Fabra, el president que aparta la mirada

09/09/2014

Política

[Des de començament d’any tinc el plaer d’escriure a la revista Saó, que amablement em permet reproduir els articles a aquest blog personal. El que reproduïsc hui fou publicat al número de juny de 2014.]

Primavera de 2012, platja de Benicàssim. M. acompanyava, amb altres voluntaris, un grup de persones amb discapacitat greu pel passeig marítim; estaven passant uns dies vora mar. De sobte, va reconèixer el Molt Honorable President, i va suposar que s’interessaria per la comitiva que ella dirigia, i que potser intercanviarien unes paraules protocol·làries i buides. Va experimentar fins i tot una mena de peresa anticipada, per com hauria de fingir el somriure amb una ganyota. Però no: el ciudadano Alberto va accelerar el pas, girà la cara de forma ostensible i evità el contacte visual amb les cadires de rodes i la cadena de mans.

L’anècdota –verídica- il·lustra com governa Fabra: amb la tècnica de l’estruç, amagant-se dels problemes i pensant que allà, al cau de foscor on Pastor i Castellano l’han enfonsat, envoltat d’una densa i pútrida mediocritat, no li pot passar res i ningú li farà mal.

Fabra no mira a la cara, perquè no pot, però també perquè no sap. El Molt Honorable substància la incompetència més palesa i feridora, la incapacitat endèmica que afeblix un govern farcit de llast i sacs de pesada i crònica deixadesa. L’oratòria embogida i grandiloqüent de Camps ha deixat pas a una titella despullada, estellada i amb tacte de fusta de basar xinès. Fabra és el no-govern, un no-res institucional que perviu gràcies a la inapetència de l’oposició per ocupar el seu lloc. Michael Ende ens parlava de el “No-Res” a la Història Interminable, i els valencians podem contemplar-lo ara els dijous a les 10:00 del matí, quan la buidor feta carn i corbata treu el cap a l’esvoranc que són les Corts Valencianes.

Fabra mai abandona els llocs comuns del femater de la política, i de tant com hi transita va excavant-se un pou negre i fondíssim del qual ja ningú el pot rescatar. Ha tallat totes les cordes que l’unien amb el seu partit –amb una sèrie de nomenaments institucionals que ningú és capaç d’entendre i que se li han tornat a la contra-, però també amb els seus votants i la societat valenciana. Tancar RTVV fou només l’últim gest que ho exemplificà, i des d’aleshores el vaixell del Consell va a la deriva. I és que la marea blava que els impulsava està en retirada: ja baixen del 30% de vot al País Valencià.

El ciudadano Alberto ha entrat en pànic i ni tan sols és capaç de bastir un populisme de saldo: el retorn a l’anticatalanisme fa llàstima sincera i no li queda ja benzina per a fer funcionar el cotxe de la demagògia. La societat està exhausta de vacuïtat i focs d’artifici.

Tenim un president que no pot enfrontar-se amb el resultat de les seues polítiques, que es veu obligat a girar la cara quan se substància a pocs metres la precarietat i la indefensió que ell ha sembrat en quasi tres anys de fum i cendra. Si algú pensava que el ninot de sobte cobraria vida, estava equivocat: Alberto Fabra és tan sols un tros de fusta esclau d’un titellaire que els valencians no hem triat.

Portada de la revista Saó de juny de 2014.

Portada de la revista Saó de juny de 2014.

Anuncis
, ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: