Escollim bé els indicadors ambientals? II: El bosc desemparat

27/01/2014

Espais Protegits, Forest

Encetaré el post amb un parell de cites d’Isabel Bonig, extretes de la seua resposta al diputat de Compromís Juan Ponce a la  “Interpel·lació a la consellera d´Infraestructures, Territori i Medi Ambient sobre la política general de la conselleria en matèria de gestió i ordenació forestal, que formula el diputat Juan I. Ponce Guardiola, del Grup Parlamentari Compromís (RE núm. 43.087, BOC 130)”. Podeu buscar-ho al Canal GVA posant “43.087”. A banda, allà hi ha disponibles els plens i comissions de les Corts Valencianes.

“Bien señor Ponce, si a a usted no le gusta la política medioambiental que estamos llevando, me va a permitir que eso es un buen ejemplo. Estaría preocupada si a usted le gustase. (…) Para mí es un elogio” (sic)

“Si ustedes me piden la dimisión es que vamos por buen camino

“Ustedes protegen, y la protección nos lleva al desastre”.

Dit per la consellera amb competència en matèria ambiental, que a més a més es pren com un afalac que no li agrade la seua política a un biòleg i expert en espais naturals. No ho tinc jo molt clar que això li beneficie, eh?

Al tema: la consellera defensa la seua gestió (?) forestal, entre altres fent referència a una imaginària “màxima protecció legal” i les hectàrees protegides sota la figura de Forest d’Utilitat Pública. Però, com hem vist abans, la protecció legal no implica una millora a l’estat de l’ecosistema i la preservació de la biodiversitat: calen actuacions i gestió real. Sí, ho sé, sóc pesat amb això, però és que… Redéu! Pregue per que arribe el dia al qual no calga repetir-ho a cada post.

Isabel Bonig Corts

Bonig, satisfeta per les crítiques de Juan Ponce a la seua gestió.

Li propose a Bonig que canvie l’indicador del forest valencià i, en compte de fixar-se en la quantitat, es fixe a la qualitat. De la mateixa manera que segur que no es fixa en la quantitat de menjar per a avaluar un restaurant, no hauria de fer el mateix amb els nostres boscos. Volem arbres McDonald’s, arbustos Pans & Company? No sé ella, però jo no. Un bosc saludable és com un bon menjar: gaudim més i millorem la nostra salut. Costa més esforç i hem de renunciar al rendiment ràpid, però n’obtenim més a canvi. Un ecosistema funcional i els menys pertorbat possible és garantia de resiliència del nostre medi ambient, i ens cal tota la capacitat possible d’absorbir impactes negatius i fer front a amenaces futures, com el canvi climàtic.

Per a fer això, caldrà fixar-se, en comptes de la superfície, en la qualitat d’eixa superfície. I això, en termes ambientals, es diu naturalitat. És a dir: com de pareguda és la vegetació actual a la potencial (aquella que representa un teòric clímax de l’ecosistema dins de la successió ecològica del mateix) a un ambient determinat? Més enllà de la discussió entorn de si el concepte de clímax és o no encertat (i vos assegure que hi ha certa controvèrsia amb els equilibris ecològics de l’ecosistema) és un indicador potentíssim. Ens diu, per una banda, on hem de focalitzar els esforços de conservació i per altra, què tenim al territori: coberta vegetal de baixa qualitat? Boscos quasi primigenis i naturals (un impossible al Mediterrani)?

Mapa de formaciones vegetales potenciales de España_2

Mapa de formacions vegetals potencials. (Font: Universidad de Zaragoza)

Hi ha estudis sobre la naturalitat del territori valencià que apunten a que representa una àrea lleugerament inferior al 5%: eixes haurien de ser les zones prioritàries on actuar, donat que ens queden poques.  I no només ens hauríem de preocupar de preservar-les: també calen més esforços per connectar-les. Afortunadament, poc a poc van apareguent més estudis sobre l’estat de la naturalitat del nostre entorn; fa poc es féu públic un que comprenia tota Europa, realitzat per Steve Carver, director del Wildland Research Institute de la Universitat de Leeds. L’estudi és interessant perquè mostra, de forma clara i directa, on es troben aquells indrets als quals la vegetació s’aproxima més a la que, per clima i sòl, hi hauria d’haver. Un apunt que fan a la peça de la revista Consumer em sembla bàsic: mai no s’ha de confondre biodiversitat amb natura salvatge. Ecosistemes extrems com la meseta antàrtica o la taigà solen presentar un alt grau de naturalitat, però ni s’acosten a la biodiversitat que podem trobar a molts paisatges mediterranis fortament antropitzats.

Natura Salvatge europa

El mapa de la natura salvatge a europa. (Imatge a travès de la revista Consumer)

Tornem al principi: si als parcs naturals des de conselleria no fan més que repetir les dades de número i visitants, al cas del bosc es limiten al menyspreu dels retrets sobre la gestió i la insistència amb una falsa “màxima protecció legal”. No donen dades  sobre l’estat de la massa forestal, sobre estratègies de conservació, treballadors, fixament de la població rural, biodiversitat, degradació de l’entorn, connectivitat. Per a avaluar el nostre forest calen més coses que rebutjar la protecció genèrica i alhora, en un exercici d’esquizofrènia política de difícil comprensió, vantar-se dels milers d’hectàrees que compten amb la màxima protecció legal. En què quedem aleshores, senyora consellera? Protegir és bo o és roín? Per què vol vendre vosté percentatges ficticis d’espais naturals protegits si després ens diu que això ens porta al desastre?

Parle-ho vostè amb el seu Director General del Medi Natural –si és que li pot ajudar, és clar-, i després m’ho torna a explicar.

Advertisements
, , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Trackbacks/Pingbacks

  1. Deu preguntes incòmodes sobre el Parc Natural que el PP ens ha furtat als valencians | CIÈNCIA I POLÍTICA - 20/02/2014

    […] s’aplica el que Isabel Bonig digué a les Corts Valencianes el 13 de març de 2013, “La protección nos lleva al desastre”? Renuncia al triomfalisme amb què ens bombardejava fa tan sols uns mesos i admet que no tot […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: