Una cita sobre la substància de la ciència

05/05/2015

Ciència, Llibres

Per a mi sempre han importat les cites. D’alguna forma, sóc conscient que tot allò que vull dir ja ho ha dit abans algú, amb aquelles paraules que jo no he sabut trobar. Que ha sabut condensar el que jo tracte de comunicar amb metàfores incompletes i imatges emboirades. Aquesta cita de Mark A. Davis (la traducció és pròpia), extreta del seu extraordinari llibre “Invasion Biology”, resumeix de forma molt encertada el que crec que és fer ciència, i és per això que l’he escollit per a encapçalar la meua tesi doctoral. Perquè tot el que hi ha al manuscrit, tots els anys dedicats a fer ciència, no són altra cosa que paraules en trànsit, un camí que construïm a cada instant, la meua humil contribució a l’edifici mai acabat de la ciència. I per a explicitar-ho encara més, i ara que em trobe ja en la fase burocràtica del doctorat -això és, en la recta final-, una imatge que vaig vore fa temps sobre què era realment una tesi doctoral (el PhD, que en diuen els aglosaxons). La ciència és això, espentar, espentar, espentar.  Sense perdre la perspectiva, és clar.

“As scientists we can only write middle words. I have noticed that some of my colleagues in the arts seem concerned that their work may eventually be forgotten after they die. I do not think many scientists experience this concern. Whereas most artistic work involves individual creation, our work is ultimately communal. Moreover, scientific knowledge is fundamentally cumulative, in a way that most art is not. As a scientific community, we are constructing a fabric of knowledge, with individual scientists contributing their own threads and weave. We expect our contributions to be modified and superseded, and even possibly rejected, in the future. Our pride and sense of purpose usually does not come from individual creations but from the privilege of contributing to the extraordinary collaborative human endeavor known as the natural sciences.”

  

(Com a científics, només podem escriure paraules no definitives. M’he n’he adonat que alguns dels meus col·legues artistes semblen preocupats pel fet que el seu treball siga oblidat una vegada siguen morts. De la mateixa forma que gran part del treball artístic implica la creació individual, el nostre treball és, en última instància, comunal. Més encara, el coneixement científic és fonamentalment acumulatiu, d’una forma en la que l’art no ho és. Com a comunitat científica, construïm una fàbrica de coneixement, amb els científics contribuint-hi amb el seu propi fil i agulla de forma individual. Esperem que les nostres contribucions siguen modificades i reemplaçades, i possiblement rebutjades al futur. El nostre orgull i sentit de propòsit no ve de les creacions individuals, sinó del privilegi de contribuir a l’extraordinària empresa col·laborativa humana que coneguem com a les ciències naturals.)

doctorat tesi PHD

 

Advertisements
, , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: