Sobre la crescuda de l’Ebre i el transvasament del PHN

03/03/2015

Aigua

Era esperable: com cada vegada que hi ha una crescuda de l’Ebre, apareixen veus que reclamen el transvasament no només com un dret inalienable del “Levante” (i és que en estos assumptes la terminologia continua essent del s.XX, com a molt), sino com a mesura per a evitar que el riu es desborde. Esta vegada, però, ha sigut la primera gran crescuda amb un ús massiu de Twitter a Espanya i clar, ha passat el que havia de passar.

tras3

Espectacular. “Todas las inundaciones evitables”, no una ni dos.

tras4

Espera i llegix un poquet més, Luis.

tras5

Que igual són coses independents i potser no hem fet els deures en matèria hídrica, eh Jorge?

tras6

Una, grande y cincuenta y un trasvases.

tras7

Sense comentaris.

trasvase1

Com este, n’hi havia uns quants.

trs2

Estos són els que més m’agraden. “La estupidez humana”.

B_Bb64xW0AALhb5

Claro que sí, campeón. Los aragoneses están deseando que se les inunden las casas, los campos y se les mueran los rebaños. Sin comentarios.

Falta un tuit (el més miserable de tots, i això que el nivell està alt) d’un usuari que, com Vicente Climent, l’ha esborrat. Això sí, el periodista diu que era un “experiment” i ho conta en un (prescindible i previsible) article. En qualsevol cas, ací no venim a mostrar el museu de l’horror de Twitter, sinó a explicar per què el que demanen no té ni cap ni peus.

El cabal

La cosa és senzilla: la canonada del transvasament de l’Ebre hauria tingut una capacitat de 50 m3/s. La crescuda de l’Ebre ha provocat que el riu arribe a cabals de 2400 m3/s. És a dir: amb el transvasament a màxim rendiment, sense pèrdues ni obstruccions, podríem desviar com a molt el 2,08% de l’aigua. Traduït en altura (i fent un càlcul groller en base a una crescuda amb cota de 7 metres i caixer homogeni), la reduiríem en 14 centímetres. És a dir: ens quedaríem igual.

La presa d’aigua

Però vinga, va, imaginem que tenim un transvasament que pot alleujar de forma significativa la crescuda, i que a més tenim tota la infraestructura necessària per a aconseguir que puga fer-ho durant un temps prolongat. Sabeu què? Faria exactament el mateix. La presa d’aigua estava prevista a Tortosa, però fins i tot considerant les altres alternatives (Flix i Xerta, a la imatge), res no hauria canviat.

trasvase ebro

De què ens val detraure aigua quasi a la desembocadura si el problema el tenim a Zaragoza? De què li val a un aragonés que centenars de quilòmetres abaix hi haja un canal que porte aigua a València, si la seua crescuda es deu a pluges i desgel de molt més amunt? És un absurd descomunal. I ara, a més, siguem realistes i posem a l’escenari la canonada original, de 50 m3/s. La conclusió: el transvasament no s’hauria notat en absolutament res. En res, però res, res. El meu resum és este:

icx2t

Emmagatzematge

Pot paréixer una qüestió secundària però… on emmagatzemem l’aigua? La volem mesclar amb l’aigua de qualitat del Xúquer? I si la crescuda ocorre en un moment on tenim poca capacitat de retenció als embassaments? El transvasament no és només una conducció d’aigua i prou: és un sistema molt complex on la capacitat de transferència de recursos hídrics no depèn d’un sol factor. Qui pense que implicaria obrir una aixeta i que isquera aigua de l’Ebre directament s’equivoca.

Fertilització primaveral

Per si tot això fóra poc, i com a addenda, cal dir que una crescuda no és un esdeveniment roín per se, i menys encara al cas de l’Ebre. D’estes avingudes d’aigua a la primavera, carregades de nutrients, depèn gran part de la fauna marina associada als ecosistemes del Delta, però també més enllà: el llagostí de Vinaròs seria una gambeta insípida sense estos aportaments del riu. L’aigua no es perd al mar, perquè l’aigua del riu és també el mar. Sense un no tenim l’altre.

En resum

Que no, Las Provincias, que no. Que la qüestió no és el recurs, sinó la capacitat que tenim de gestionar eixe recurs. Tant s’hi val que l’Ebre aboque al mar tota l’aigua que consumeix València en 16 hores (per al que hauríem de secar el riu, tot siga dit), si no podem conduir-la i utilitzar-la. És un titular clarament intencional (“tira”), groller i tan il·lusori com dir: “El terratrèmol d’Albacete generà la mateixa energia que consumeix Madrid en un any“. I? No podem fer res! Doncs amb les crescudes dels rius, igual: sobrepassen la nostra capacitat d’aprofitar el recurs. Ni amb la millor tecnologia disponible seríem capaços d’apropiar-nos del 10% del cabal de l’Ebre durant un episodi com el d’estos dies. I la resta de dies, a l’Ebre no li sobra aigua; això vos ho pot dir qualsevol persona que conega el riu. I per cert, potser (potser) els valencians podríem començar a fer alguna cosa respecte a açò i deixar de preocupar-nos per riuades i cabals: “Cada valenciano gasta 160 litros de agua al día, el mayor consumo de toda España

lasprovincias.750

Algunes lectures.

Com sempre, Antonio Estevan ho va dir abans i millor: llegiu el clarificador “Crecidas del Ebro, PHN e ingeniería valenciana”. També és molt interessant este article de Narcís Prat aparegut a Iagua: ¿Que hubiera pasado si el tubo del trasvase hubiera existido?

El Colegio de Ingenieros també s’ha pronunciat. Tot i això, el Govern de Rajoy pareix interessat a explotar el tema, i torna a parlar del transvasament: “El Gobierno desentierra la posibilidad del trasvase del Ebro a 90 días de las elecciones

Les crescudes són un tema molt, molt complex, que involucren la planificació territorial, la gestió ambiental, elements d’atzar (pluges) i qüestions polítiques. Però a banda de tot… hi ha zones que s’inunden perquè, sorpresa, són zones inundables!

I en l’apartat de l’autobombo, ací podeu trobar una anèctoda amb qui fou conseller de Medi Ambient i que explica moltes coses.

PS: Què vos pareix el terme “cunyats hidrològics”? Vos fa paper?

Advertisements
, , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

18 comentaris a “Sobre la crescuda de l’Ebre i el transvasament del PHN”

  1. francescferrandis Says:

    Tot i que hi hagen problemes tècnics i mediambientals (en qualsevol cas, solucionables), mai he pogut entendre l’actitud dels valencianistes i del moviment nacionalista valencià, sempre contrària al transvasament d’aigües de l’Ebre.
    Que si les obres destrueixen el medi ambient (a vore com s’ha desenvolupat la societat humana, si no és mitjançant la modificació de la Natura). Que si el ‘mejillón cebra’ colonitzarà els rius i els llacs valencians (ara, hem sabut que la ‘mascota’ dels ecologistes ja és l’ama de les nostres aigües dolces, sense necessitat de cap transvasament). Que si farem un transvasament més poètic: l’aigua de l’Ebre, que va a la mar (‘que es el morir’), es recull a les desaladores que estan en la costa valenciana… i ja tenim aigua dolça, a manta (per cert, quantes desaladores funcionen al territori valencià?).
    La qüestió principal rau en què la societat valenciana és la més solidària de l’Estat espanyol (vid., p.ex.: http://wp.me/p4n4JW-ci, i http://wp.me/p4n4JW-5D, al meu blog), i comprova, dia rere dia, que no té la solidaritat hídrica de comunitats autònomes que reben diners del poble valencià, a pesar de tindre un nivell de renta per càpita superior al nostre.
    En este assumpte, com en d’altres, hem de conformar-nos amb el ‘pagueu, i calleu’?

    Resposta

    • shinjix Says:

      Francesc, què fumes?? Que jo també en vull!!

      Els problemes tècnics (de gestionar una crescuda), com bé explica l’article, NO són solucionabes. Punt. La resta de l’any a l’Ebre li falta aigua. Punt. Punt.

      La societat valenciana NO es la més solidària de l’Estat per molt que ho posis al teu blog (veure notícia El Periódico sobre les balances fiscals d’Ángel de la Fuente http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/extremadura/balanzas-fiscales-arrojan-saldo-positivo-2-991-millones-extremadura_817394.html )

      Catalunya, el territori des d’on es volia fer el transvassament, NO rep diners del poble valencià (és obvi que Catalunya encara està més expoliada que el País Valencià). És a dir, el transvassament NO venia de cap comunitat que rebi diners del País Valencià.

      Deu ni do en 20 línies la de cagades que has pegat… i no crec que hagin estat inconscients.

      Resposta

    • shinjix Says:

      Francesc, què fumes?? Que jo també en vull!!

      Els problemes tècnics (de gestionar una crescuda), com bé explica l’article, NO són solucionabes. Punt. La resta de l’any a l’Ebre li falta aigua. Punt. Punt.

      La societat valenciana NO es la més solidària de l’Estat per molt que ho posis al teu blog (veure notícia El Periódico http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/extremadura/balanzas-fiscales-arrojan-saldo-positivo-2-991-millones-extremadura_817394.html )

      Catalunya, el territori des d’on es volia fer el transvassament, NO rep diners del poble valencià (és obvi que Catalunya encara està més expoliada que el País Valencià). El transvassament NO venia de cap comunitat que rebi diners del País Valencià.

      Deu ni do en 20 línies la de cagades que has pegat…

      Resposta

      • francescferrandis Says:

        Mentres em fumava uns bons ‘puros’ cubans, després de dinar (també quan cagava), m’he llegit el llibre ‘El finançament valencià’, de Vicent Cucarella (ací, tens una ressenya http://wp.me/p4n4JW-eb ). Al remat, tots els estudis sobre el tema diuen que València és l’única Comunitat Autonòma ‘pobra’ (la renda per càpita és inferior a la mitjana espanyola) i que, a més, aporta recursos financers al sistema. Si en vols més, et convide a visitar l’entrada #VLCterraNiNi, entre d’altres del meu blog.

  2. Javier Portalés (@XaviPortales) Says:

    gràciesss!!!! gràciesss!! intel·ligènciaaa!!

    Resposta

  3. Manuel (@manutorio) Says:

    La estupidez transvasista fue sintetizada muy bien por una viñeta de El Roto, pero viendo algunos tuits veo que las burradas pueden superar al mejor de los dibujantes. La portada de Las Provincias se lleva la palma.

    Resposta

  4. miliet Says:

    Com sempre, a manipular. El PHN no era només un conducció d’aigua, era també la construcció d’embassaments nous, era portar aigua a Terol, era millorar la distribució d’aigua… no només posar una tuberia a Tortosa.

    Per cert, lo dels nutrients per al Delta, un altra mentida: a poc mes de 100km del Delta hi ha un embassament (Mequinenza) que reté tots els “nutrients” que porta l’Ebre. Així que, abans de contar mentides, al menys estaria bé informar-se una mica

    Resposta

  5. Xavi Says:

    M’agradaria saber més del tema per a poder rebatre algun argument, però crec que està prou clar quins interessos hi havia darrere del PHN: alimentar projectes megalòmans que van quedar descartats al començament de la crisi. Com a anècdota, et diré que a la Diputació de Castelló van penjar una pancarta (sí, els que acusen de “pancarteros”) que deia: AGUA PARA TODOS. Algun ciutadà anònim va escriure al costat “WHISKY PARA FABRA”.

    Resposta

  6. Ibhug Says:

    Millet. No en tens ni idea. Seria millor que t’informis tu abans de pretendre donar lliçons.
    Cada matí veig l’Ebre. Només cal fixar-te en lo coloret de l’aigua d’estos dies. És veritat que Mequinensa reté molts de sediments i nutrients; però afirmar que els reté tots és la tonteria del mes. Al Delta totes sabem, i encara més los mariscadors, que la molla del marisc no creix si no hi han crescudes del riu com la d’estos dies.
    D’altra banda, s’ha de saber també que mos estem quedant sense delta per falta de sediments al riu. Sí, molts se queden a Mequinensa i més amunt. Però no tots. És més, les úniques avingudes de sediments, tenen lloc en estes crescudes (los embassaments no poden retenir tant de llim).
    Solidaritat entre territoris sí, però al delta no acceptarem mai el perdre la nostra terra.

    Resposta

  7. miliet Says:

    Ibhug, em dones la raò respecte a Mequinenza: si la existència d’eixe embassament no perjudica l’arribada de nutrients al delta, per què ho hauria de fer una toma d’aigua un poc mes avall d’eixa represa? Quin perjudici faria al delta que dels mes de 1000 M3/s que ara apleguen, s’agafaren 50? Cap, mes enllà de contribuïr a la solidaritat a tota Espanya, que suposo que és el problema amb aquest trasvasament

    Resposta

    • shinjix Says:

      Comentari demagògic 100%. No és un problema de màxims (el que hi ha ara), és un problema de mínims. I no és un problema de solidaritat, és un problema de sobreexplotació de les conques valencianes.

      Resposta

  8. JoanGalve Says:

    Molt bo. El “cunyadisme” és més perillós que una piranya en un bidet. I quan és més perillós és quan s’usa per a atreure vots i enfrontar territòris.
    El transvasament només suposa construir una infraestructura per a que s’enriquisquen els de sempre.

    Resposta

  9. Enrique Says:

    Completamente de acuerdo en que el tema se ha tratado con oportunismo y demagogia, pero por favor, no caiga también en esa misma demagogia.

    1) La explicación del caudal es, con todo el respeto, completamente absurda. La gestión de una avenida se produce mediante el fenómeno de la laminación. Es decir, que en vez de tener una gran crecida en un momento puntual, se intenta que ese agua llene los embalses y se deja pasar un caudal menor, más controlable, pero durante más tiempo. Esto no tiene nada que ver con la tubería y sí en cambio con la capacidad disponible de los embalses.
    El PHN preveía unos 300Hm3 sólo a la cuenca del Júcar. Obviamente esa cantidad de agua se hubiese traducido en menos agua en los embalses del Ebro y por tanto más capacidad para controlar la avenida. ¿Se habría reducido el nivel de forma significativa? ¿Se habrían evitado los daños? Pues para calcular eso hacen falta muchos más datos (aunque mi opinión personal es que no), e incluso en el caso óptimo siempre existe riesgo. Pero lo que está claro es que no se puede llegar a una conclusión a partir del diámetro de una tubería.

    2) “on emmagatzemem l’aigua? La volem mesclar amb l’aigua de qualitat del Xúquer? I si la crescuda ocorre en un moment on tenim poca capacitat de retenció als embassaments?”
    Mire, sobre esto estoy completamente de acuerdo. Hay muchas cuestiones sobre el PHN que siempre estuvieron en el aire y que incluso hicieron que el proyecto se quedase sin financiación europea. Pero el problema no es sólo ése, sino que por el otro lado el rechazo al trasvase se hizo de forma frontal y ciega, sin tampoco intentar discutir alguna de las problemáticas.
    ¿Que la mezcla de aguas puede presentar un problema? Pues sí, pero no podemos saberlo con certeza ni hasta que punto porque todo lo relativo al trasvase está basado en suposiciones. Nadie se encargó de decir “hagamos un estudio relativo al impacto de la mezcla de aguas”, “busquemos lugares propicios para los embalses”, o “calculemos si el trasvase es viable económicamente llegando únicamente a Castellón o a Valencia”. No. Automáticamente el PHN se guardó en un cajón, se convirtió en un tabú, y se negó cualquier posibilidad de discutir el proyecto.

    3) “Per si tot això fóra poc, i com a addenda, cal dir que una crescuda no és un esdeveniment roín per se, i menys encara al cas de l’Ebre. D’estes avingudes d’aigua a la primavera, carregades de nutrients, depèn gran part de la fauna marina associada als ecosistemes del Delta, però també més enllà: el llagostí de Vinaròs seria una gambeta insípida sense estos aportaments del riu.”
    Esto es verdad a medias. Es cierto que una crecida no es mala en principio y arrastra nutrientes y sedimentos importantes en el ecosistema, pero precisamente de ésta en concreto pocos nutrientes llegan al Delta debido a los embalses. Los sedimentos que llegan a Mequinenza, Ribarroja y Flix se retienen en dichos embalses (y mejor que ocurra eso, porque los de Flix están altamente contaminados por la industria química de la zona). En cambio, los sedimentos que llegan al Delta se han producido por la erosión del lecho a partir de Flix.
    Sobre esto, el departamento de hidrología de la UPC (entidad nada sospechosa de pro-valencianismo) ha hecho decenas de estudios, ya que su grupo de estudio sobre dinámica fluvial (FLUMEN) trabaja en gran medida en el bajo Ebro. No tengo intención de ser intensivo en esto, pero a bote pronto me ha sido fácil de encontrar varias publicaciones. Dos ejemplos:
    http://upcommons.upc.edu/handle/2099/10740
    http://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/3322

    Por lo demás y sobre el fondo del asunto, repito, completamente de acuerdo.

    Resposta

  10. David Says:

    Desde la ignorancia, no soy experto:
    Si el problema de las inundaciones y que el Ebro este desbordado es más arriba de donde se pretendía hacer el trasvase, ósea es en Zaragoza o sus territorios.
    Si es algo que ya se ha repetido en varias ocasiones, ya que no es raro que por las lluvias y los des hielos que se producen en esa zona el Ebro crezca todos los años y en ocasiones se desborde.
    Se debería estudiar el trasvase en esa zona, no tengo nociones pero veo que en otros países se realizan infraestructuras descomunales para suplir carencias en diferentes zonas.
    En la zona de Teruel, Valencia es acuciante el problema del Agua por su escasez y en la zona de los desbordamientos también por el exceso. Ahí es donde se debería de estudiar y llevar soluciones para ambos lados, seguro que no habría tanto oposición.
    Claro está siempre que se haga para solucionar problemas no para colgarse medalla políticas, que al final ese es el problema.
    Si a las dos partes les explicas que se va a realizar una infraestructura para aliviar ambos problemas, ya que también soy consciente que el transvase no evitaría las inundaciones ni la escasez de la otra zona pero las paliaría seguro, seguro que los ciudadanos la apoyarían.
    Buenos esto es mucho más complicado seguro pero creo que muchas veces el problema es que se anteponen intereses particulares y politicos antes que solucionar el problema de verdad.

    Resposta

  11. Ibhug Says:

    Millet,
    En cap moment he dit que los pantans no frenin l’aportació de nutrients i llims al delta i les seues badies. El que he dit és, que és fals que els pantans retinguen TOTS els nutrients i llims tal i com tu assegures.
    Parteixes de premisses falses tant en el teu primer comentari com en el segon.
    Dius que quin mal faria al delta el treure un cabal de 50 m3/s quan ara en baixen més de 1000m3/s. Ja t’ho dic jo quants ne baixen avui, 1.500 m3/s. Esta situació actual és excepcional i no representa los cabals normals de l’Ebre durant els altres 350 dies de l’any.
    Saps que el Pla de conca proposat pel Ministerio deia lo següent?: 14.800 hm3/any disponibles – 8.300 hm3/any consums actuals – 3.000 hm3/any noves demandes = 3.000 hm3/any cabal ecològic (dades aproximades). Això suposa un cabal mig al tram final de l’Ebre d’uns 95 m3/s, cabal amb el qual la falca salina arriba fins a Tortosa. Doncs ara li treiem estos 50 m3/s que dius tu i assequem lo riu. No?
    D’altra banda, si només treiem els 50 m3/s en època d’avingudes com ara. M’expliques com s’amortitzen les obres amb un coeficient d’utilització tan baix? Qui podrà pagar esta aigua? Pagesos segur que no.

    Resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. Les fal·làcies de ‘l’aigua perduda’ de l’Ebre que reclama Las Provincias | Media.cat - Observatori crític dels mitjans - 04/03/2015

    […] el material publicat destaca l’explicació de l’ecòleg i consultor ambiental valencià Andreu Escrivà des del seu blog dedicat a la divulgació […]

  2. Lecturas de Domingo (65) | Ciencias y cosas - 08/03/2015

    […] – Sobre las inundaciones del Ebro. ¿Por qué NO hay que limpiar los ríos? y Sobre la crecida del Ebro y el trasvase del PHN. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: