Decàleg d’urgència per a la propera Conselleria de Medi Ambient

03/02/2015

Medi Ambient, Política

Este post hauria d’haver-se publicat a principis d’any, perquè aleshores tindria més sentit. Ja sabeu: encetem l’any del canvi, tindrem nova consellera, blablablà. I la veritat, tot i que estem ja a febrer (disculpes pel retràs involuntari), crec que paga la pena reflexionar un poc sobre què hem de canviar, de forma prioritària, en la gestió del medi ambient.

En l’espai de temps en què el blog ha estat en guaret (dos mesos) la cosa no ha fet altra cosa que empitjorar. Tinc un text a la recàmera sobre les falsedats recurrents d’Isabel Bonig –només algunes de recents, que el meu servidor no té tant d’emmagatzematge com per a escriure-les totes-, però preferiria encetar l’any amb una mirada en positiu. Des d’aquesta bitàcora he fet molta crítica –crec sempre raonablement fonamentada- i és potser moment de donar pas a les propostes, al futur.

En juny de 2015 tindrem una nova persona al capdavant de la Conselleria amb competències ambientals, i hi ha molts assumptes que haurà d’abordar de manera urgent des del minut zero. Estos són, al meu parer, els deu més importants.

  1. Fer tot el possible per estar al capdavant de la Conselleria de Medi Ambient: ja és hora de tornar a separar la rabosa de les gallines. Juntar les conselleries no implica una immediata eficiència, menys encara en este cas. Visibilitzar el departament ambiental en forma de conselleria ajudarà no només a prestigiar la matèria, sinó a donar-li una entitat política i administrativa que actualment no té. Des de 1991 fins 2003 tinguérem una Conselleria de Medi Ambient: per què no recuperar-la ara quan vivim en una crisi ambiental que durarà, tinguem-ho per segur, molts anys?
  2. No podem gestionar allò que no coneixem. Isabel Bonig incompleix des de 2011 la llei que l’obliga a redactar un informa anual sobre l’estat del medi ambient al País Valencià, així com a desenvolupar un sistema d’indicadors ambientals. És urgent fer un diagnòstic clar i exhaustiu de quina és la situació que tenim al territori valencià. I per a això també caldrà recuperar el CIDAM. Parlem molt de l’auditoria del deute i de que caldrà obrir tots els calaixos per a treure les factures, però serà igual de necessari fer una foto en alta resolució del nostre entorn.
  3. Redactar els nous Plans Rectors d’ús i Gestió dels Parcs Naturals. Molts dels nostres parcs no compten amb un plà rector (el marc normatiu que regula què es pot i què no es pot fer a un espai protegit) actualitzat. Alguns ja no estan vigents, alguns mai n’han tingut i altres han sigut tombats per la justícia. Sense estos instruments no es pot gestionar un parc natural amb garanties, ni pensar més enllà del mapa a l’ordinador.
  4. En eixe sentit, caldrà tornar a posar en marxa el departament d’assistència tècnica dels paratges naturals municipals, que ha sigut suprimir l’1 de gener d’enguany, segons ha denunciat Esquerra Unida. No tot són parcs naturals: la gestió de la natura a nivell municipal és igual d’important. El medi ambient és interacció, no aparadors de saló. I encara més: per a què volem territori declarat com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC) si després no implementem normes, dotem de pressupost i gestionem el territori? Portem més de dos anys de retràs en la conversió dels LIC a ZEC (Zones d’Especial Conservació). Eixa ha sigut la norma a casa nostra fins ara: paper, mapes, publicitat i zero impacte real sobre el terreny. A nivell de normativa europea, autonòmica i municipal. A partir de maig o canvia o no haurem avançat res.
  5. Vaersa. Una empresa pública en descomposició a la qual s’haurà d’avaluar quines atribucions se li vol donar i per què, i recuperar o no personal en funció d’això (i sí, també auditar els comptes i potser reestructurar la plantilla, eliminant càrrecs superflus i poc productius). Vaersa no són només agents ambientals als parcs naturals: són també cartògrafs, advocats, economistes, enginyers, operaris de plantes de reciclatge. No ens podem permetre que s’esfondre l’ens que gestiona tot això. Més endavant ja ens plantejarem si caldrà incorporar part del personal al funcionariat, però al juny allò important serà assegurar la seua viabilitat.
  6. Desfer l’embolic dels residus. El nou PIR, que fou aprovat amb anys de retràs, no ha solucionat de cap manera el problema sobre els residus al País Valencià. La Generalitat viu en una indefinició permanent sobre la incineració, sobre el compostatge, sobre les estratègies de futur. Cal posicionar-se clarament i escollir un model, perquè ara no en tenim. La boira normativa i administrativa actual és el pitjor enemic del femater valencià.
  7. Posar una ecotaxa sobre el turisme. Cap turista deixaria de vindre per un recàrrec mínim d’un euro al dia, de la mateixa forma que no han deixat de fer-ho per la pujada de l’IVA, que els ha costat molt més i no se’n parla gens. Un impost finalista com una ecotaxa destinada a millorar el medi ambient serviria per a bastir estratègies de reconversió del sector i finançar campanyes d’actuacions ambientals. Un impost semblant es pot trobar en distintes ciutats i regions del món, on els resultats han estat molt positius. I, per suposat, no seria l’únic impost que caldria incorporar en la nova legislatura, però això ja serà cosa del Varoufakis valencià.
  8. Només prendre possessió la nova consellera haurà d’afrontar una de les bèsties negres del medi ambient valencià: l’estiu i els incendis. Que és reflex, en realitat, d’un altre problema més fondo i complicat: què fem amb el bosc. Ni el PATFOR ho ha solucionat, ni la Conselleria té voluntat de fer-ho. I sense diners, em tem, serà més que complicat. Cal apostar per usos sostenibles i no tindre por a fer proves pilot amb experiències que fins i tot ens pareguen poc viables. Caldrà discutir amb ecòlegs, botànics, edafòlegs i enginyers forestals, i també amb ecologistes, usuaris dels serveis del bosc, habitants de l’interior, ramaders, agricultors: passem-los el micro a tots. Tenim molt de coneixement acumulat sobre com funciona el bosc mediterrani, sobre com restaurar-lo, sobre què no hem de fer si volem evitar-ne la degradació. Posem-lo a treballar.
  9. Les espècies invasores poden ser més un símptoma que una causa de la degradació de l’ecosistema (un altre dia en parlarem en profunditat). Últimament hem tingut algunes bones notícies (com el cas del carranc autòcton), però també fracassos estrepitosos, com el de la cloïssa asiàtica. Hem d’assumir una cosa: no hi ha diners per a tot. Cal prioritzar, i fer-ho en funció de com afecta cada espècie a l’ecosistema, i entenent quin paper hi juga més enllà de ser una espècie no nadiua. Ens fa falta una estratègia integral de gestió d’espècies exòtiques, més encara en un context de Canvi Global.
  10. Fer que siga una conselleria transversal. Allargar i introduir els tentacles del medi ambient a l’educació (ai l’educació ambiental, com d’oblidada la tenim), a l’administració, a l’economia, a la sanitat, al turisme, a tots els llocs. Fer que el conseller siga un prescriptor, paraula de moda i que potser no ens vindria mal incorporar al lèxic del nou govern. Entendre que tenim la possibilitat de bastir una via valenciana cap a la sostenibilitat, però que això no serà possible si només espenta el carro una sola conselleria. Assumir que el repte més difícil que té per davant el País Valencià no és ni tan sols aconseguir un finançament just, sinó lluitar contra el Canvi Climàtic. El nostre país es transformarà al llarg de les properes dècades, ens agrade o no i, al marge de que siga un problema global que no podem solucionar per nostaltres mateixos, tenim la possibilitat de fer les coses bé. D’adaptar-nos, de mitigar-lo, d’innovar, de servir fins i tot d’inspiració a altres regions del món. Tenim l’oportunitat de deixar enrere les reunions de consells assessors que ningú no coneix i canviar la realitat d’una vegada per totes. Si no ho fem, creieu-me: ens en penedirem.
Advertisements
, , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: