Pablo Iglesias, el català, l’homeopatia i la casta científica

Fa aproximadament un any, i coincidint amb l’esclat de Podemos, varen sorgir algunes qüestions molt interessants sobre la política científica i sanitària del nou partit. Arrel del suport de la formació –o d’alguns dels seus cercles- a teràpies que no compten amb cap evidència científica sobre la seua efectivitat (com la homeopatia), o del rebuig frontal als transgènics, entre altres, s’hi generà un debat fructífer i interessant. En això Podemos ha estat una finestra d’oportunitat, com en tantes altres coses, i poguérem llegir articles molt estimulants sobre l’assumpte, a banda d’algunes proclames buides i feridorament simplistes, o eslògans com el de la “casta científica”. Un dels qui s’involucrà, per la seua condició de científic, fou l’aleshores eurodiputat Pablo Echenique. L’aragonès hagué d’esquivar multitud de preguntes que anaven a buscar-li les cosquerelles, i també mullar-se en entrevistes de vegades valentes, i de vegades decebedores. En algun moment, fins i tot, supeditava l’evidència científica a la voluntat popular, en el sentit que caldria incorporar tractaments pseudocientífics a la sanitat si així ho decidia la gent.

Això, ja ho vaig dir al seu moment, em recordava l’actitud del Partit Popular respecte de la llengua que parlem a València, on la “voluntat popular” (que no era tal) importava més que els criteris filològics. Lamentablement, el nom no fa la cosa i la realitat no es construeix pel simple fet de parlar-ne.

El cas és que feia un any que volia escriure sobre el tema, i hui Pablo Iglesias m’ho ha posat fàcil. A una entrevista radiofònica, que transcriuen parcialment a Vilaweb, diu això:

– Podem creu en la unitat de la llengua a l’Aragó, les Illes Balears i el País Valencià i a Catalunya?’

– No li ho sabria dir. Amb humilitat sé que la llengua catalana es parla no només a Catalunya, sinó a més llocs. Vaig tenir l’oportunitat de ser a l’Alguer, on tinc entès que es parla un català molt valuós. No ho sé, no sóc un expert en qüestions lingüístiques. No sé quines implicacions tindria la unitat de la llengua catalana. Suposo que és un debat més filològic que no polític.

La cosa és que a mi, com a valencià, em fa molta peresa parlar de llengua, fer política amb la llengua i, en primer lloc, em sembla una bajanada fer eixa pregunta perquè, ja ho hem dit abans, la realitat no canvia amb les opinions o les percepcions de persones o partits. Però el cas és que la resposta és reveladora, perquè en cap moment s’insinua que es decidirà en votació popular el nom de la llengua, ni el grau d’unitat i coherència entre territoris. “És un debat més filològic que no polític”. I aleshores, per què la seguretat dels transgènics no es deixa en mans de biotecnòlegs? Per què les teràpies com l’homeopatia o les vacunes no es deixen en mans de químics o metges? Per què podem votar, decidir i canviar la realitat d’assumptes tan importants com la sanitat o la seguretat alimentària però el nom d’una llengua és “assumpte de filòlegs”?

Pareix que la consigna d’Iglesias ha sigut replicada pels líders regionals de Podemos, quan, com era previsible, una part de l’independentisme i nacionalisme català i valencià ha vist l’oportunitat de furgar a la ferida d’un tema que porten a la motxilla cosit des de fa més de trenta anys.

Encara no he rebut resposta.  (I obviarem les faltes perquè un mal tuit el té qualsevol)

Encara no he rebut resposta.
(I obviarem les faltes perquè un mal tuit el té qualsevol)

A mi, personalment, el debat sobre si Pablo Iglesias –o Podemos- pensa que el valencià és català em sembla avorrit, improductiu i sobrer, com m’ho pareix el de si la teua veïna ho considera així. Més encara en un moment d’emergència on ens juguem el futur del país (i això val tant per a catalans com valencians). Però no em negareu que posa de manifest certes diferències molt significatives amb tota la borrumballa de fa just un any. Serà la centralitat admetre que hi ha coses que no són susceptibles d’ésser votades, com la llei de la gravetat, o que si ho són això no canvia ni un mil·límetre la seua substància i funcionament? Si és així, benvinguda siga la centralitat del tauler, Pablo.

Lectura recomanada

No puc deixar de recomanar-vos un text que resumeix de forma molt clara i senzilla el nucli de la qüestió:  “Manifiesto contra el auge del posmodernismo anticientífico“. Llegiu-lo, que és curt i entenedor.

Anuncis
, , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

One Comment a “Pablo Iglesias, el català, l’homeopatia i la casta científica”

  1. xaviportales Says:

    A la fi m’ha interessat més el post que has recomanat sobre el ‘posmodernismo anticientifico’. L’he llegit però el cert és que m’ha no m’ha acabat de quadrar. Per no fer-ho llar et deixe aquest altre post on argumenta el que jo pense sobre el tema. Per si és del teu interés (T’he ficat una de les cites per que puges fer-te una idea del seu contingut)

    “El marco y la actuación que configura la actividad científica está condicionados por el sistema de valores, tal y como lo explica Yuval Noah Harari:

    «La ciencia no puede existir por sí misma. Siempre necesita de la alianza de una ideología o de una religión. La ciencia no puede responder a cuestiones de valor: ¿qué es bueno o malo? ¿Qué es más importante? La ciencia solo puede decir cómo funciona algún aspecto de la realidad, pero no existe una forma científica de decidir qué es más importante cuando se produce un conflicto entre valores. Como siempre hay que tomar decisiones, la ciencia requiere de una ideología. Imaginémonos que disponemos de una cantidad limitada de dinero para investigar. Esta situación obliga a tomar una decisión sobre cómo invertiré el dinero, si quiero estudiar el cáncer, hacer investigación en arqueología o bien llegar a Marte. ¿Qué es más importante? Puedo invertir el dinero en un estudio para incrementar la producción de leche con ingeniería genética; o bien en otro estudio que se centre en el sufrimiento de las vacas cuando las separan de los terneros, con la finalidad de reducir este sufrimiento. La ciencia no puede elegir qué estudio es mejor, pero la ideología, sí. Desde el capitalismo se afirmará que hay que incrementar la producción de leche. Para los defensores de los Derechos Animales, en cambio, la elección será diferente. La agenda de la ciencia la dicta la ideología o la religión.»

    http://filosofiavegana.blogspot.com.es/2013/10/ciencia-cienticificismo-y-filosofia.html

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: