Escollim bé els indicadors ambientals? I: El cas dels Espais Naturals Protegits

20/01/2014

Espais Protegits

Els indicadors són eines bàsiques per a entendre el món que ens envolta: són capaços de sintetitzar grans quantitats d’informació i oferir-nos tendències temporals. Qualsevol gestor d’un cert nivell administratiu o empresarial utilitza indicadors en comptes d’informes. Si ens n’adonem, allò que ens venen habitualment els polítics no són anàlisis saberuts, sinó indicadors. Percentatges, índexs, números que compacten milers de pàgines, imatges i taules d’Excel. De vegades, tot s’ha de dir, amb la intenció que ens facen sentir millor tot i la irrellevància del contingut;  ho va descriure de forma meravellosament aterridora Orwell a 1984.

Fa uns mesos parlàrem a aquest blog d’Isabel Bonig, Canal 9 i els parcs naturals. En un post dedicat a la manipulació d’RTVV, n’extraguérem tres conclusions: primer, que la consellera no se sabia el número de parcs naturals ni de visitants; segon, que Canal 9 manipulava inflant les dades i ensucrant el titular; tercer, que teníem parcs fantasma, una dada gens banal. També parlàvem d’altres coses, i és sobre això que vull insistir en aquesta entrada.

Fabra passejant pel Fondo d'Elx: els Parcs Naturals són un dels seus escenaris preferits. Algú li haurà de dir que no són de cartró-pedra! (Imatge)

Fabra passejant pel Fondo d’Elx: els Parcs Naturals són un dels seus escenaris preferits. Algú li haurà de dir que no són de cartró-pedra! (Imatge)

Si em permeteu, vos adjunte un extracte del que digué Isabel Bonig a la presentació d’un llibre sobre els espais naturals de l’entorn de la Universitat de València (1). Lamentablement, la UV no disposa de la nota de premsa en valencià. La negreta és meua.

Por su parte, la consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Natural, Isabel Bonig, empezó remarcando el clima de colaboración tan positivo que hay entre la Generalitat, la Universidad y los Parques Naturales, “un clima que beneficia sobre todo a la conservación del medio natural, porque el objetivo de todos los acuerdos y de todas las publicaciones no es otro que proteger el territorio, dar a conocer nuestro patrimonio natural, pues la Comunidad Valenciana tiene el 40% de territorio protegido. Además, somos la segunda comunidad autónoma con mayor número de Parques Naturales declarados, tenemos 22 frente a los 24 de Andalucía, que a pesar de ser mucho más grande sólo nos adelanta en 2 Parques Naturales”.

Ara afegim un parell de piulades ben significatives del Director General del Medi Natural, Alfredo González.

A l'avantguarda mundial!

A l’avantguarda mundial!

[Òbric parèntesi: si algú sap quina formació té aquest alt càrrec, li estaré molt agraït en cas que puga dir-ho als comentaris. No he trobat cap referència a la xarxa]

Si a això li juntem el post que comentàvem adés –i obviem el tò infantiloide i puerilment triomfalista- obtenim el marc conceptual al qual es mou la cúpula de la conselleria per a informar-nos als ciutadans de com estan els nostres espais protegits: número, visitants i àrea. Però… ens diu això realment alguna cosa sobre els nostres parcs naturals? Anem per parts.

  1. El número. Tan inútil com qualsevol element de màrqueting buit. Què més fa tindre 22 que 33 parcs si després acomiades al 80% dels treballadors que s’hi dediquen? Paper mullat.
  2. L’extensió: els nostres parcs naturals ocupen el 7,45% del territori; els andalusos, el 16,26% del seu. Punt. Bonig mescla, conscientment i deliberada, dades sobre la superfície protegida mitjançant totes les figures legals (incloent-hi les ZEPA o els LIC, que no compten amb pràcticament cap ferramenta de gestió) i el número de parcs naturals. Repetim: els espais sense gestió són línies sobre un mapa mullat.
  3. De veres el millor indicador per a avaluar la funció social dels parcs naturals és el nombre de visitants, especialment quan se sap que el 25% correspon al Penyal d’Ifach i el rebot del turisme de masses?

Els indicadors són útils, però només si els fem les preguntes adequades. I, en el nostre cas, el primer que cal plantejar-se és per a què volem que servisca un parc natural. Volem tindre més que Andalusia? Volem rebre més visitants que PortAventura? O volem fer una gestió seriosa dels nostres espais naturals i els ecosistemes i la biodiversitat que alberguen?

Un bon conjunt d'indicadors finlandesos.

Un bon conjunt d’indicadors finlandesos.

Aquest sistema d’indicadors, extret d’una publicació d’Europarc (2) i modificat a partir de (3) representa, al meu parer, una base excel·lent per a avaluar amb rigor si els nostres espais naturals estan complint la seua funció. Al fi i al cap, el que volem saber és si la figura legal i les ferramentes de gestió fan que l’estat d’allò que volem conservar: a) no es deteriore i b) millore de forma diferencial i substancial respecte al territori no protegit. En comptes de vomitar percentatges, per què no parlem de les espècies autòctones, de la salut dels ecosistemes, de les zones que assoleixen la vegetació potencial? Per què no preguntem als visitants com de satisfets estan, si ha canviat la seua percepció de la marjal o el bosc, si han après quelcom?

I és que hem de canviar la forma d’avaluar l’efectivitat i el paper dels espais naturals al nostre territori. Hem de fer-nos les dos preguntes fonamentals, les que hi ha a la part de dalt de la infografia: “Where are we now?” i “Where do we want to be?” És a dir: on estem i on volem anar.

Les preguntes que ens hauríem de formular. Extret de (3), modificat a partir de (4)

Les preguntes que ens hauríem de formular. Extret de (3), modificat a partir de (4)

Com és evident, una gran part dels aspectes esmentats es mesuren, i els excel·lents tècnics encarregats dels parcs naturals –els pocs que en queden- elaboren informes amb multitud de dades, que sovint constitueixen un magnífic anàlisi de la realitat socioambiental del parc. Tanmateix, allò que hauríem de reclamar els ciutadans de cara a la transparència de l’administració no són més informes, sinó emprar els indicadors ambientals adients. Jo vull que quan la consellera parle d’èxit dels ENP no repetisca, com un autòmat, la superfície protegida: vull que em diga que cap espècie en perill d’extinció ha retrocedit en cap ENP, que cap hàbitat catalogat per la Directiva 92/43/CEE ha desaparegut al País Valencià, que un percentatge cada vegada major dels visitants canvia els seus hàbits i percepció després de passejar-se pel parc. Una bona guia d’això és   el manual “Evaluating Effectiveness: A Framework for Assessing the Management of Protected Areas” (4), editat per la World Commission on Protected Areas (WCPA), i disponible online.

I és clar: a banda de manuals hi ha cada vegada més literatura sobre l’assumpte. Per citar només una referència propera que m’ha cridat l’atenció: a Portugal, un estudi ben recent (5) ha detectat que la protecció legal no ha impedit un ràpid declivi en les poblacions d’amfibis a una àrea de la xarxa Natura 2000, a causa de la desaparició de les basses temporals, el seu hàbitat. Allò més important no era la línia al mapa: era la gestió real.

La discussió és llarga i no pretenc que la consellera –ni tan sols el Director General del Medi Natural- estiguen al dia del debat en biologia de la conservació. Les pareceles de coneixement científic són tan estretes i demanden una especialització tal que seria un esforç fútil. Els pregaria, això sí, una miqueta d’interès i respecte cap al ciutadà a l’hora d’oferir-li dades i tendències sobre l’estat del nostre medi ambient. Que no es fiquen al paper del Gran Germà ambiental, que els ve gran.

 

Referències

  1. El rector Esteban Morcillo y la Consellera Isabel Bonig presentan el libro “La Universitat de València i els seus entorns naturals”
  2. EUROPARC: Manual 08 (Herramientas para la evaluación de áreas protegidas)
  3. Gillian et al: Management Effectiveness Evaluation of Finland’s Protected Areas 
  4. WCPA: Evaluating Effectiveness: A Framework for Assessing the Management of Protected Areas
  5. Mário Ferreira & Pedro Beja: Mediterranean amphibians and the loss of temporary ponds: Are there alternative breeding habitats? Biological Conservation 165 : 179–186
Anuncis
, , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: