D’un temps, d’un país, d’un verd

24/03/2015

Medi Ambient

Quan Saó va fundar-se, fa trenta-vuit anys i quatre-cents números, no hi havia cap parc natural al País Valencià. A l’Albufera, a la qual encara li faltaven més de deu anys per a gaudir de l’actual estatus de protecció legal (i uns quants més per a tindre aprovades les normes de gestió), s’hi planificaven apartaments i es projectava un bosc de ciment vora el mar.

Hem canviat, i de quina manera. La preocupació pel medi ambient és un fet social molt recent, per molt que ara ens amare la ubiqüitat d’algunes paraules tan gastades i prostituïdes com “sostenibilitat”. Això de preocupar-se pel verd, pel territori, pel que hi ha més enllà de la ciutat –perquè no ens enganyem, la majoria de l’associacionisme ecologista és d’arrel urbana- és de fa quatre dies. Ací, i arreu. Els primers parcs nacionals del món foren declarats a les acaballes del s. XIX als Estats Units (el de Yellowstone fou el primer, al 1872), com una forma de preservar de les urpes humanes una natura primigènia i quasi intocada fins aleshores. A Espanya el primer parc natural data de 1918 (Picos de Europa, aleshores Montaña de Covadonga), i al País Valencià (sorpresa!) encara no en tenim cap.

La dèria per conservar d’una forma o altra la natura no neix, però, amb l’establiment d’aquestos reservoris naturals: recordem que les figures legals són tan sols això, figures, papers, línies a un mapa que prompte quedarà obsolet. No són res si darrere no hi ha gent. Hi ha tota una tradició d’excursionisme llibertari, de descoberta científica, d’ensenyament en la natura, de senderisme d’amics i d’aquells qui volien conèixer el país, perquè se l’estimaven però també perquè eren conscients que ignorant l’entorn mai podrien fer-lo seu. Eixa és la veritable base sobre la que bastir una gestió territorial: el coneixement i l’estima.

Després, a poc a poc i empentada per la democràcia, l’administració anà confeccionant un departament que s’ocupava de tot allò dels bitxos, dels arbres, de la pol·lució també, perquè aquella era l’època a la qual se’n parlava de la pluja àcida (que ens afectà ben poc), de la capa d’ozó, dels rius contaminats, de l’aire empudegat. Gestionar el medi ambient als vuitanta i començament dels noranta era netejar el medi ambient, perquè l’havíem embrutat. D’una embrionària Agència del Valenciana del Medi Ambient es passà, al 1991, a una Conselleria de Medi Ambient que fou supeditada pel ciment i fagocitada pel departament d’ordenació urbanística primer i el d’infraestructures després, fins arribar al monstre administratiu actual.

Tornem a posar una mica de perspectiva: el terme “desenvolupament sostenible” és de 1987, i fins els noranta (no fa tant!) molt poca gent parlava de canvi climàtic. I just en el canvi de segle –i de mil·lenni- és quan l’administració valenciana va fer fallida i deixà d’apostar pel medi ambient, quan tallà de soca-rel la progressió de la importància de la gestió ambiental al si del govern. Enmig de la voracitat d’una bombolla caníbal, el medi ambient va desinflar-se com una pilota que es punxa a un solar i ningú se’n recordà de tornar a unflar, que abandonen allà. I la crisi, fibló esmoladíssim, impedeix de forma ritual qualsevol intent de retornar-li la forma esfèrica a la pilota verda, com en l’Eiserne Jungfrau: una perfecta màquina de tortura amb la forma d’una donzella i l’interior folrat de centenars de fulles d’acer.

Però ara tenim l’oportunitat de tornar a començar. S’albiren temps de canvis, una finestra que hem d’aprofitar per a reprendre un camí i eixamplar els nostres horitzons. Per a assumir que no som res si no som territori, i que eixa i no altra és la base des de la qual edificar un nou país. Que els reptes ambientals són globals, però que alhora tenim l’oportunitat de dissenyar una via valenciana cap a la sostenibilitat, i emplenar de significat i colors eixa imatge buida, com de llibre per a colorejar. Per a fixar-nos més en Reserves de la Biosfera (som els únics junt amb Múrcia que no en tenim) que no en parcs naturals; és a dir, mirar abans de restablir eixa relació harmònica amb la natura, que no entestar-nos a preservar en potets de vidre les quatre alzines que ens queden. Al final, si les tanquem en presons, per molt transparents que siguen, moriran.

Eugeni Alemany és d’aquells qui, tossudament i front al (malauradament justificat) derrotisme que habitua a regnar als valencians, s’entesta a recordar-nos que ara pot llegir i escriure valencià molta més gent que fa quaranta anys. De la mateixa forma, ara tenim, després d’un llarg recorregut, les ferramentes necessàries per a fer del nostre un país més enllà del mapa, per a assumir que sense horitzó i sense bosc, sense marjal i sense blau, som només unes línies orfes a una pantalla d’ordinador.

bruc

Bibliografia

Si voleu llegir una mica més sobre com hem avançat estos anys, vaig ressenyar fa un temps cinc llibres bàsics sobre el tema: Cinc lectures per a entendre el medi ambient al País Valencià. Dels cinc recomane especialment, donat el tema de l’article, “Medio ambiente y Comunidad Valenciana: una experiencia de gestión”, (Universitat d’Alacant, 1996), escrit per C. Auernheimer i R. Almenar, que tot i ser antic mostra molt bé l’evolució de la gestió ambiental al nostre territori.

[Fa ja un temps que tinc el plaer de col·laborar a la revista Saó, que amablement em permet reproduir els articles a aquest blog personal. Estei fou publicat al gener de 2015]

Advertisements
, , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: