Invasores (II): Pegant-li foc a l’aigua

17/05/2015

Biodiversitat

Fa poc m’enterí (gràcies a Hèctor Molina) que l’embassament de Sitjar és ara navegable. Tinc un record molt particular de Sitjar. Aní en 2009 a mostrejar, i durant tota la jornada vaig haver d’alternar el salabre amb el telèfon mòbil, perquè aleshores era el coordinador de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista – Agró, i estàvem organitzant les Jornades Forestals de Primavera. El cas és que, a banda de parar atenció als múltiples missatges i cridades, també havíem de tenir compte amb una altra cosa: la clòtxina zebra, una de les espècies invasores que més perjuí econòmic ha causat a nivell mundial i estatal (Durán et al. 2012). Sitjar fou un dels primers indrets del País Valencià on es detectà l’espècie invasora (ací els informes de Sitjar i Forata de 2007), tot i que la senyalització i les mesures profilàctiques en 2009 no eren especialment visibles, ni tampoc hi havia vigilància que obligara a complir-les. Nosaltres, per suposat, netejàrem a consciència tot l’equip, seguint les directrius implantades feia anys als embassaments catalans (Durán i Anadón 2008).

L'embassament de Sitjar

L’embassament de Sitjar

El cas és que ara, a instàncies de l’ajuntament i amb el beneplàcit de la CHJ, és navegable. Diuen que poc mal pot fer, si ja està tot l’embassament amb clòtxina, i que a canvi de tornar-li l’estatus de navegable implementaran mesures estrictes per a evitar-ne la propagació. A més, i això és cert, a l’Ebre també pot navegar-se amb l’espècie invasora present. El problema, però, és que les dades disponibles ens indiquen que els embassaments, que són experiments ecològics (Margalef, 1983), poden considerar-se nodes dispersius (stepping-stones) per a les espècies invasores (Havel, 2005). En eixe sentit, en un treball desenvolupat a la Universitat de València (que podeu consultar ací i també descarregar en PDF), també trobem que les comunitats d’ostracodes (xicotets crustacis aquàtics) difereixen significativament entre rius i embassaments de la mateixa xarxa, i que la presència d’espècies exòtiques és major als embassaments (Escrivà et al. 2014). Qualsevol increment de la connectivitat entre embassaments i xarxes hídriques (i permetre navegar ho és) el que implica és jugar a la loteria a un ritme molt superior: si abans el risc estava present amb una bota o un vaixell de joguet, ara seran centenars de botes, barques i aparells diversos que hauran de ser controlats i desinfectats.

Una imatge distinta, però igual d'impactant, de la clòtxina zebra. (Font)

Una imatge distinta, però igual d’impactant, de la clòtxina zebra. (Font)

Tal i com ens han demostrat els recents incendis forestals, sempre, sempre, sempre hi ha imprudències que poden acabar en incendis. Per això cal, a més d’una política forestal i rural potent i coherent, prevenció i vigilància, just el que no tenim.

Prevenció?

Prevenció?

És una decisió encertada permetre la navegació? No, al meu parer. Hem de ser capaços de buscar altres alternatives al desenvolupament per a les zones d’interior. I si no ho som, hem de posar tots els mitjans disponibles (sens dubte molts més que els actuals) per a minimitzar els riscos. Amb reunions informatives no en tenim prou. Però recordeu: hem comprat uns quants números de la loteria d’invasores permetent que Sitjar siga navegable. Tant de bo no ens toque!

Referències

  • Durán C, Lanao M, Pérez LP, Chica C, Anadón A, Touya V. 2012. Estimación de los costes de la invasión del mejillón cebra en la cuenca del Ebro (periodo 2005–2009). Limnetica 31(2): 213–230.
  • Durán C., Touya V., Anadón A. and Lanao M., 2009. Afección y control del mejillón cebra en la cuenca del Ebro. Tecnol. Agua, 307, 20–28.
  • Durán C., Lanao M., Pérez L.P., Chica C., Anadón A. and Touya V., 2012. Estimación de los costes de la invasión del mejillón cebra en la cuenca del Ebro (periodo 2005–2009). Limnetica, 31, 213–230.
  • Durán Lalaguna C. and Anadón Marco A., 2008. The zebra mussel invasion in Spain and navigation rules. Aq. Invasions, 3, 315–324.
  • Escrivà A, Rueda J, Armengol X, Mesquita-Joanes F. 2014. Artificial dam lakes as suitable habitats for exotic invertebrates: Ostracoda ecology and distribution in reservoirs of the Eastern Iberian Peninsula. Knowl Manag Aquat Ec. 412:09.
  • Havel J.E., Lee C.E. and Zanden M.J.V., 2005. Do reservoirs facilitate invasions into landscapes? Bioscience, 55, 518–525.
  • Margalef R., 1983. Limnología, Omega, Barcelona, 1010 p.
  • Moss B., 1998. Ecology of fresh waters, 3rd ed., Blackwell Science, Oxford, 557 p
Anuncis
,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: