Una carrera d’obstacles anomenada ciència

La ciència és l’empresa més apassionant a la qual mai s’ha embarcat la humanitat, el nostre tret més definitori i, sense cap mena de dubte, el llegat més important que mai deixarem. I tot això, hi ha peròs. Objeccions prosaiques –no parlem de la ciència, sinó de fer ciència.

Hi ha una tira còmica dels Cyanide & Happiness que resumeix fantàsticament què hi ha darrere de la típica frase “M’encanta la ciència!” que tanta gent profereix quan descobreix un fet científic excepcional. Fins i tot hi ha una plana web d’amplíssima difusió que es diu, de forma molt explícita, “I Fucking Love Science”; i és que els articles que hi apareixen són sens dubte la millor prova de que la ciència pot ser meravellosa. Però tornem a l’humor gràfic. Dos personatges, i un, somrient, li diu a l’altre: “Saps que el cabell humà i les ungles estan fetes de la mateixa cosa? Yeah. Estime la ciència”. I l’altre, seriós, contesta: “No tinc clar que sàpigues què significa ‘estimar’ o ‘ciència’. Quan estimes quelcom, no només t’agraden les parts excitants i divertides… estimes també les parts avorrides. La gent que de veres s’estima la ciència dedica la seua vida a estudiar tant les qüestions més nímies i tedioses com els fets més enlluernadors. Tu no estimes la ciència, tu li mires el cul quan et passa per davant”.

Cyanide & Happiness són del millor que trobareu a la xarxa. Paraula.

Cyanide & Happiness són del millor que trobareu a la xarxa. Paraula.

I és que la ciència, amics, és això: multitud de temps morts, experiments que no porten enlloc, mesos de preparació per a confirmar un sol resultat, un increment gradual i quasi imperceptible del saber humà. Un esforç col·lectiu al qual el jornal és quasi sempre l’anonimat. La part brillant i encegadora que mereix l’atenció mediàtica és tan sols la punta de l’iceberg. Però… tindríem aquella punta de glaç sense l’immens bloc de neu que hi ha baix? És a dir: hem de potenciar només la ciència d’excel·lència –tan de moda a rànquings universitaris- o tota la recerca? Hi ha qui aposta per derivar els recursos només a investigacions de molt alt nivell –de ressò mundial i publicació de resultats a revistes com Science o Nature-, però també en són molts els qui expliquen que sense tot el treball de base, sense l’apilament costós i pacient de la feina moltes vegades frustrant de milers de científics no hi hauria ciència d’excel·lència. Perquè, al remat: podem fabricar una punta d’iceberg sense iceberg baix?

La ciència de base la fan, com tot allò que podeu veure i tocar, els treballadors: fer ciència és un treball. Els investigadors titulars i els becaris, els que s’hi passen hores sense cobrar i també els que ja a penes xafen el laboratori. Aquestos treballadors, a més, no lluiten només contra la frontera del desconeixement humà, sinó també contra un sistema de recerca que fa tot el possible per a desmotivar als nous investigadors.

Roda

La roda, i la ciència.

Potser penseu que exagere, però la realitat és que la incorporació al món de la recerca científica és més que difícil: és una carrera d’obstacles. La culpa no només és de les salvatges retallades –a tots els nivells: beques, projectes, personal, material, ajudes- que s’han produït des de 2009; la culpa és d’una estructura i d’uns plantejaments que són, en el millor dels casos, difícilment comprensibles. Quants treballs conegueu que impliquen una total i absoluta incompatibilitat amb qualsevol altra ocupació remunerada? Un becari predoctoral –aquell que està desenvolupant la seua tesi- no pot treballar en res més que no siga la recerca: així ho estableix el seu contracte. Ni servint copes els caps de setmana ni carregant mobles per la vesprada: la prohibició és taxativa. Ses senyories que seuen a les Corts Valencianes no tenen cap problema en compatibilitzar el treball parlamentari –una feina absorbent i ben pagada que en justificaria l’exclusivitat, al meu parer- amb altres dedicacions. Un professor universitari del sistema públic pot, sense cap mena de problema, treballar com a consultor pel seu compte o com a professor a un altre centre privat. I recordeu: el sou d’un becari predoctoral està a l’entorn dels 1000 euros, si no per baix. I si necessiten ajudar a casa? I si tenen fills?

La carrera d’obstacles, però, no és només econòmica. Saltar d’una beca a una altra són mesos d’espera i papers, treballar gratis mentre la burocràcia fa la digestió de currículums que preguen per a ser escollits. És incertesa i angoixa, és un projecte de vida en permanent construcció i demolició, al qual, amb sort, edificaràs els fonaments passada la quarantena. És competitivitat tot i que vullgues col·laborar, és deixar la família per a més endavant.

I si és tan difícil, per què fem ciència? Potser perquè ens apassiona gratar la superfície de la realitat i preguntar-nos què hi haurà baix, potser perquè és el que sabem fer, potser perquè volem treballar a un món al qual tan sols li demanem que, per favor, no ens pose més obstacles dels que ja ens trobem.

CIENCIA sin futuro

Sin ciencia no hay futuro: logo d’Enrique Herrero per a lainformacion.es. Explícit i necessari.

[Des de començament d’any tinc el plaer d’escriure a la revista Saó, que amablement em permet reproduir els articles a aquest blog personal. El que reproduïsc hui fou publicat al monogràfic sobre ciència de setembre de 2014.]

Advertisements
, , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: