L’alcalde de Cullera, Rita, Cotino i la declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera

Diuen que l’alcalde de Cullera bloqueja la declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera perquè “no vol més protecció”. I en eixa notícia –en eixe titular- hi ha tres –tres!- mentides. O inexactituds, si ho preferiu. Però anem per parts: què és exactament una Reserva de la Biosfera?

Els espais naturals protegits, a casa nostra, ho poden ser a molts nivells: local (com un paratge natural municipal), autonòmic (amb figures com la de parc natural o reserva natural), estatal (parc nacional), europeu (LIC, ZEPA) o internacional (declarades mitjançant convenis com el RAMSAR de zones humides). Les reserves de la Biosfera s’inscriuen a l’últim àmbit, l’internacional, ja que les declara el programa Man and Biosphere de la UNESCO a proposta dels estats membres, després d’haver-les plantejat els residents. A diferència d’altres figures de protecció legal, va de baix cap a dalt: no hi ha algú a l’administració que seu a un despatx amb un mapa, sinó que són els mateixos habitants del territori els qui decideixen promoure’n el nou estatus. Al meu parer és una estratègia molt encertada: la protecció dels espais naturals no funciona més enllà del formalisme topogràfic si els que hi viuen no ho perceben com a positiu i enriquidor per al seu entorn.

Reserves Biosfera Espanya

Les Reserves de la Biosfera a la Península i les Illes (falten les Canàries), segons l’últim mapa de la UNESCO, que NO està actualitzat (falta, per exemple, el Delta de l’Ebre o Monfragüe). No n’he trobat cap amb totes les reserves a data de juliol de 2014.

L’altra particularitat de les Reserves de la Biosfera és que estan pensades com un instrument per a assolir el desenvolupament sostenible. Les tres potes sobre les que se sustenta són la conservació de la biodiversitat, el desenvolupament econòmic i el manteniment dels valors i patrimoni cultural. No és doncs la protecció per la protecció, ni tampoc, és evident, la protecció en contra de les persones “per a protegir un animalet”. El desenvolupament sostenible és un concepte que incorpora en la seua pròpia essència a l’ésser humà: sense nosaltres hi manca el sentit.

I aleshores, on està el problema? Algun en deu haver, perquè el País Valencià i Múrcia són les úniques comunitats autònomes que no compten amb una reserva de la Biosfera. Potser no és casualitat, perquè ambdós comparteixen una estratègia similar de desprotecció del medi natural, tot i que aquesta és especialment maquiavèlica al cas de Múrcia (això sí, la justícia al final ha paralitzat part de les barbaritats urbanístiques que se’n derivaven). A casa nostra es tradueix en l’eliminació de les zones d’esmorteïment d’impactes dels parcs naturals, o la desprotecció genèrica de les zones humides, entre altres trampes legislatives.

I tot i això, Rita Barberà diu que l’alcalde de Cullera –sí, Ernesto Sanjuán, el de l’incendi pels focs d’artifici en un dia de màxima alerta i moltes coses més- obstaculitza la seua declaració perquè no vol més protecció. La primera objecció –comuna al titular del principi- és que l’alcalde, en tot cas, obstaculitza que es presente la proposta i la ratifique l’Estat: qui declara és la UNESCO. La segona, que ningú està parlant de més protecció, sinó d’entrar a una xarxa internacional que compta amb més sis-cents espais que reconeixen uns valors ja presents al territori i tracten de potenciar-los alhora que s’aposta per noves estratègies de desenvolupament. Però el punt clau rau en què Rita Barberà qualifica d’obstacle a Sanjuán, quan ella mateixa i el Partit Popular han estat les barreres més prominents per a que la proposta de declaració seguira el seu camí.

La proposta per a que l’Albufera fóra declarada Reserva de la Biosfera és de mitjans 2010, i fou presentada a la Junta Rectora del Parc Natural en una reunió el 15 de setembre de 2010. En 2011 l’alcaldesa de València i el conseller de Territori i Habitatge, Juan Cotino, asseguraren que l’Albufera seria Reserva de la Biosfera a final d’any. Però com al cas de Sierra Escalona, nunca más se supo. Fins a tal punt que a principis de 2012 ni el mateix ajuntament sabia si el Ministeri d’Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente havia sol·licitat la seua declaració. Bé es cert que l’Ajuntament de València sí que s’havia adherit a la petició de declaració que formulà la conselleria –faltaria més, que són els propietaris del llac! Però a la noticia enllaçada al principi s’hi pot llegir:

“Cullera es, como avanzó ayer Barberá, el único de los 13 ayuntamientos que lindan con el parque que no se ha adherido a la propuesta impulsada por el Ayuntamiento de Valencia hace cuatro años, y reactivado en noviembre de 2012”

Resulta curiós si més no que justament per novembre de 2012 fou quan vingué de visita el comissari europeu de Medi Ambient Janez Potocnik, i que des de setembre d’eixe any i també en novembre Francesc Signes (PSPV-PSOE) reclamà amb insistència la declaració com a Reserva de la Biosfera del parc natural. Reactivament en 2012? Per insistència de l’oposició i aprofitament del focus mediàtic, no per convicció.

Rita, Cañete i Potocnik al novembre de 2012, a l'Albufera (Font)

Rita, Cañete i Potocnik al novembre de 2012, a l’Albufera
(Font)

El laberint de mocions municipals per arribar on estem no està tampoc exempt de polèmica i situacions difícilment comprensibles. Per exemple, mentre al febrer de 2013 Compromís per Silla presentava una moció per a que l’Albufera fóra reconeguda com a Reserva de la Biosfera (i tots els grups polítics votaven a favor, excepte España 2000 que s’abstingué), a l’abril del mateix any Compromís per Sedaví era l’únic partit que votava en contra de la proposta d’incloure-la dins de la xarxa de reserves mundial. En juliol de 2013 Compromís i PSPV-PSOE votaven en contra de la proposta de declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera a Massanassa, mentre que EUPV i PP sí que votaren a favor. A Algemesí fou el grup Més Algemesí el qui reactivà l’interès pel llac. A Sueca no s’aprovà la moció fins el cinc de juny d’enguany, i és que de fet fins a principis de 2014 només set municipis donaven suport a la declaració: els que faltaven, excepte Sueca, estaven tots governats pel PP. I a novembre de 2012 només hi havia una signatura de municipi: València.

En resum, després d’aquesta macedònia de plens i acords municipals: l’alcalde de Cullera només ha “obstaculitzat” la declaració durant, com a molt, quatre setmanes, ja que fins fa un mes també l’obstaculitzava l’ajuntament de Sueca. És més fàcil –per part de Rita, la premsa i també per part de l’esquerra- atorgar-li la responsabilitat de la demora a un alcalde impopular i amb antecedents de mala gestió ambiental. Però hi ha algunes preguntes que cal contestar: per què no es coordinà l’aprovació de les declaracions municipals? Es van fer reunions entre les distintes institucions? S’ha explicat el projecte a la ciutadania? S’han buscat complicitats amb la societat civil? Per què alguns grups municipals de partits que en demanen el reconeixement de la UNESCO han votat en contra o han tardat quatre anys a sumar-se a la iniciativa de l’Ajuntament de València?

Mapa de l'Albufera de València (Font: CITMA)

Mapa del Parc Natural de l’Albufera de València (Font: CITMA)

Més encara: Rita Barberà ha votat en contra de la declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera. Fou el dia 25/09/2013, al Ple de les Corts Valencianes on s’aprovaven les resolucions del Debat de Política General. En concret, Rita votà en contra de dos propostes de resolució presentades pel Grup Parlamentari Socialista: una instant a impulsar de forma conjunta amb els municipis la candidatura com a Reserva de la Biosfera, i altra que encomanava al departament d’Isabel Bonig la redacció i aprovació urgent del PRUG de l’Albufera. Cristina Moreno, diputada socialista, reflexava així el moment de la votació. Qui obstaculitza què, senyora alcaldessa? I és que és quan toca apretar el botó de les votacions quan podem destriar la propaganda dels fets, el fum de de les propostes elaborades amb convicció.

El tuit de Cristina Moreno, crònica en 140 caràcters d'un despropòsit parlamentari. D'un, o uns quants!

El tuit de Cristina Moreno, crònica en 140 caràcters d’un despropòsit parlamentari. D’un, o uns quants!

I en qualsevol cas, hem de remarcar que la declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera no implicarà una millora instantània de l’ecosistema, ni una pluja de diners, ni un increment significatiu del reconeixement a nivell mundial. L’Albufera és, a dia d’avui:

  • Parc Natural
  • Aiguamoll d’importància internacional segons el conveni RAMSAR
  • Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)
  • Lloc d’Importància Comunitària (LIC)
  • Reserva de fauna (una part)
  • Microrreserva de flora (una part)

Són sis –sis!- figures de protecció legal. El problema de l’Albufera no és, doncs, l’estatus legal: és la gestió real. Rita Barberà tan sols vol penjar-se la medalla d’un nou trofeu gràcies a l’espai natural propietat de la ciutat que dirigeix. I si és abans de 2015, millor, que l’agenda mai no és casual. Si li preocupara de veres allò que passa a les 21.000 hectàrees de marjal, llac, devesa i arrossars el primer que faria seria reclamar l’aprovació immediata del Plà Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del parc natural. El PRUG de 2004 el tombà la justícia en 2012 –ja es veia vindre- però és que, a més a més, la seua vigència arribava fins 2012: portem dos anys sense l’instrument bàsic de gestió de l’espai natural. Abans que qualsevol guardó i xinxeta al mapa cal –no em cansaré mai de repetir-ho- gestió real, treball sobre el terreny. Com volem que la UNESCO incorpore a la xarxa un llac que es podreix sistemàticament cada tardor per la palla de l’arròs per la desídia d’habitants i responsables polítics? Com esperem que ens prenguen seriosament si el nostre parc natural més emblemàtic manca de l’instrument bàsic i fonamental per a garantir-ne una bona gestió?

Hui mateix Rosa Albert, regidora del grup municipal d’Esquerra Unida, demanava explicacions al PP sobre “l’absolut descontrol de construccions prohibides al Parc Natural de l’Albufera“. I és que per a això serveix el PRUG, amigues i amics: per a dir què es pot fer i què no a un espai protegit. L’Albufera porta dos anys en un limb jurídic que està afavorint les actuacions al marge de la legalitat.

El lluent des de l'embarcador. Una de les meues primeres fotos de l'Albufera.

El lluent des de l’embarcador. Una de les meues primeres fotos de l’Albufera.

I tot i això, jo vull la que l’Albufera siga Reserva de la Biosfera. S’ho mereix, reuneix els valors i compleix els requisits, i un altre dia n’explicaré el per què. Els valencians, a més a més, hem de ser capaços de bastir una via pròpia cap al desenvolupament sostenible. No se m’acut cap repte major que fer-ho harmonitzant natura i cultura en un espai canviant que porta mil·lennis essent configurat per l’acció humana, i que al segle XXI perviu envoltat d’una conurbació de més d’un milió d’habitants. Abans d’arromangar-nos, però, caldrà canviar el capatàs.

Advertisements
, , , , , , , , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: