, ha salvat més d’un poble valencià. Ara ens pertoca recuperar la memòria, no tornar a la senda del ciment, evitar caure de nou en la trampa d’Eurovegas i Marina d’Or, rememorar una de les manifestacions més dignes i necessàries que ha tingut lloc a València.

El recordatori de la manifestació és encara més pertinent ara que ja tenim un mapa de la destrossa, i d’allò que s’ha salvat gràcies a l’esclat de la bombolla. 2006 fou el clímax d’una carrera embogida pel ciment, i ara haurem de ser capaços de fer balanç, recuperar allò possible i planificar sense que la rajola indique el camí a seguir, com passà fins i tot en alguns parcs naturals. Baix trobareu la imatge, de El País, sobre la urbanització del territori entre 2000 i 2006. No cal afegir res més, però això sí: tingueu sempre ben present aquest mapa i on ens ha portat.

Urbanització 2000-2006

Urbanització 2000-2006 (Font: El País)

Anuncis
, , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

One Comment a “Hem après alguna cosa set anys després?”

  1. Guerau Says:

    Tampoc podem oblidar una altra iniciativa en el mateix sentit: “Per l’Horta”
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Per_l%27horta

    Jo hi vaig participar a la multitudinària manifestació que van organitzar l’any 2001 al Cap i Casal arran de la iniciativa legislativa popular que llavors havien presentat en les Corts Valencianes.
    http://elpais.com/diario/2001/06/23/cvalenciana/993323886_850215.html

    Més de 117.000 signatures recollides a favor de la protecció de l’Horta enfront de la barbàrie urbanística, i que malauradament van acabar al fem per culpa de la intransigència del PP.

    Més endavant, el PP es va traure de la màniga un projecte anomenat “Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València”. Ja veurem en què queda això…
    http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=77845&idioma=V

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: