Per què aniré hui a la manifestació en defensa d’RTVV, o l’error de la metonímia radioelèctrica

09/11/2013

Política

Qui em coneix –o millor encara, qui ha vingut a ma casa- sap que el novè botó del comandament a distància està impol·lut, nou de trinca. Fa anys que no veig Canal 9, i per això és culpa meua, en part, la situació actual d’RTVV. Aquest hàbit d’ignorar la meua televisió pública m’ha fet perdre’m programes valuosíssims i de factura impecable, que només veia de casualitat, quan m’equivocava al polsar, o quan algú m’avisava. La falta d’habitud, l’aversió a una freqüència fa això: que te n’oblides fins i tot de gaudir de les coses bones.

Durant massa temps alguns valencians hem assimilat la totalitat de Canal 9 a la immundícia (des)informativa i sensacionalista que vomitava més de deu vegades per dia. Hem suposat que Canal 9 era només Tómbola, Lluís Motes, el perfil bo de Zaplana, crits, el telefem més barroer, lloances al Partit Popular. Hem oblidat que hi havia programes digníssims, que s’emetien documentals de producció pròpia que hauríem vist si els haguessen emès en un altre canal, que hi havia també entreteniment, i cultura, i ciència, i medi ambient, i paisatges, i no només cocaïnòmans, misèria humana i robots teledirigits per polítics d’ambició desmesurada i ètica inexistent. Sent una profundíssima vergonya de no poder esmentar més que un parell d’eixos programes bells i necessaris. Aquesta perversa metonímia radioelèctrica ha estat una arma terrible contra la viabilitat i visibilitat d’RTVV.

La societat valenciana –ni que siga una part- s’ha mobilitzat més per la prohibició de TV3 que no per l’assassinat de Canal 9. No cal entrar en falses dicotomies: jo vull poder vore TV3, i necessite una televisió valenciana. Ens cal eixe espai de debat on mirar-nos i qüestionar-nos, on recordar-nos i (re)construir-nos el passat, el present i el futur. Vàrem eixir en tromba a demanar TV3, i recaptàrem diners, i escrivírem cartes indignadíssimes, i mentre, deixàrem morir el nostre canal. On dimonis estava la societat valenciana en aquell moment? On estava quan se li deia per activa i per passiva que a la nostra tele es manipulava i es furtava? Quan ens manifestàrem? És cert que es van fer alguns actes públics, però no aconseguiren convocar ni una xicoteta part del que van assolir altres actes reivindicatius instigats pels mateixos promotors. Diguem-ho clar: no vàrem fer-nos sentir quan i on tocava. No vàrem defensar RTVV amb tots els nostres mitjans. La majoria ens conformàvem amb dir “Canal nou, bufa’m un ou” i escridassar als periodistes a les manifestacions. Ens havien furtat la tele, i reaccionàvem amb indiferència, fins i tot posant una ganyota que simulava un somriure: sempre podríem culpar Canal 9 de tots els mals, fins i tot d’amplíssimes victòries electorals del PP, magnificant l’impacte social d’un mitjà que aconseguia un share irrellevant.

Que per què no protestaven els treballadors de Canal 9? De veres heu viscut al mateix món que jo? No llegíeu els informes del Comité de Redacció d’RTVV, o el que s’hi contava als periòdics quan es publicaven? Des del comitè porten anys i anys denunciant la manipulació sistemàtica de la informació a Canal 9. Molts dels qui ho van fer foren traslladats a programes de segona o tercera fila, a Punt2, a espais residuals des d’on no podien alçar la veu, i si ho feien ningú els escoltaria.

Tot i això, els treballadors també tenen part de culpa: haurien d’haver cridat més, haurien d’haver-se plantat, haurien d’haver fet un millor producte, haurien d’haver-se rebel·lat. Molts actuaren de forma deslleial amb els valencians, i altres deixaren d’actuar de forma honesta. Ho han fet tard, molt tard, però no seré jo qui els rebutge el gest i les ganes de fer les coses bé després de tant de temps.

Però la culpabilitat no és només seua i nostra. El mea culpa és imprescindible i una necessària catarsi, però no exculpa els verdaders botxins de la radiotelevisió pública valenciana: els inquilins del Palau de la Generalitat. La gràfica del deute és demolidora, més visual encara que la de la feridora ignomínia catòdica: han saquejat RTVV a mans plenes. Tampoc no és res distint del que han fet en altres àmbits on tenien el poder absolut: han estat capaços d’espoliar fins i tot depuradores d’aigües residuals! Esta gent són professionals d’emportar-se els diners públics a cabassos. Com els preguntà Ignacio Blanco, “Quan se cansaran vostès de furtar?” Al cas d’RTVV, el PP ha actuat com una plaga extremadament destructiva: triturant les constants vitals i bevent-se a obscenes glopades la medecina i l’aliment del malalt. Són ells qui l’han portat al desastre, són ells qui l’han prostituït fins a la humiliació més dolorosa, són ells qui han donat les ordres que han conduït cap al suïcidi col·lectiu de l’ens, són ells qui l’han convertit en un producte tòxic indistingible de qualsevol canal generalista privat. Són ells qui la liquiden de la forma més miserable i abjecta.

I tot açò, amics, ens porta a que hui eixiré al carrer a defensar una radiotelevisió pública, digna, de qualitat, en valencià, feta per valencians i per als valencians. Vull saber que tindré una televisió que de vegades em decebrà, però que no em repugnarà. Vull eixir a defensar una televisió que sí, fins fa dos dies i durant més de divuit anys no ha complit la seua funció de servei públic, que ha estat l’instrument propagandístic preferit del PP, que m’ha fet enrabiar i entristir, que ha servit d’agència de col·locació d’addictes i inútils sense feina ni profit, que m’ha repel·lit més del que podia suportar en massa ocasions, que ens ha tractat d’imbècils i ignorants a tots els valencians. Però hui, repetisc, eixiré, perquè la televisió pròpia és un dret i un element bàsic del nostre autogovern, un esquelet necessari per a vertebrar un país esgarrat. No eixiré a defensar l’RTVV de fa una setmana, de fa cinc anys, ni tan sols la de la primera etapa: xafaré els carrers per a reclamar, senzillament, una televisió pública per als valencians.

Escric açò i de fons parla Xelo Miralles sobre la Serra Gelada i el submarinisme respectuós amb l’entorn, entrevistant gent que hi treballa sobre el terreny i investigadors. Ahir vaig quedar-me embadalit amb dos documentals, un de Porta-Coeli i altre de Roís de Corella. Quantes coses m’he perdut! Quantes coses he deixat passar! A quantes coses he renunciat per pensar que eixa no era la meua tele!

Voldria acabar aquest post –que trenca una llarga sequera al blog- recordant als alumnes de valencià de la meua parella, voluntària en una associació per a discapacitats intel·lectuals. Pense en eixos xics i xiques, que l’any passat aprovaren amb un enorme esforç un certificat de coneixement de la llengua pròpia. Molts no han tingut l’oportunitat de parlar-la mai al seu dia a dia, però van descobrir que la tele els parlava en valencià. Maria hi posà l’afany i les hores, corregí exàmens, s’inventà activitats i cançons i es deixà la pell, i fou gràcies a ella que els resultats foren molt positius (tots aprovats!). Tanmateix, al tornar a casa aquelles persones podien escoltar una veu en valencià al menjador, per molt que els pares o els germans no en parlaren. Podien tocar el valencià, incorporar-lo a la seua quotidianitat, normalitzar-lo, escampar-lo per la casa, practicar-lo de cara a la pantalla. Eixa veu, per disminuïda i esquarterada que estigués, era la de Canal 9.

No deixem que el silenci s’impose a eixa veu.

Canal9 RTVV mort

Anuncis
, , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

2 comentaris a “Per què aniré hui a la manifestació en defensa d’RTVV, o l’error de la metonímia radioelèctrica”

  1. Toni Pérez Says:

    Suscribo todas y cada una de tus palabras. Es lamentable ver la parálisis permanente de la sociedad valenciana mientras ha sido y es saqueada sin descanso por esa manada de indecentes peperos que van arrasando con todo aquello que huela a bien común. Desde el primer día tuvieron claro lo que iban a hacer de C9, pero hoy estoy convencido que entonces no se imaginaban que además de usarla como herramienta de manipulación y control de esta sociedad durante tantísimos años, iban a sacar el dineral que se ha llegado a sacar hasta convertir una televisión autonómica en un aujero económico de proporciones desconocidas. No se que más se puede esperar de gentuza que odia a este pueblo de la manera que lo ha demostrado en tantas ocasiones.

    Resposta

  2. @CentoBresquilla Says:

    Duplique el comentari ací i en l’entrada de Xavi Aliaga “RTVV, la reacció que arriba massa tard” (http://www.laveupv.com/noticia/5820/rtvv-la-reaccio-que-arriba-massa-tard-per-xavier-aliaga) atenent que ambdós texts tenen molt en comú.

    Compartisc totalment l’analisi dels dos al voltant del paper jugat en tot este temps pels treballadors d’RTVV (abans de l’ERO i ara mateix), i coincidisc també en que a este Poble ens cal una televisió pública de qualitat i en valencià, però aplaudisc sobretot el fet que, potser també massa tard, els dos reflexionen sobre el (exagerat?) recolzament, per part de determinats sectors valencians, a les emissions de TV3 en el territori valencià.

    Fa temps que estic convençut que mentres ens tancàven la municipal de Cullera, Gandia o Valéncia-Ciutat i se vea vindre lo d’RTVV, aquells que es mobilitzàven per #siaTV3 estàven fent deixació de responsabilitat en la societat valenciana. El debat de TV3 és molt més ampli; clar que la volem, perqué és una televisió de molta qualitat, fins i tot un espill a on reflectir-nos, com també en volem tindre accés a qualsevol altre mitjà que ens done més visions de món, però no ens podiem conformar en una presència de la realitat valenciana en la cadena catalana limitada a eixir en l’apartat de l’oratge una volta per informatiu; la realitat valenciana no suma molt més en TV3… Des del primer moment haviem d’haver lluitat per fer un Canal 9 de com a mínim igual qualitat que la televisió catalana, però l’actitud de “com que no m’agrada lo que veig a Valéncia, fuig cap al Nord” estem comprovant com no ens ha conduit a res (i no només en este cas). No m’imagine a un uruguaià deixant que se muiga la seua tele pública i alhora demanant vore una tele argentina…

    En qualsevol cas, benvingudes les reflexions. Potser ens quedem sense RTVV, però potser també siga el despertar d’un Poble a una sola veu en qüestions bàsiques, lo altre, pot ser accessori i ho pogam dirimir sense crispació entre valencians. En lo fonamental, ens haurem de trobar tots els valencians.

    Gràcies als dos perqué estic convençut que els vostres texts faran pensar a molta gent i l’enhorabona per obrir foc.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: