El Cabanyal, l’esclat imminent de la València amagada

05/08/2014

València

[Des de començament d’any tinc el plaer d’escriure a la revista Saó, que amablement em permet reproduir els articles  a aquest blog personal. El d’avui fou publicat al número de maig de 2014.]

Les manifestacions de barri, circumscrites a una àrea urbana nítidament delimitada, no habituen a tindre massa èxit: s’hi demanen equipaments per al veïnat, hospitals (ai, l’antiga Fe!), escoles, parcs. Tanmateix, hi ha excepcions, com la d’un barri a València al qual no està en joc cap plaça o carrer, cap ambulatori o institut fet de barracons prefabricats: està en perill la pròpia substància de la barriada, la identitat d’un conjunt de cases i carrers que es diu el Cabanyal.

Manifestació al Cabanyal, el 6 d'abril de 2014 (Foto pròpia)

Manifestació al Cabanyal, el 6 d’abril de 2014 (Foto pròpia)

Són ja molts anys de tira i arronsa entre ajuntament i veïns, en un joc descoratjador que té paralitzat el barri i al qual hi habiten tots els colors del gris, car res no és negre o blanc. Tanmateix, el batec encara es percep –i de quina manera- als carrers del Cabanyal, i és per això que el passat dia 6 d’abril un riu de gent emplenà les artèries d’un barri que fa olor de salnitre i exhibeix la façana més ufanosa del modernisme autòcton. València és un esclat infinit de possibilitats que tan sols cal nodrir; el problema rau quan l’alimentació és forçosa i consisteix a una dieta d’asfalt i ciment, a un vial en forma d’avinguda inserit a la força a la pell delicadíssima d’un barri que només sap de carrers estrets i distàncies a peu.

Manifestació al Cabanyal, el 6 d'abril de 2014 (Foto pròpia)

Manifestació al Cabanyal, el 6 d’abril de 2014 (Foto pròpia)

I tot i això, tot i els entrebancs i la grisor i el soroll metàl·lic d’excavadores i mandíbules d’acer, tot i les porres i la impossibilitat administrativa d’injectar saba nova, l’espurna d’una València palpitant brolla a cada cantonada del Cabanyal. Ho fa amb festivals de teatre en la intimitat, amb les portes obertes de cases i comerços, amb un mercat que és una cornucòpia de sabors i olors –carn de fotògrafs i turistes-, amb façanes i edificis que, ja immortalitzades en obres de referència, exemplifiquen un esplendor modernista que no trobem al voltant de l’antiga Valentia. Fins i tot amb sèries de zombies! (Quina altra barriada europea pot dir això?).

Manifestació al Cabanyal, el 6 d'abril de 2014 (Foto pròpia)

Manifestació al Cabanyal, el 6 d’abril de 2014 (Foto pròpia)

Els barris vius s’alimenten de la substància del passat i el desig del futur. I el Cabanyal té fam d’esdevenir peça fonamental en una ciutat renovada que mire, d’una vegada per totes, al mar, que no aparte la vista quan s’hi veja reflectida a la Mediterrània. I és que València sempre ha viscut d’esquenes al mar, exercint d’urbs genuïnament fluvial, de terra endins. I ara, al segle XXI, com un Saturn embogit –el de Goya- o com un perfectament conscient d’allò que fa –el de Rubens- València tracta de devorar al seu fill, als poblats marítims que no foren ciutat fins fa poc més de cent anys.

Manifestació al Cabanyal, el 6 d'abril de 2014 (Foto pròpia)

Manifestació al Cabanyal, el 6 d’abril de 2014 (Foto pròpia)

Cal prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez? La qüestió, al final, és tan senzilla com això, com ser honestos admetent les conseqüències de partir un barri per la meitat i destruir-ne el teixit urbà, social, comercial, humà. I si la reconstrucció de València, la recuperació de la dignitat, l’explosió d’una metròpoli moderna que acull i té cura de veïns i vianants, i si tot això, tot el que vol ser València, a tot el que aspirem tanta i tanta gent, comença pel Cabanyal? No ens mutilem el futur i salvem el Cabanyal, valencians.

Manifestació al Cabanyal, el 6 d'abril de 2014 (Foto pròpia)

Manifestació al Cabanyal, el 6 d’abril de 2014 (Foto pròpia)

Anuncis
, , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Trackbacks/Pingbacks

  1. El Cabanyal, la explosión inminente de la Valencia escondida (CAT) - 05/08/2014

    […] El Cabanyal, la explosión inminente de la Valencia escondida (CAT) […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: