Costa-Gavras i els influencers ambientals

19/05/2015

Medi Ambient

Llegisc amb cert interès una llista de La Vanguardia a la qual s’hi apunten els deu personatges més importants de l’estat a l’hora de “crear” opinió ambiental. Allò que al 2.0 se’n diu influencers, vaja. Alguns són relativament coneguts inclús fora de l’àmbit verd (com el polític ecologista Juantxo López de Uralde, d’Equo, o l’exministra socialista Cristina Narbona), altres tenen una gran presència a les xarxes socials (com el divulgador José Luis Gallego, @ecogallego, o Jorge Morales de Labra) i, és clar, també ens trobem amb personatges menys transversals però essencials, com Martí Boada o Asunción Ruiz.

El post d’avui, però, no va de parlar de qui falta (podríem començar per Ramon Folch, Xavier Duran, Arturo Larena, Maria Josep Picó, Carlos Duarte o Miguel Delibes de Castro, entre molts altres). Va de si aquesta és la llista que hauríem de mirar.

Com diu el director grec de cinema Costa-Gavras, “Tot el cine és polític. Totes eixes pel·lícules d’acció de Hollywood són molt polítiques, fins i tot les comèdies romàntiques més tontes.” Quan se’ns mostra una determinada realitat, quan se’ns relata i se’ns descriu un món amb uns valors, això també és fer política. No és necessari que el film vaja sobre dictadures, sobre l’església, sobre presidents; no cal que presente conflictes purament polítics per a fer política. Tot el cinema és política… i tota la política és verda.

Quan els màxims dirigents dels partits espanyols (i també valencians) obliden sistemàticament el discurs verd als seus eslògans i dissertacions, això també és ser un influencer ambiental. Obviar un tema és projectar el convenciment de que eixe assumpte no és rellevant, no mereix la nostra atenció. És prioritzar i desplaçar al lloc de cua una qüestió que hauria de ser central al programa, que hauria d’esdevenir un dels eixos de qualsevol projecte de país i societat a llarg termini. De la mateixa forma que els blockbusters de Hollywood ens venen –ens emboteixen- un model de societat i comportament sense parlar explícitament de política, l’absència de discussions ambientals a tots els àmbits de la vida i dels mass media ens porta a una conclusió evident: això del medi ambient és un tema secundari. Per molt que mentim quan ens pregunten a l’Eurobaròmetre.

Eurobaròmetre de setembre de 2014 sobre medi ambient a la UE.

Eurobaròmetre de setembre de 2014 sobre medi ambient a la UE.

Valga com a exemple final que només han obtingut verdadera rellevància persones que veien d’altres àmbits, com Naomi Klein o Al Gore, les quals ja comptaven amb un pes específic dins dels creadors d’opinió a nivell mundial. Bo, i Félix Rodríguez de la Fuente o el Comandant Costeau, però això ja és una altra història.

Advertisements
, , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: