Carta oberta a l’alcalde de Cullera, Ernesto Sanjuán

05/03/2015

Espais Protegits

A l’atenció de l’Excel·lentíssim Alcalde de Cullera, Ernesto Sanjuán

Saluts,

Li escric perquè no puc estar més sorprès després d’haver llegit algunes de les seues últimes declaracions sobre l’Albufera. Segons tinc entès, és vostè l’únic alcalde d’un municipi inclòs dins de l’espai que, després d’un llarg procés de consultes, s’oposa a la petició de la declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera per part de l’Unesco. També he llegit que fins i tot exigeix vostè la compra d’horta i la restricció de la reserva al llac i la devesa. Permeta’m, si és tan amable, exposar-li breument per què crec que està completament equivocat.

En primer lloc m’agradaria dir-li que (sense que servisca de precedent) estic completament d’acord amb el seu company de partit Vicente Aleixandre, qui li ha assegurat que la declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera no comportaria més protecció. L’Albufera és actualment Parc Natural, Aiguamoll d’importància internacional segons el conveni RAMSAR, Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), Lloc d’Importància Comunitària (LIC), Reserva de fauna (una part) i Microrreserva de flora (una part). Com supose que vostè sabrà, a la protecció dels espais naturals hi ha una jerarquia legal, i li puc ben assegurar que la Reserva de la Biosfera no imposarà cap restricció que no haja imposat ja alguna figura legal anterior, especialment la de Parc Natural.

L’altra particularitat de les Reserves de la Biosfera és que estan pensades com un instrument per a assolir el desenvolupament sostenible. Les tres potes sobre les que se sustenta són la conservació de la biodiversitat, el desenvolupament econòmic i el manteniment dels valors i patrimoni cultural. No és doncs la protecció per la protecció, ni tampoc, és evident, la protecció en contra de les persones “per a protegir un animalet”. El desenvolupament sostenible és un concepte que incorpora en la seua pròpia essència a l’ésser humà: sense nosaltres hi manca el sentit.

Amb això espere haver-li llevat les pors respecte de la figura de protecció, que sens dubte suposaria un impuls turístic, la creació d’una marca encara més potent per al Parc i el reconeixement d’una realitat: que l’Albufera, tota ella, és una joia, un híbrid meravellosament mediterrani entre cultura i natura.

I quan dic “tota ella”, vull dir tota. El que vosté proposa sobre declarar només el llac i la devesa (la propietat dels quals és de l’Ajuntament de València) és no entendre com funciona l’ecosistema. L’arrossar, que vostè vol excloure, acompleix una funció ambiental clau, car fa el paper de marjal. Sense arrossar no hi ha llac, i, si recorda el que li acabe de contar, la cosa no va de protegir la natura immaculada: va de reconèixer els valors del desenvolupament sostenible. Una zona d’arrossars ben gestionada que actue com a part integral de l’ecosistema natural és fonamental per a garantir la pervivència de l’Albufera.

En definitiva, em preocupa el retràs que acumula ja este procés: al 2011 l’aleshores conseller Juan Cotino va prometre que l’Albufera acabaria l’any com a reserva de la Biosfera. Estem a 2015 i ja veu, hem avançat ben poc. I mentres, per si no ho sabia, el País Valencià –no s’espante, que és el mateix que la Comunitat- és, junt amb Múrcia, l’única autonomia de l’Estat que no compta amb una Reserva de la Biosfera.

Per finalitzar, i banda de traslladar-li les meues cavil·lacions per la inexplicable demora, m’agradaria fer-li un regal: un DVD editat per l’Ajuntament de València amb motiu del projecte “Seducció Ambiental” sobre l’Albufera de València. Allà s’hi expliquen, de forma clara i senzilla, quines són les característiques que fan l’ecosistema mereixedor del seu reconeixement com a Parc Natural, i per què no té cap sentit dissociar un ambient com l’arrossar del llac i la devesa.

Si desitja ampliar la informació del vídeo, li recomane, de l’extensa bibliografia disponible, esta sel·lecció de llibres sobre els distints valors de l’Albufera. Són il·lustratius i molt didàctics, i espere que gaudisca de la seua lectura.

  • “L’Albufera de València”, de Vicenç Roselló (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995). Per a mi és la síntesi perfecta i, tot i que té 20 anys, és completament actual.
  • “Regadiu i canvi ambiental a l’Albufera de València”, de Carles Sanchis Ibors (Publicacions de la Universitat de València, 2001). Sens dubte, el millor llibre per a entendre per què l’Albufera no seria el que és si no l’haguérem modificat durant centenars d’anys, i un aval excel·lent per a la candidatura de cara a la Unesco.
  • “L’Albufera, guia de descoberta del Parc natural”, de Paco Tortosa i Pepa Pròsper (Publicacions de la Universitat de València, 2007). La millor forma d’entendre per què cal protegir un ecosistema és conèixer-lo i estimar-lo. Esta és potser la millor guia que s’haja editat per a descobrir l’Albufera.
  • “La Universitat de València i els seus entorns naturals: els parcs naturals de l’Albufera, el Túria i la Serra Calderona”, Diversos Autors (Publicacions de la Universitat de València, 2012). Un llibre coral on distints investigadors de la Universitat tractem de bastir un mosaic per a conèixer millor el nostre entorn a base d’articles divulgatius. Vaig tindre el plaer de col·laborar al llibre, que està ben editat i és fàcil de llegir: està profusament il·lustrat i els capítols són curts.
  • “La Albufera de Valencia. Parque Natural”, Diversos Autors (Lunwerg, 2008). Si no vol calfar-se el cap, agafe este llibre de gran format: meravellosament editat, amb fotografies a doble pàgina i tan sols unes poques pàgines de text. Perquè de vegades val més una imatge que mil paraules, diuen.
  • “L’Albufera de València”, de Joan Fuster (Bromera, 1993). Li havia dit que això de la Reserva de la Biosfera no va només d’animalets i plantes: va també de persones, i l’Albufera de Fuster és potser el llibre que millor ha sabut copsar la identitat pròpia d’un territori a cavall entre el mar i la marjal, entre l’arrossar i el llac.

Bo, crec que amb això en tindrà prou, si és que li abellix aprofundir. Confie en què mirarà atentament el DVD i, no cal ni que ho diga, estaré encantat de continuar discutint sobre l’assumpte.

Gràcies per avançat per la seua atenció, i reba vostè una cordial salutació,

Andreu Escrivà

Ambientòleg i Màster en Biodiversitat

Membre del grup d’Ecologia i Biogeografia d’Ecosistemes Aquàtics de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva

cullera albufera

[El text que teniu dalt és la carta que, junt al DVD de Seducció Ambiental li he enviat a l’alcalde de Cullera, Ernesto Sanjuán. Si voleu llegir més sobre l’assumpte, vaig escriure un post amb multitud de referències sobre el tema a “L’alcalde de Cullera, Rita, Cotino i la declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera“. I, per suposat, si hi ha contestació vos avisaré]

Advertisements
, , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

2 comentaris a “Carta oberta a l’alcalde de Cullera, Ernesto Sanjuán”

  1. Juan Chova Martinez Says:

    Sr Escrivá, soy valenciano y partidario del travase. Se dicen muchas tonterias respecto a este asunto, si los arrozales, si la albufera, si el precio de los cultivos por el envio de agua, en fin muchas cosas. La realidad es la que es, he leido que usamos 160 lts. de agua por dia, supongo que el que lo ha escrito habra contado la que gasta él si viene de vacaciones, no hay que olvidar que LA COMUNIDAD VALENCIANA , es aparte de agrícola, es de turismo o de servicios a terceros, imaginese si no tuvieramos trasvase o envios de electricidad de otras partes, para mi el agua es lo mismo, una necesidad, y no creo que a nadie le gustara que hubiera un CANON para los turistas por gastar agua- Se habla del agua sobrante, venga de Zaragoza o de Tortosa, hay suficientes medios técnicos para traerla de donde sea, repito de la sobrante, como el agua de esta última riada………, no cree Vd que habria valido la pena tener hecha la canalización ? El agua es un medio pàra poder vivir y si se pudiera hacer un trrasvase por toda la geografia española, para mi seria la mayor realización hecha para el bien común, pero aquí me parece que esto es un caramelo muy goloso para las multinacionales. Aun asi sigo pensando que este trasvase desde el Ebro, sigue siendo necesario para la parte de Valencia hasta Murcia, y no creo que ecologicamente perjudicara a nadie, al revés más agua, mas zonas verdes, alguien tendría que demostrar que el agua que ha ido a parar al mar no hubiera sido mejor enviarla hacia el Levante la SOBRANTE y retenida en las balsas que hicieran falta construirse Y. por favor que no da gusto leer que en las situaciones ocurridas estos dias se diga que no ha sobrado agua. Seamos serios, el agua se enviaria es casos de desbordamiento o inundación y creo que con UNA vez al año, por lo menos, seguramente habria suficiente, pero si no lo probamos no lo sabremos. Si tiene Vd una versión más convincente deseria leerla . ATENTAMENTE

    Resposta

  2. Javier Portalés (@XaviPortales) Says:

    Fantàstica carta. És un plaer llegir-te

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: