Tres llibres i un esborrany per a entendre què ens juguem en maig

22/04/2015

Llibres

A maig s’hi juguen vàries partides alhora i, de forma combinada, el torneig més important en dècades: les eleccions que hauran de canviar-ho tot o no canviaran res. Hi ha una sensació d’atmosfera densa i pesada als carrers valencians, un sentiment de tedi indescriptible, de temps de descompte. Però tot i això, tot i que estiga a tocar de la mà, no hem d’oblidar què ens juguem. Si m’ho permeteu, vos donaré la meua visió amb l’excusa de tres llibres i un esborrany, avui que és 23 d’abril.

Sergi Castillo – Tierra de Saqueo (Ed. Lectio, 2013)

Tierra de Saqueo és una enciclopèdia de les corrupteles valencianes, que tanmateix ja s’ha quedat antic: cada dia als papers hi apareix alguna cosa nova. Tanmateix, a través de les seues pàgines s’hi palpa la impunitat i s’hi descriu amb precisió de rellotge suís quina mecànica empraven les distintes trames que feren el niu a les nostres insititucions i a la seua perifèria. Tierra de Saqueo continua aquell “Zaplana, el brazo incorrupto del PP” i en constitueix la versió ampliada, en tant que el de Cartagena, que continua vivint la bona vida, va deixar un llegat de cucs i termites que s’han berenat per dins la Generalitat. Si volem entendre què és la corrupció al País Valencià, cal llegir el llibre de Castillo.

Tierra de saqueo

Laura Ballester – Lluitant contra l’oblit (Sembra Llibres, 2014)

En maig també ens juguem la partida de la dignitat i potser allà no hi ha diners, però diria que és la més important. De totes les immundícies polítiques que ens han ofrenat els successius governs del Partit Popular, és sens dubte la gestió de l’accident de metro de 2006 la més feridora. Com un tall a la carn on s’hi aboca sal, el menyspreu sistemàtic a aquells qui només tenien el turment per pàtria és un dels episodis més ignominiosos que sóc capaç de recordar. El llibre de Laura, una periodista valenta però sobretot competent i professional, posa negre sobre blanc, relata els fets tal i com van succeir i restaura, de la forma a la qual mai ho ha fet la Generalitat, la memòria de les víctimes. Necessari i dolorós.

lluitant contra l'oblit

Vicent Cucarella – El finançament valencià (Bromera, 2015)

Un tema bàsic, fonamental. La pedra sobre la qual edificar qualsevol estratègia de futur a partir de maig. La corrupció, tot i ésser estructural al País Valencià, no pot explicar per si mateixa el deute acumulat per la Generalitat estos anys. Els valencians som l’única comunitat autònoma que, amb una renda per càpita inferior a la mitja, aportem més del que rebem. I és per això que només alçar la persiana d’escoles i hospitals ja tenim dèficit. Ens han gestionat de forma nefasta i gairebé criminal, però el sistema de finançament autonòmic és, ens agrade o no, el principal problema per a bastir un país que siga capaç de redistribuir de forma més eficient, per a evitar retallades en serveis bàsics, per a tornar a posar en marxa altra vegada el teixit industrial i empresarial. Fa un parell d’anys la Fundació Nexe editava un magnífic Demos sobre l’assumpte: “El finançament dels valencians: una insuficiència històrica”, de Rafael Beneyto. Benvingut siga el llibre de Cucarella i el suport d’una editorial potent per a entendre que o canviem açò, o no canviarem res. No sé vosaltres, però jo ja el tinc a la llista per a la Fira del Llibre, que a més a més celebra enguany la seua cinquantena edició.

 finançament cucarella

L’esborrany

Ens cal un llibre sobre el territori: els materials més estimables fóren escrits a l’època de la bombolla urbanística, a la qual el medi ambient, encara que fóra de forma interessada i partidista, era un tema pràcticament central del debat polític. Entre altres vos recomane: “Territori Valencià i Canvi Climàtic” (Edicions 96, 2008) o el “Llibre Verd del Territori Valencià” (Escola Valenciana, 2006). Ara, però, estem a 2015, i ens cal un llibre que aborde el futur del medi ambient al País Valencià, perquè fins ara hem parlat molt de resistir, dels valors que hem de conservar, però… com fer-ho? Com traçar un pla per a esdevindre un xicotet país mediterrani que camine cap a la sostenibilitat? Quines propostes tenim més enllà de declarar parcs naturals i mostrar-nos pagats de la seua biodiversitat?

I sí, el deixe com a esborrany perquè estic segur que algú, en algun lloc, està escrivint-lo. Sense territori no hi ha futur que construir.

Anuncis
, , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: